Guia de Diagnòstic, Infeccions i Tipus de Tumors

Mètodes de diagnòstic i tipus de malalties

Radiodiagnòstic i tècniques d'imatge

Radiodiagnòstic: ús de raigs X, radiacions d'alta energia capaces de travessar l'organisme i d'impressionar una placa amb la imatge desitjada (radiografia simple i amb contrast).

Gammagrafia: s'inhala, s'ingereix o se li injecta uns àtoms radioactius que es concentren en teixits específics que emeten radiacions durant un temps; després es converteix en una imatge.

Ressonància Magnètica Nuclear (RMN): utilitza camps magnètics molt intensos per a l'obtenció d'imatges molt precises sobre l'interior del cos. El pacient s'introdueix en un túnel de 2 m.

Tècniques analítiques: anàlisi de sang, orina, femta, esput, semen i LCR (líquid cefaloraquidi).

Classificació de les infeccions

• L'origen del germen:
  • Exògena: quan arriba des de l'exterior de l'organisme (ex: salmonel·la de la maionesa).
  • Endògena: causada per un germen intern que actua com a patogen oportunista.
• L'extensió de la infecció:
  • Local: afecta només una part del cos (ex: ferida o micosi).
  • General: afecta tot l'organisme.
• Nombre d'espècies participants:
  • Simple: la provoca una sola espècie de germen.
  • Mixta: participen dues o més espècies al mateix temps.
• Manifestacions de la infecció:
  • Clara: presenta signes i símptomes evidents (ex: varicel·les).
  • Subclínica: presenta pocs signes i símptomes, pot passar desapercebuda (ex: hepatitis C).

Tipus de malalties segons l'afectació

• Respiratòries: no arriba prou oxigen a la sang per falta d'oxigen en l'ambient o obstrucció de les vies (ex: pujar a grans altures, ofegament a l'aigua).
• Sanguínies: la sang no transporta l'oxigen per falta de sang o perquè l'hemoglobina no funciona (ex: hemorràgia aguda, anèmia).
• Cardiocirculatòries: la sang no circula bé per malaltia del cor o dels vasos (ex: infart, insuficiència cardíaca, obstrucció arterial).

Diferències entre tumors i càncers

Tumors: les cèl·lules neoplàsiques s'assemblen a les dels teixits originals i es reprodueixen més a poc a poc. En créixer, formen masses úniques arrodonides que només causen problemes si comprimeixen els òrgans adjacents. Amb aquestes característiques, en principi, són més fàcils d'extirpar i de curar.

Càncers: les cèl·lules s'assemblen poc a les dels teixits dels quals deriven i es divideixen més ràpidament que en el cas dels tumors. En créixer, formen masses de formes irregulars que s'infiltren en els teixits circumdants i els destrueixen. Per aquest motiu, per extirpar-los, és necessària una exèresi quirúrgica més àmplia.