Guia sobre la criança: Teories, models familiars i detecció de maltractament

Fonaments de la criança: Teories i models familiars

Una base segura. Aplicacions clíniques d'una teoria de l'afecció (Bowlby). Per ser un bon pare cal dedicar temps i atenció. Aquest és un treball costós, una llar per al bon desenvolupament de l'infant. Bowlby parla d'un punt de vista etològic, el vincle de l'infant amb la mare. L'afecció depèn de la intensitat d'emoció i experiències. Neix l'infant i tota l'atenció és cap a ell. El diàleg entre mare/infant és necessari. El rol del pare participa en el joc.

Atenció primerenca i família (Perpiñan). La unió de les persones genera forts sentiments, s'estableixen intenses relacions d'intimitat, reciprocitat i dependència. Hi ha tres elements bàsics que configuren l'essència de la família: 1. El sistema de pertinença: imitar als familiars. 2. El vincle afectiu: sentiments positius de forma estable. a) El component emocional: l'amor, seguretat. b) El component de conducta: petons, por als estranys, abraçades. c) Component cognitiu: record de la figura d'afecte, apareix en moments difícils. 3. La reciprocitat i la dependència: 1. El sistema conjugal: parella. 2. El parental: pares i fills. 3. Fratern: germans.

Tipus i funcions de la família. Resistirà els canvis aquesta institució? (López)

Què és la família?

La família nuclear és un grup de persones formades per pares i fills i que comparteixen una casa.

Quants tipus de família hi ha?

Les possibilitats són il·limitades: hetero amb fills o no, monoparentals, homosexuals, adoptats... Ja no existeix un únic model bàsic de família.

Millor o pitjor?

És difícil de dir, però s'ha de ser responsable amb la infància. És força improbable la desaparició de la família.

Informe de l'observatori de la infància i la família. Les grans tendències del canvi familiar (AAVV). Sempre han existit diferents formes de convivència al model considerat convencional. Hi ha un increment notable de les no convencionals.

1. Manteniment de taxes molt baixes de fecunditat.
2. Increment d'edat a ser mare. Més fills únics.
3. Augment de les parelles de fet.
4. Augment de separacions i divorcis.
5. Augment de llars monoparentals.
6. Creixement continuat de l'activitat laboral femenina.
7. Forta divisió sexual de les tasques domèstiques.

Els fills i les filles al cap dels seus pares i mares: idees, expectatives i actituds (Palacios).

Pares d'idees tradicionals: pensen que els seus fills són com són perquè van néixer així i no es veuen capaços d'influir sobre ells per canviar qualitats.

Pares d'idees modernes: els seus fills són com són per la interacció entre les seves característiques individuals i l'ambient on s'eduquen.

Pares d'idees paradoxals: mesclen les idees modernes amb les tradicionals. Això comporta confusions i contradiccions. Per una part són innatistes i per l'altra ambientalistes, el calendari evolutiu marcat per la precocitat (volen paraules abans dels 9 mesos!).

FAMILIARITAT I COMPETÈNCIES: EL DESAFIAMENT DE SER PARES (Barudy i Dantagnan): Les competències familiars són les capacitats pràctiques dels pares per poder cuidar, protegir i educar als seus fills/es, i d'aquesta manera assegurar un sa desenvolupament. Aquestes competències formen part del que s'anomena la parentalitat social per diferenciar-la de la parentalitat biològica (capacitat de procrear o donar vida a una cria).

Les competències dels pares en relació a les necessitats infantils són:

• Satisfer les diverses necessitats dels fills/es.
• En cas que els pares no satisfacin les necessitats dels seus fills/es, els infants podran presentar necessitats especials en l'àmbit terapèutic i educatiu.

Les capacitats parentals fonamentals: Són un conjunt de capacitats l'origen de les quals ve determinat per factors biològics i hereditaris. Es veuen modificades per les experiències vitals influenciades per la cultura i la societat.

1. Capacitat de vincular-se als fills.
2. L'empatia.
3. Models de criança.
4. Capacitat de participar en xarxes socials i d'emprar els recursos comunitaris.

Funcions i tasques de la parentalitat social:

Funció nutrient: proporcionar les aportacions necessàries per assegurar la vida i el creixement dels fills. Els nadons necessiten de la mare per a sobreviure. Els infants necessiten aportacions materials, afectives, socials, ètics i culturals proporcionats per cuidadors adults per finalitzar els seus processos de maduració biològica, psicològica i social.

Funció socialitzadora: els pares i les mares són fonts fonamentals que permeten als seus fills el desenvolupament d'un autoconcepte o identitat: Construcció dels concepte de sí mateix i Evolució de l'autoconcepte.

Funció educativa: els pares han de garantir l'aprenentatge dels models de conducta necessaris perquè els seus fills/es siguin capaços de conviure, primer amb la família i després en la societat.

MODELS DE RELACIÓ PROFESSIONAL AMB LES FAMÍLIES (Paniagua): Segons Cunningham hi ha 3 models de relació escola-família:

1. Model de l'expert: és un model professional tradicional, és a dir, qui sap i qui decideix és el professional. Produeix distanciament i rebuig en les famílies. Aquest model no predomina en els centres escolars.
2. Model del transplantament: els professionals comparteixen els seus coneixements amb les famílies, a través d'estratègies i instruments del món escolar. Model que predomina als centres escolars.
3. Model de l'usuari: mestres i famílies intercanvien coneixements en un pla d'igualtat, encara que la màxima responsabilitat recau sobre els pares. Aquest seria el model més aconsellable pels centres escolars.

