Guia Completa de Tècniques Artístiques: Collage, Gravat i Dibuix

Tècniques Artístiques: Innovació i Tradició

Tècniques del Segle XX: Experimentació i Combinació

Aquestes tècniques reflecteixen la voluntat d'experimentació amb noves tècniques i la combinació de diversos mitjans. Inclouen papiers collés, décollage i combine paintings, que incorporen elements reals a l'obra.

• Papier Collé

  Tècnica que utilitza retalls de paper de diari, bàsicament en les seves composicions cubistes, combinant-los amb zones pintades i dibuixades.

• Collage

  Combina elements a més del paper, com ara teles, fustes, vidres, metalls o fotografies.

• Décollage

  Consisteix a enganxar capes successives de materials de consum i després arrencar-ne, cremar-ne o gargotejar-ne algunes, creant efectes d'estripats i confusió de superfícies.

• Combine Paintings

  O pintures combinades. Són una forma extensiva de collage on una part o la totalitat de l'objecte acabat és tridimensional i queda fixat en el lloc que ocupa.

• Pintura Matèrica

  Ús de terres i materials minerals units al suport per mitjans d'adherents. Compleixen la funció sígnica de la pinzellada clàssica per crear aquest efecte. Es pot recórrer a:

  • Grattage: Raspant la tela pintada encara humida.
  • Frottage: Aplicant impressions de superfícies en relleu.
  • Calcomania: Aplicant formes pintades a la tela seca o pressionant certs materials contra la tela humida per produir mòduls i imatges accidentals.
  • Dripping: O regalimat, per aconseguir efectes textuals i matèrics.

• Tècnica Mixta

  S'aplica a les variants personals de cada autor, de vegades molt complexes i difícils d'explicar, com pot ser amb sabó, caramel, xocolata, melmelada i altres matèries comestibles. Si no es poden representar, se'n fa una fotografia.

Tècniques de Dibuix i Gravat

El dibuix pot constituir una fase prèvia de la realització pictòrica (esbós, model, cartró), però a partir del segle XVIII adquireix un caràcter individualitzat que el potencia i el converteix en element artístic. Les composicions poden ser amb: llapis, carbó, sanguina, pastel, cera, aquarel·la, gouache o gravat.

• Sanguina

  Tècnica seca basada en una varietat d'òxid de ferro anomenada hematites, que es presenta en forma de pols, barra o placa. Presenta diferents punts de tonalitat, tots ells dins de la gamma de vermells (recorda la sang). Té qualitats essencials com la lluminositat i el poder il·lusionista en l'acabat de les carnacions.

• Pastel

  Tècnica que s'executa en sec. El pigment usat és molt aglutinant i es conforma en barretes cilíndriques. Aconsegueix donar qualitats vellutades, però és molt fràgil i delicat.

• Aquarel·la

  Colors transparents, lleugers i aglutinats amb goma aràbiga o del Senegal, aconseguint efectes de llum pel blanc o to de fons.

• Gouache

  Utilitza colors opacs i més pastosos, també el blanc.

• Gravat

  És considerat més per reproduir pintures i dibuixos o il·lustrar llibres que com una de les belles arts per dret propi. Els seus orígens es troben a Centreeuropa per Dürer i després es revaloritza amb les primeres avantguardes, sobretot amb els expressionistes alemanys. Diferents processos d'impressió del gravat:

  • Xilografia

    Relleu amb fusta.

  • Aiguafort

  • Litografia

    Pedra.

  • Calcografia

    Es treballa amb un punxó rascant el metall.

  • Serigrafia

  Aquests processos donen característiques lineals i qualitats de textura diferents.

El Daurat: Història i Aplicació

Consisteix en l'aplicació de pa o pols d'or sobre un suport degudament tractat amb capes de guix i/o argila líquida. En la pintura es va utilitzar com a fons de les composicions durant el Gòtic i el Primer Renaixement, tot i que el seu origen es remunta a l'Antiguitat.