Guia Completa: Terminologia, Esports i Suports per a la Discapacitat

Terminologia Correcta sobre Discapacitat

A continuació, es presenten els termes adequats per referir-se a les persones amb discapacitat i les seves condicions:

• Persona amb discapacitat
• Persona amb discapacitat o en situació de discapacitat
• Persona amb discapacitat intel·lectual o cognitiva
• Persona amb discapacitat visual o baixa visió
• Persona amb discapacitat o en situació de discapacitat psiquiàtrica
• Persona en situació d'alta dependència
• "Té una discapacitat i és un/a excel·lent alumne/a"
• "Ell/ella té paraplegia"

Tipus de Discapacitat

• Discapacitat sensorial: Afecta els canals de recepció sensorial (vista, oïda, olfacte, tacte i gust). Les principals són la visual i l'auditiva.
• Discapacitat física: Inclou des d'amputacions a lesions medul·lars, passant per espines bífides, paràlisis cerebrals, traumatismes cranioencefàlics o accidents cerebrovasculars, entre d'altres.
• Discapacitat psíquica: Molt variada, inclou des de diferents nivells de discapacitat intel·lectual fins a trastorns de personalitat o conducta.

Esports Inclusius i Adaptats

Integració vs. Inclusió en l'Esport

• Integradors: Pràctica conjunta però sota condicions diferents (ex: normes facilitadores per a les Persones amb Discapacitat). Canvia alguna cosa del joc.
• Inclusius: Pràctica conjunta on tothom participa sota les mateixes condicions (ex: volei asseguts).

Categories d'Esports per a Persones amb Discapacitat

• Esports adaptats pròpiament dits: Esports convencionals en què s'adapten una sèrie de paràmetres perquè s'ajustin a les necessitats pròpies dels diferents col·lectius. En són exemples el bàsquet o el tennis amb cadira de rodes. Es fan, en aquest sentit, adaptacions a les regles del joc (com els dos bots permesos en el tennis amb cadira de rodes), material (per exemple pilotes sonores amb cascavells) o instal·lacions (per exemple tatamis tèrmics o línies per delimitar espais amb relleu).
• Esports específics: Esports dissenyats específicament a partir de les necessitats i característiques d'una discapacitat concreta, com el goalball per a persones amb discapacitat visual o la boccia per a persones amb paràlisi cerebral.

Grans Esdeveniments Esportius Internacionals

Pel que fa a grans esdeveniments esportius de nivell internacional, a dia d'avui existeixen els següents:

• Jocs Paralímpics: Per a esportistes amb discapacitats físiques i sensorials visuals.
• Special Olympics: Per a esportistes amb discapacitats intel·lectuals.
• Deaflympics: Olimpíades per a persones amb discapacitat auditiva.

Discapacitat Visual: Característiques i Suports

La discapacitat visual es defineix com "la dificultat total o parcial de percebre i processar informació mitjançant la vista" o com "aquella patologia que fa que la visió no arribi, malgrat les correccions òptiques adients, al 100% de resta visual".

La resta visual o visió la formen dos paràmetres: l'agudesa i el camp.

• L'agudesa visual: Capacitat de distingir formes, colors o detalls dels objectes a certa distància. Es mesura amb la prova de les lletres (o les formes geomètriques) de grandària minvant. Es manifesta en la persona amb visions nebuloses, fosques, alteració per percebre colors, etc.
• El camp visual: Espai en què podem percebre objectes sense moure la vista, amplitud.

Característiques i Suports en Relació al Material

1. Familiaritzar-se prèviament amb el material per evitar la por a allò desconegut.
2. En la mesura del possible, fer servir material específic d'esport adaptat (pilotes sonores, cordes d'acompanyament, etc.).
3. Si es fa servir material convencional: afegir senyals acústiques al material mòbil, fer servir material d'escuma quan es pugui i, per a casos de restes visuals, materials més grans i de colors contrastats.

Els Suports a la Visió

• Mitjans tècnics: Ús de colors vius i que contrastin (per exemple a les pilotes), la bona senyalització visual (com cintes per a destacar certs elements), un adequat ús de la llum i suports acústics (pilotes amb cascavells, xiulets, etc.).
• Elements de suport: Poden anar des de guies o acompanyants (inclosos gossos guia) a materials concrets com elements d'avís (sonors o tàctils), instruments de guiatge (cordes, barres...), antifaços o bastons de mobilitat (blancs amb bandes roges per als casos de sordceguesa).

Relació a l'Espai

1. Reconèixer prèviament l'espai a través del tacte i marcant punts de referència.
2. Material situat a l'espai sempre de la mateixa manera i evitar els objectes dispersos.
3. Protegir (amb escumes, etc.) obstacles com columnes per a conferir sensació de seguretat.
4. Evitar superfícies lliscants o abrasives.
5. Minimitzar les fonts sonores (crits exteriors o a grades, sorolls de porta, etc.) que puguin distorsionar les informacions realment importants (so dels cascavells, indicacions de companys i professor, etc.).
6. Fer servir guies o ajudes concretes per a accedir a punts de l'espai determinats que els puguin servir de guia.

Discapacitat Auditiva: Graus i Ajudes

En Funció del Grau de Pèrdua Auditiva

• Sord mitjà (S2): Pèrdua d'entre 40 i 70 decibels. Hi ha dificultat per percebre la parla.
• Sord sever (S1): Pèrdua d'entre 70 i 90 decibels. Poden arribar a percebre sorolls ambientals i sons vocals.
• Sord profund (S1): Pèrdua superior a 90 decibels. No poden percebre la parla, només vibracions.

Les Ajudes Tècniques

Consisteixen, bàsicament, en la implantació d'aparells que faciliten un accés més bo al so. Els més comuns són els audiòfons (visibles col·locats darrere l'orella o dins el canal auditiu i, per tant, no visibles) i els implants (fixes, més invasius i indicats per a majors severitats). També hi ha elements de suport a la comunicació com programes informàtics o dispositius electrònics (comunicadors) que codifiquen els missatges.

Característiques i Condicionants

Encara que, com sempre, haurem de tenir present la individualitat, és important conèixer els trets més característics de les persones amb discapacitat auditiva. Les resumim tot seguit:

• La parcial desconnexió del medi (i manca de control) els confereix inseguretat i ansietat.
• Tenen una tendència a l'aïllament i una actitud passiva i desinteressada.
• Acostumen a ser desconfiats i irritables i tendeixen a pensar que els altres se'n riuen d'ells.
• Presenten molts obstacles en el desenvolupament cognitiu i problemes en la comprensió de conceptes.
• Tenen dificultats per l'adquisició del llenguatge oral.
• Són impulsius i poc reflexius. No pensen abans d'actuar perquè el control dels impulsos va lligat a l'habilitat de planificar i anticipar i a l'estructuració del llenguatge.