Detecció i actuació davant el maltractament infantil

CONEIXEMENT DE SITUACIONS DE RISC SOCIAL I/O MALTRACTAMENT A L'ESCOLA INFANTIL (Muñoz):

Maltractament infantil:

Fenomen complex que abasta un ampli ventall de situacions. L'ADIMA el defineix com “qualsevol acció o omissió, no accidental, per part dels pares o cuidadors, que compromet la satisfacció de les necessitats dels menors”.

Tipologies de maltractament:

• M. o abús físic: Qualsevol acció no accidental per part dels pares o cuidadors que provoqui dany físic o malaltia o el col·loqui en un risc greu de patir-ne. Estan inclosos tots els danys resultants de càstigs físics severs i agressions deliberades, amb instruments o sense.
• Negligència o abandonament físic: Situació en què les necessitats físiques bàsiques del menor no són ateses de manera temporal o permanent per cap membre adult del grup en què viu l'infant.
• Maltractament psicològic: El maltractament emocional és l'hostilitat verbal crònica en forma d'insult, burla, menyspreu o amenaça d'abandonament, i bloqueig constant de les iniciatives d'interacció infantil per part de les persones responsables de la seva cura o de qualsevol adult del seu grup familiar. L'abandonament emocional és la manca persistent de respostes o senyals, expressions emocionals i conductes procuradores de proximitat i interacció iniciades per l'infant, i la manca d'iniciativa d'interacció i contacte per part de la figura adulta.
• Abús sexual: Contacte o interacció entre un infant i una persona adulta en què s'utilitza el primer per a l'obtenció d'estimulació i/o plaer.

Conseqüències:

1. Conseqüències físiques: retard generalitzat en el desenvolupament, lesions cerebrals, lesions cutànies i processos infecciosos, endarreriments en el desenvolupament motor.
2. Conseqüències cognitives: dificultats de llenguatge, problemes d'atenció, concentració, memòria i raonament, manca de motivació, egocentrisme.
3. Conseqüències emocionals: establiment d'aferrament insegur, problemes en la regulació de les emocions, baixa autoestima, manca de seguretat i confiança en si mateixos, atribucions errònies.
4. Conseqüències socials: manca d'interès en les interaccions socials, mostres d'apatia i aïllament social, absència d'habilitats socials, conductes agressives físiques i verbals, problemes d'adaptació a contextos nous, excessiva dependència.

CÓMO DETECTAR I CÓMO ACTUAR (Valdecantos): La detecció és responsabilitat de tot aquell que estigui en contacte directe amb els infants i que estigui en condicions d'observar indicis o conductes que puguin relacionar-se amb situacions de maltractament.

Objectius del protocol d'actuació:

1. Serveix d'informació i formació a aquelles persones en contacte directe amb l'infant. Un o dos indicadors no són suficients, és necessària la presència d'un conjunt d'ells.
2. Serveix per recollir ordenadament les dades, els indicadors i la seva freqüència, que una vegada interpretats ens ajudaran a valorar el grau de certesa o de risc del maltractament. Els protocols haurien de convertir-se en l'eina estàndard per a la detecció del maltractament infantil en els centres educatius.

Com actuar quan s'ha detectat un cas?

• Casos lleus: presenten indicadors de maltractament no greus, aquests estan relacionats amb pautes familiars educatives incorrectes. Es donen a famílies amb possibilitats de canvi, obertes a una intervenció normal des del centre, no tenen perquè sortir del centre educatiu però a vegades el col·legi estableix contacte amb els serveis socials.
• Casos urgents: presenten indicis fundats de que en tornar a casa, la integritat de l'infant, física o psicològica, pot tenir greu risc. El procediment comença amb una denúncia oral i escrita de qui els detecta cap a la direcció del centre, des de la direcció s'ha d'informar als Serveis d'Atenció a la Infància mitjançant telèfon, fax i posteriorment de manera escrita. La intervenció dels serveis de protecció ha de ser immediata i alhora el centre educatiu pot utilitzar altres recursos com informar a la fiscalia de menors, als jutjats o als agents policials.
• Casos dubtosos: són els més freqüents i més complexos a l'hora d'actuar i estan subjectes a intervencions d'altres professionals. Malgrat hi hagi indicis de maltractament s'han de recopilar més dades i estar més segurs. El paper del mestre és completar el protocol de detecció i a través de la direcció reclamar l'actuació d'altres professionals com equips d'orientació o serveis socials comunitaris. L'objectiu bàsic dels professionals que assumeixen el cas és valorar si hi ha maltractament, per això necessiten estudiar a l'infant i avaluar a la família, a partir d'aquí l'actuació serà distinta en funció de les circumstàncies del cas:
  • Si es valora que és un cas lleu i susceptible de ser abordat des del l'escola s'elabora un programa escrit d'orientació i actuació pel professorat amb una avaluació periòdica.
  • Si és més complicat i es considera necessària l'actuació dels serveis socials comunitaris, el cas passaria a ser tractat des d'aquest àmbit. En aquestes circumstàncies hauria un pla de cas que especificaria el paper del centre educatiu. Els professionals de l'equip d'orientació serien les persones de contacte entre el sistema educatiu i el sistema de protecció.