Guia del Panteó d'Agripa: Una Joia de l'Arquitectura Romana

El Panteó de Roma: Una obra mestra de l'antiguitat

L’obra que comento és el Panteó de Roma, construït entre els anys 118 i 125 d.C. per un autor desconegut.

Descripció formal de l'edifici

Per començar, en la descripció formal, cal dir que el Panteó està situat al centre de Roma, en un barri molt ple d’edificis, tot i que antigament estava envoltat d’una plaça porticada que feia destacar molt l’entrada. Tot i la seva mida, no és un edifici massa alt i això fa que s’integri bé amb l’entorn.

La façana té un pòrtic amb vuit columnes corínties de granit que aguanten un frontó triangular on hi ha una inscripció dedicada a Agripa. El seu element més espectacular és la cúpula, totalment rodona i d’uns 43 metres, amb un òcul central de 9 metres que deixa entrar la llum i ajuda a ventilar.

La planta és circular: hi ha una sala gran envoltada de capelles i nínxols, que es connecta amb l’entrada a través d’un espai intermedi. Pel que fa a l’alçat, la cúpula es recolza sobre un tambor cilíndric amb murs molt gruixuts i algunes finestres petites a la part alta. A l’interior hi trobem decoració típica romana com:

• Capitells corintis
• Portes de bronze
• Nínxols que marquen el ritme de tot l’espai

L’estil és el de l’arquitectura romana clàssica, que combina formes tradicionals amb tècniques molt avançades, sobretot en la construcció de la cúpula.

Funció, contingut i significat simbòlic

Després, en la funció, el contingut i el significat, el Panteó va ser creat com un temple dedicat a tots els déus. Amb el temps, també se li han atribuït significats simbòlics: els seus set absis representaven les set divinitats celestes (Sol, Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn).

A més, la cúpula simbolitzava la volta del cel i l’òcul representava el Sol, mostrant la manera com els romans entenien l’univers i la relació entre els déus i el món.

Models i influències en l'arquitectura

Finalment, en els models i influències, el Panteó s’inspira en temples de planta circular i en edificis amb cúpula que ja existien a les cultures grega i mesopotàmica. Tot i això, els romans van portar aquesta idea molt més lluny, aconseguint una cúpula enorme per a la seva època.

La influència del Panteó ha estat molt important: per exemple, Brunelleschi la va estudiar per construir la cúpula del Duomo de Florència, i també va inspirar arquitectes com Bramante i Miquel Àngel en projectes com el de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.