Guia Essencial d'Art i Arquitectura: De l'Antiguitat al Gòtic

Autors i Obres Destacades

A continuació, es presenta una llista d'autors i les seves obres més representatives, abastant diferents períodes artístics:

1. Giotto: Adoració dels Reis Mags
2. Van Der Weyden: Descendiment de la Creu
3. Jan Van Eyck: Matrimoni Arnolfini
4. Isidor de Milet i Antemi de Tralles: Santa Sofia
5. Miró de Eleuteres: Discòbol
6. Policlet: Dorífor
7. Fídies: Estàtua de Zeus, decoracions del Partenó
8. Praxíteles: Venus de Cnidos
9. Escopes: Mausoleu d'Halicarnàs
10. Lisip: Apoxiomen
11. Supervisió de Fídies, Ictí i Cal·lícrates: Partenó
12. Policlet el Jove: Teatre d'Epidaure
13. Adrià: Panteó
14. Vespasià i Dinastia Flàvia: Coliseu

Arquitectura Romana: El Coliseu

Parts del Coliseu

El Coliseu, o Amfiteatre Flavi, és un dels monuments més emblemàtics de l'antiga Roma. Les seves parts principals inclouen:

• Càvea: Les graderies on s'asseia el públic, dividides en seccions segons la classe social.
• Arena: L'espai central on es realitzaven els espectacles, com combats de gladiadors i representacions.
• Vomitorium: Passadissos d'accés i sortida que permetien una ràpida evacuació del públic.

Arquitectura Grega Clàssica

Elements dels Temples Grecs

Els temples grecs es caracteritzen per una estructura i uns elements ben definits:

• Naos (o Cella): Sala principal destinada a la divinitat, on es guardava l'estàtua de culte.
• Pronaos: Vestíbul d'entrada a la naos, situat a la façana principal.
• Opistòdom: Sala posterior a la naos, sovint simètrica al pronaos, on es guardaven les ofrenes o tresors.
• Peristil: Conjunt de columnes que envolten un temple o edificació, formant un pòrtic exterior.

Base i Suport

• Estereòbat: Les escales o fonaments que condueixen a l'edifici.
• Estilòbat: La superfície superior de l'estereòbat, sobre la qual s'assenten directament les columnes.

L'Entaulament

Part superior a la columna, que inclou:

• Arquitrau: Bigues horitzontals que descansen directament sobre els capitells de les columnes.
• Fris: Banda decorativa situada sobre l'arquitrau, sovint amb relleus (mètopes i tríglifs en l'ordre dòric).
• Cornisa: Element superior de l'entaulament que sobresurt i protegeix la decoració inferior.

Tipologies de Temples segons les Columnes

La disposició de les columnes defineix diferents tipus de temples grecs:

• Perípter: Edifici envoltat per una fila de columnes.
• Dípter: Edifici envoltat per dues files de columnes.
• Amfipròstil: Columnes només a la façana frontal i posterior.
• In antis: Dues columnes situades entre les antes (prolongacions dels murs laterals) del pronaos.

Parts del Teatre Grec

Els teatres grecs eren espais fonamentals per a la cultura i l'entreteniment:

• Orquestra: Espai circular al centre, on actuava el cor i, posteriorment, els actors.
• Càvea: Graderies semicirculars on s'asseia el públic, sovint excavades en un pendent natural.
• Skene: Edifici escènic situat darrere de l'orquestra, que servia de fons i vestidor per als actors.

Conceptes i Elements Artístics Clau

• Volutes: Elements decoratius en espiral, característics dels capitells jònic i compost.
• Kalokagathia: Ideal grec de bellesa física i moral, que buscava l'equilibri perfecte entre cos i ànima.
• Contrapposto: Tècnica escultòrica que mostra una figura amb el pes recolzat en una cama, creant una alternança de tensió i relaxació que aporta dinamisme.
• Corba Praxiteliana: Lleugera inclinació del cos en l'escultura, aportant gràcia i sensualitat a la figura.
• Kuroi / Korai: Escultures gregues arcaiques (masculines i femenines, respectivament), que representen joves nus o vestides.
• Tholos: Temple grec de planta circular, sovint dedicat a divinitats o herois.

Ordres Arquitectònics de Columnes

Els ordres clàssics defineixen l'estil i les proporcions de les columnes i l'entaulament:

• Dòric: Robust, auster, amb capitell senzill i sense base. Representa l'ideal de perfecció i solidesa.
• Jònic: Elegant i esvelt, amb base i capitell decorat amb volutes. Simbolitza la simetria i l'harmonia.
• Corinti: Molt ornamentat al capitell amb fulles d'acant, i amb base. Típic de l'època hel·lenística i romana.
• Toscà: Versió simplificada del dòric, sense estries al fust ni base. Utilitzat principalment en l'arquitectura romana.
• Compost: Combinació de l'ordre jònic (volutes) i corinti (fulles d'acant) al capitell.

Mosaics Romans: Tècniques i Estils

Els mosaics són obres d'art decoratives creades amb petites peces anomenades tessel·les, que poden ser de pedra, ceràmica, vidre o altres materials.

• Opus Tesselatum: Dissenys senzills amb tessel·les de mida més gran (generalment de 4 mm o més).
• Opus Vermiculatum: Dissenys més detallats i complexos amb tessel·les molt petites (menys de 4 mm), que permeten crear efectes pictòrics.
• Opus Sectile: Peces de marbre o pedra tallades a mida i forma específica, formant patrons geomètrics o figuratius complexos.

