Guia de Conceptes Clau: Llengua i Literatura Catalana

Definicions de Termes

Apologia

Discurs o escrit justificatiu en defensa o lloança d’alguna persona o cosa.

Confinament

Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics.

Circumscriure

Reduir a certs límits o termes.

Vagar

Errar a la ventura.

Fris

Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals.

Entaforar

Amagar, especialment en un forat, en un racó o en un amagatall.

Indagació

Acció d’indagar; l’efecte.

Cicuta

Tipus d’herba tòxica.

Patena

Plat d’or, d’argent o de metall daurat en què es posa l’hòstia durant la missa.

Botxí

Persona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta o fa sofrir algú.

Borbollar

Dir a borbolls, precipitadament.

Paràbola

Relat basat en fets de la vida quotidiana que il·lustra una realitat de tipus teològic o moral.

Exposició Oral

Desenvolupament d’un tema, de paraula i generalment davant d’un auditori que no pot intervenir fins al final de l’explicació de l’emissor.

Presentació Visual

Condició necessària perquè una exposició tingui èxit.

Objectius de la Presentació Visual:

• Fer evident el guió de l’exposició.
• Il·lustrar les idees que s’exposen.
• Oferir les dades bàsiques de l’acte.
• Ajudar a fixar altres dades d’interès.

Proposicions Subordinades

Les proposicions subordinades es classifiquen en:

• Substantives
• Adjectives
• Adverbials

Subordinació Substantiva

Poden actuar com a sintagma nominal.

Introducció de Proposicions Substantives

Són introduïdes per que, qui, què, si, quin, com, quan, quant, on, o les construïdes per infinitiu.

Ús de "Tant" i "Tan"

Tant

S’utilitza quan és un determinant (davant d’un nom) i quan és un adverbi (expressa quantitat i complementa un verb).

Tan

S’utilitza quan és un adverbi que expressa grau i complementa un adjectiu, un altre adverbi o una locució adverbial.

Locucions i Frases Fetes

Conjunt de mots que es presenten amb una forma estereotipada i invariable i s’utilitzen en sentit figurat.

Exemples:

• Locucions: gat vell (experimentat)
• Frases fetes: córrer la brama (ésser comentat)

Refranys o Dites

Oracions completes o independents que mantenen sempre la mateixa forma.

Exemple:

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.

El Modernisme Català

Moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892 i 1911. El seu objectiu principal fou modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, superant l’orientació arcaïtzant de la Renaixença.

Va ser un moviment complex, amb matisos i contradiccions, a l’interior del qual podem distingir dues grans tendències:

• Esteticisme: Engloba obres dels autors partidaris del caràcter sublim de l’art i d’un estil ple de símbols decadents.
• Regeneracionisme: Reflecteix la preocupació pel paper de l’individu i la societat.

La Poesia Modernista

Es pretén renovar la versificació i la temàtica. Es valora la poesia sincera que expressi l’experiència de la vida i es produeix una obertura cap a diversos corrents europeus.

Joan Maragall (1860-1911)

El poeta més destacat del Modernisme. La seva producció literària és extensa i inclou articles periodístics, assaigs, traduccions, un important epistolari i poesia.

La Narrativa Modernista

Els narradors consoliden una prosa literària plena de recursos poètics i lingüístics, amb un llenguatge que combina la vivesa de les expressions populars amb fórmules molt més elaborades.

Autors Destacats:

• Raimon Casellas
• Prudenci Bertrana
• Josep Pous i Pagès

Caterina Albert i Paradís (1869-1966)

La figura més destacada de la narrativa modernista, coneguda pel pseudònim de Víctor Català. La seva obra cabdal és la novel·la Solitud.

El Teatre Modernista

El teatre modernista es concreta en:

• Traducció d’obres clàssiques universals.
• Representació d’obres dels autors europeus més significatius del moment.
• Creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.

Les produccions dramàtiques modernistes s’emmarquen en les dues tendències principals:

• Esteticisme: Adrià Gual
• Regeneracionisme: Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferrater

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Una de les seves obres més conegudes és la novel·la L’auca del Senyor Esteve.