Guia per crear mapes conceptuals i principis de l'aprenentatge

Característiques dels mapes conceptuals

• Jerarquització: Un mapa és una xarxa de conceptes ordenats jeràrquicament, disposats per ordre d'importància o d'inclusivitat.
• Selecció: Els mapes constitueixen una síntesi o resum que conté el més important o significatiu d'un missatge, tema o text.
• Impacte visual: Un bon mapa és concís i, com tota representació gràfica, afavoreix la memòria visual.

9.3 Com es construeix un mapa conceptual

1. Escriure la llista dels conceptes rellevants per comprendre el significat del tema.
2. Establir una jerarquia: triar els conceptes més generals, després els subordinats i buscar les paraules d'enllaç.
3. Investigar les connexions creuades entre els conceptes per descobrir noves relacions entre ells.
4. Correcció del mapa: cal refer-lo si té mala simetria o si els conceptes estan localitzats de forma deficient.

Elements del sistema nerviós

• Receptor sensorial: La seva funció és captar els estímuls ambientals.
• Neurona aferent: Condueix els impulsos nerviosos fins als centres situats a la medul·la espinal o el cervell.
• Neurona eferent: També anomenada neurona motora, transporta els impulsos des del centre nerviós a l'òrgan encarregat de la resposta.
• Efector: És el múscul o glàndula que executa la resposta.

4.2 Factors d'influència

• Novetat: Els estímuls nous provoquen reaccions més intenses que aquells que ens són familiars.
• Intensitat: Com més intens sigui un estímul, més ràpid es produeix l'associació EC-EI i el condicionament serà major.
• Rellevància: S'aprèn millor l'associació entre EC i EI que són rellevants entre si.

4.3 Discriminació i generalització dels estímuls

• La discriminació: És la distinció entre estímuls i es desenvolupa si les respostes ocorren en presència d'un estímul i no ocorren en presència d'un altre.
• La generalització: És un procés contrari; identifica o confon els estímuls, i l'animal o la persona responen de la mateixa manera davant d'estímuls similars que semblen iguals però no ho són.

Tipus de reforçadors

• Primaris: Estímuls biològicament importants perquè són innats, com el menjar, l'aigua o l'activitat sexual.
• Secundaris: Les seves propietats reforçadores es deuen a la seva associació amb els reforços primaris.