Arquitectura Romana: Amfiteatre i Circ

Parts de l'Amfiteatre

L'amfiteatre era un edifici de forma ovalada destinat a espectacles públics, com els combats de gladiadors:

• Càvea (Graderies):
  1. Summa cavea: Part superior de les graderies, per al públic de menor rang.
  2. Media cavea: Part intermèdia, per a la classe mitjana.
  3. Ima cavea: Part inferior, propera a l'arena, reservada a les autoritats i ciutadans il·lustres.
• Arena: Espai central on es realitzaven els espectacles.
• Vomitorium: Passadissos d'accés i sortida a les graderies, que facilitaven el flux de públic.

Parts del Circ

El circ romà era una instal·lació allargada destinada a curses de carros i altres espectacles:

• Arena: Pista allargada on es desenvolupaven les curses.
• Càrceres: Estables o garatges des d'on sortien els carros al començament de la cursa.
• Spina: Mur central que dividia l'arena longitudinalment, decorat amb obeliscs, estàtues i elements per comptar les voltes.

Art Romànic: Arquitectura i Elements

L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa medieval, caracteritzat per la seva robustesa i funció religiosa.

Decoració i Elements Característics

1. Lesenes: Pilars decoratius plans, sense funció estructural, que articulen els murs exteriors.
2. Arcs Llombards: Arcs cecs que decoren la part superior dels murs, típics de l'arquitectura llombarda.
3. Ull de Bou: Finestra circular, sovint petita, que il·lumina l'interior.

Elements Estructurals

1. Transsepte: Nau transversal que creua la nau principal, formant una planta de creu llatina.
2. Volta d'Aresta: Volta resultant de la intersecció de dues voltes de canó, que distribueix el pes en quatre punts.
3. Volta de Canó: Volta semicilíndrica, formada per una successió d'arcs de mig punt, que cobreix la nau principal.
4. Galeria / Trifori: Passadís elevat situat entre la nau central i les laterals, sovint amb finestres.
5. Arc Former: Arc que comunica les naus d'una església, suportant el mur superior.
6. Dovelles: Peces en forma de falca que componen un arc o una volta.

Art Preromànic: Estils i Característiques

El preromànic engloba diversos estils artístics anteriors al romànic, amb influències diverses:

• Visigòtic: Edificis de petites dimensions, amb arcs de ferradura, aspecte pesat i poca il·luminació.
• Asturià: Planta basilical, amb gran lluminositat i alçada. Edificis amplis amb torres, com Santa María del Naranco.
• Mossàrab: Estil que sorgeix de la convivència islàmic-cristiana, amb arcs de ferradura i influències orientals.

Art Gòtic: Elements Arquitectònics

L'art gòtic, desenvolupat a partir del segle XII, es caracteritza per la seva verticalitat, lluminositat i complexitat estructural.

• Arc Apuntat (o Ogival): Arc característic del gòtic, més alt i estilitzat que l'arc de mig punt romànic, que permet descarregar millor els pesos.
• Volta de Creueria: Volta formada per la intersecció d'arcs apuntats (nervis), que distribueix el pes cap als pilars i permet obrir grans finestrals.
• Contrafort: Element massís adossat al mur per reforçar-lo i contrarestar l'empenta de les voltes.
• Arcbotant: Arc exterior que transmet l'empenta de la volta des del mur de la nau central fins al contrafort exterior.
• Pinacle: Element decoratiu punxegut situat sobre contraforts i arcbotants, que ajuda a estabilitzar l'estructura.
• Altres Arcs: Arc Conopial (amb forma de flama, típic del gòtic tardà).
• Vidrieres: Grans finestrals amb vidres tintats i decorats, que il·luminen l'interior amb una llum mística i colorida.

Elements Decoratius Gòtics

• Gablet: Element decoratiu triangular i punxegut, situat sobre portals o finestres.
• Escenes Lineals: Composició pictòrica amb figures distribuïdes en una línia, sovint amb un sentit narratiu.

Art Bizantí: Característiques Principals

L'art bizantí, hereu de l'art romà i amb influències orientals, es va desenvolupar a l'Imperi Romà d'Orient.

• Petxines: Elements arquitectònics esfèrics que permeten la transició d'una base quadrada a una cúpula circular, un dels trets distintius de l'arquitectura bizantina.

Art Islàmic: La Mesquita i els seus Elements

L'arquitectura islàmica es centra en la mesquita, lloc de culte i reunió, amb elements distintius:

Tipologies i Parts de la Mesquita

• Iwan: Sala rectangular amb una gran volta oberta a un pati, característica de les mesquites perses.
• Planta en T: Disposició més comuna en algunes mesquites, on la nau central i la que condueix al mihrab són més amples.

• Alquibla: Mur de la mesquita orientat cap a la Meca, la direcció de l'oració.
• Sabil (o Basabil): Font pública, sovint amb significat simbòlic de purificació.
• Shan (o Pati): Espai central obert, envoltat de pòrtics, punt de trobada i purificació abans de l'oració.
• Minaret: Torre alta des d'on el muetzí crida a l'oració cinc vegades al dia.
• Maqsura: Espai reservat al califa o a personalitats importants, sovint tancat per una reixa.
• Mihrab: Nínxol a la paret de l'alquibla que indica la direcció de la Meca, sovint ricament decorat.
• Haram: Sala d'oració, l'espai principal de la mesquita on els fidels resen.