Guia de comunicació no verbal, lògica i fal·làcies

Comunicació: claus verbals i no verbals

Tipus de comunicació

• Comunicació verbal: voluntària.
• Comunicació no verbal: inconscient.

Detectar la mentida: senyals clau

Quan algú menteix, pot mostrar certs indicis com:

• Desviació de la mirada.
• Cometre lapsus.
• Allunyar-se físicament.
• Repetir la pregunta que se li ha fet.

Funcions del llenguatge no verbal

• Reforçar el missatge verbal.
• Expressar sentiments i emocions.
• Transmetre missatges breus de forma ràpida.
• Mostrar trets de la personalitat.

Elements del llenguatge no verbal

Parallenguatge: com diem les coses

Inclou aspectes com:

• El to de veu.
• Les pauses en parlar.

Hàptica: comunicació mitjançant el tacte

Manifestacions:

• Contacte físic en el joc amorós.
• Mostres físiques d'amistat.
• Contactes socials de cortesia.

Cinèsica: gestos i moviments corporals

Moviments amb les extremitats

• Picar de mans.
• Posar la mà a la galta.
• Fregar-se les mans.
• Moviments de braços.
• Gestos amb el palmell de la mà.

Expressions facials i emocions

La cara expressa emocions bàsiques com:

• Sorpresa
• Por
• Alegria
• Ira
• Tristesa
• Disgust

La mirada en la interacció social

Tipus de mirada:

• Fixa: directa i sostinguda.
• Prolongada: mantinguda durant més temps de l'habitual.
• Desviació: evitar el contacte visual directe.
• Mirar de reüll: observar dissimuladament.
• Fer l'ullet: gest de complicitat o picardia.

El poder comunicatiu del somriure

• Contribueix a millors relacions interpersonals.
• Ajuda a reduir la percepció de negativitat.

Interpretació d'altres gestos comuns

• Menjar-se les ungles (nerviosisme, ansietat).
• Fer gargots (distracció, avorriment, concentració).
• Arronsar-se d'espatlles (desconeixement, indiferència).
• Posar els peus sobre la taula (relaxació excessiva, dominància).

Postures de seducció en homes i dones

En nois:

• Arreglar-se l'aparença (cabell, roba).
• Apropar-se a la persona d'interès.
• Gesticular de manera més expressiva.
• Intentar marcar múscul o mostrar força.
• Comportaments d'exhibició.

En noies:

• Moure's o tocar-se el cabell.
• Ensenyar els canells.
• Jugar amb algun objecte (bolígraf, joia).
• Moviments expressius dels malucs.

Proxèmia: gestió de l'espai personal

La proxèmia estudia com l'entorn i la distància entre persones influeixen en la comunicació.

Influència de l'entorn en la proxèmia

• Medi natural: espais oberts o tancats.
• Persones: presència de molta o poca gent.
• Indumentària: la roba pot revelar aspectes de la personalitat.
• Objectes i distribució: la disposició del mobiliari i objectes.
• Il·luminació i color: llum dèbil o forta; colors agradables o excitants.
• Acústica: nivell de soroll o silenci.

Territorialitat i distàncies socials

• Zona íntima: fins a 45 cm.
• Zona personal: de 45 cm a 100 cm.
• Zona social: de 100 cm a 360 cm.
• Zona pública: més de 360 cm.

Lògica i argumentació: pensar amb claredat

Fonaments de la lògica: formal i informal

La lògica estudia les formes vàlides del pensament.

Lògica formal: l'estructura del raonament

No té en compte el contingut del missatge, sinó la seva forma.

• Lògica clàssica o aristotèlica.
• Lògica moderna:
  • Lògica de classes.
  • Lògica proposicional.
  • Lògica de predicats.

Lògica informal

No té en compte el contingut del missatge. Estudia:

• Fal·làcies
• Paradoxes

Tipologia de fal·làcies lògiques comunes

1. Preguntes complexes: impliquen suposicions contra l'interlocutor.
2. Argument ad ignorantiam: afirmar quelcom perquè ningú ha provat la seva falsedat, o viceversa.
3. Argument circular (petició de principi): s'utilitza la conclusió com a argument (premissa).
4. Argument ad hominem: atacar la persona que defensa l'opinió en lloc de l'opinió.
5. Argument tu quoque ("tu també"): retornar l'acusació a qui l'emet.
6. Argument ad verecundiam (d'autoritat): defensar una idea perquè una figura d'autoritat o persona famosa ho fa.
7. Argument ad baculum (al bastó): presentar amenaces o coacció en lloc de raons.
8. Argument ad populum (al poble): apel·lar a les emocions o prejudicis populars (sovint anomenat xantatge emocional).
9. Argument ex populo: al·legar que quelcom és cert perquè "tothom" ho fa o ho creu.
10. Falsa causa (post hoc ergo propter hoc): assumir una relació causal per la simple coincidència de dos fenòmens.
11. Fal·làcia per ambigüitat (equívoc): utilitzar una paraula o expressió amb doble sentit de manera enganyosa.
12. Fals dilema: reduir les opcions a només dues possibilitats quan n'existeixen més.
13. Apel·lació a la tradició: argumentar que quelcom és correcte perquè sempre ha estat així.
14. Paradoxes: enunciats o arguments que porten a contradiccions lògiques. (Nota: Les paradoxes són problemes lògics complexos més que fal·làcies en sentit estricte, però s'inclouen aquí seguint l'estructura del text original.)