Guia Detallada de Conquilles: Strombus, Trochus, Chlamys, Cymbiola, Architectonica i Aporrhais

Strombus Canarium

Observació i Descripció General

Peça observada en horitzontal amb la llengüeta sobrant de l’espiral en direcció cap avall. Les voltes de l’espiral queden a l’esquerra.

L’objecte és allargat i té dues puntes. En una s’hi formen 8 voltes, que comencen per una petita punxa i, a poc a poc, es van fent més grans. L’última volta és la més extensa i ocupa tres quartes parts de l’objecte. A l’altra punta de l’objecte s’hi crea un canal, ja que l’última volta no queda tancada. El forat de l’objecte és de la mateixa mida que l’última volta, és a dir, ocupa tres quartes parts de la peça. La llengüeta que es crea per la volta que no es tanca és fina i la seva vora és una mica rugosa.

Coloració i Patrons

L’exterior de la peça és de color marró de diverses tonalitats amb línies blanques que van de dalt a baix. A mesura que l’objecte s’enrosca, el color es va aclarint fins a ser blanc. A la punta on s’hi creen les voltes, s’observen uns puntets de color blanc que coincideixen amb la creació d’uns petits bonys.

Textura i Forma

A la punta on s’hi formen les voltes, el tacte és més rugós, ja que els esglaons de les voltes van creixent, formant una textura aspra. A mesura que ens acostem a la punta on s’hi forma el canal, l’objecte es va fent més fi, tot i que s’hi poden tocar unes ratlletes que el fan una mica rugós.

La punta de la peça on hi ha les voltes és més estreta. A poc a poc, a mesura que ens acostem a la punta on s’hi forma el canal, l’objecte es va fent més ample fins que torna a ser estret a causa de la creació del canal.

Trochus Radiatus

Observació i Estructura

Peça observada en vertical, amb la part més ampla com a base cap a la punta.

L’objecte té 7 voltes que s’eixamplen progressivament de dalt a baix. L’última volta, inacabada, forma la base arrodonida, creant un canal intern que condueix al forat de l’objecte. Aquesta part és la més fina i es va fent més gruixuda a mesura que s’eleva cap a la punta.

Textura

L’exterior de l’objecte presenta una textura rugosa, ja que els esglaons de les voltes creixen, combinant bonys a la part superior de cada volta i puntets a la part inferior. La part interior és menys rugosa, tot i que s’hi formen unes línies molt fines cap a l’interior del canal.

Coloració

Predomina un verd molt clar amb taques vermelles fosques que segueixen els esglaons verticalment de dalt a baix. La volta més petita és blanca, però la punta és verda. L’interior de la base és majoritàriament blanc amb petites taques lineals vermelles que s’endinsen a l’objecte. On es forma el canal, el color és blanc amb reflexos brillants.

Chlamys Vexillum

Observació i Estructura General

Objecte observat de manera que la part més arrodonida mira cap a l’observador i l’encaix cap a fora. Es tracta d’un objecte compost per dues peces.

Exterior: Color i Patró

A l’exterior, s’observa un canvi de color entre les dues peces:

• Peça 1: És blanca amb algunes zones de color marró molt clar. A mesura que ens acostem a la zona d’encaix, el color marró es fa més intens.
• Peça 2: Té un color marró més fort. A mesura que s’acosta a l’encaix, el marró va desapareixent i es torna blanca. Després, torna a ser d’un marró més fort i, al final, es torna més clara.

L’objecte presenta una forma d’onada; les onades que miren cap amunt són d’un color més fosc que la resta. L’encaix, tot i ser blanquinós, té l’extrem de color negre.

Interior: Color i Textura

A l’interior, també s’observa un canvi de color entre les dues peces:

• Peça 1: És de color blanc i, a mesura que s’acosta a l’encaix, es torna de color marró.
• Peça 2: El marró predomina. En aquesta peça, les onades que sobresurten són marrons, mentre que la resta és blanca, tot i que hi ha zones completament blanques.

L’encaix interior també és de color marró. Quan s’ajunten les dues peces, els colors de les extremitats del costat de l’encaix s’alineen perfectament, unint les ratlles blanques i marrons.

Forma i Textura General

Les dues peces comencen en una punta arrodonida que s’expandeix fins a ser 5 vegades més gran. Al costat de la punta arrodonida, en surten dues extensions en forma de triangle. El cos de la peça presenta ondulacions. A la part exterior, ambdues peces tenen ratlles en relleu en línia recta que les fan rugoses. La part interior, en canvi, és llisa.

Aquestes dues peces s’uneixen mitjançant un encaix on es pot observar una petita dent. Dins l’objecte, també hi ha una marca blanquinosa al costat de l’encaix. Les dues peces encaixen perfectament.

Cymbiola Vespertilio

Observació i Estructura

Objecte observat en horitzontal. L’espiral mira cap a l’esquerra i el canal cap a la dreta. La llengüeta de l’espiral mira cap avall.

L’objecte és allargat i està format per sis voltes. Comença amb tres voltes petites i estretes que es van fent més grans fins que la cinquena forma el cos principal. L’última volta culmina amb la creació del forat del canal, que comença a formar-se a la cinquena volta.

Coloració

El color de l’objecte varia segons la zona:

• A les voltes inicials, el color és blanquinós.
• Des de la quarta volta fins a l’última (a la part exterior), s’observen dues tonalitats de marró: un marró blanquinós que predomina en tota la peça, i línies discontínues i irregulars d’un marró més intens.

Aquestes tonalitats marronoses es mantenen fins i tot quan l’objecte forma el canal (part interior). No obstant això, l’última volta no presenta les taques marronoses, només el marró blanquinós. La part interior de la llengüeta és completament blanca.

Textura

El tacte de l’objecte presenta una fina rugositat (ratlles molt fines). A les tres primeres voltes (les de l’esquerra), hi predominen unes protuberàncies alineades molt petites. Entre la quarta i la cinquena volta, s’aprecien dues línies de protuberàncies alineades. A la sisena volta, es pot palpar un tacte rugós lleugerament diferent a la resta del cos de l’objecte. Dins el forat, s’hi troben quatre plecs.

Architectonica Maxima

Observació i Característiques

Per a l’anàlisi, s’agafa l’objecte amb la mà esquerra, amb els dits polze i índex, i l’extrem de l’espiral apuntant cap al terra.

Forma

La base és rodona, concretament una espiral inacabada amb relleu a la part central. A la part posterior té un forat, i on acaba l’espiral, la forma és punxeguda. A mesura que l’espiral fa voltes, s’aprofundeix i es fa més petita.

Mida

Cada volta és el doble de gran que l’anterior. Es pot observar que és més llarga que ampla.

Textura

És rugosa per davant i per darrere. A la part posterior, dins el forat, és més rugosa a causa de les punxes interiors.

Colors

Presenta diferents tonalitats de marró i blanc. La forma de l’espiral està composta per una sèrie de línies de color marró discontínues, alternant marrons foscos i clars, beix i grisos. El centre de l’objecte és marró clar, on comença l’espiral, i a mesura que es fa més gran, els colors són més clars, alternant marró, gris i groc. La part posterior de l’objecte té colors més clars com el beix, el marró clar i el groc, mentre que la part central és de color marró fosc. Al mig de cada volta hi ha una línia de color marró fosc.

Aporrhais Pespelecani

Observació i Característiques

Per a l’anàlisi, s’agafa l’objecte amb els dits índex i polze. La part més punxeguda es subjecta amb l’índex i la part més ampla amb el polze, deixant les tres punxes a l’esquerra.

Forma

La forma de l’objecte és cargolada. La banda esquerra està formada per tres punxes de diferents mides. Observant-la amb la punxa del cargol enfocada cap amunt:

• La primera protuberància és més petita.
• La del mig és la més llarga i ampla.
• La de sota és més gran que la primera i més petita que la segona.

La banda dreta és ondulada, formada per les voltes del cargol. Dins de cada volta hi ha diferents formes: les que sobresurten tenen punxes més amples, mentre que les que estan endinsades presenten línies molt fines. Les espirals del cargol són unes més allargades i altres més petites, però totes comparteixen una forma similar. Si es gira el cargol, s’observa un forat llis i allargat a la dreta. La part de les protuberàncies conté un relleu en forma de línia. La forma cargolada continua igual i acaba al final del forat.

Colors

La part llisa del darrere és completament blanca, i la part davantera és de color marró clar i blanc (tonalitat beix). Les tonalitats més fosques es troben entre les punxes (a la zona menys exposada a la llum) i a les línies que marquen cada volta de l’objecte.

Mida

Si es mira des de l’inici de la punta de la forma cargolada (mirant cap a l’observador), s’observa que és més llarga que ampla. Com que el cargol té forma d’espiral, les voltes van augmentant, i cada volta és el doble de gran que l’anterior, seguint un ritme constant.

Textura

És rugosa a causa de les petites protuberàncies que té a les voltes, ja que a mesura que les voltes augmenten, les punxes també ho fan. A la part posterior de l’objecte, la forma cargolada continua sent rugosa. En canvi, les tres punxes que ara queden a la dreta són llises, a excepció de les línies horitzontals que presenten.