Guia Essencial de Primers Auxilis i Sistema Sanitari

El Sistema Sanitari i els Primers Auxilis

El Sistema Sanitari

El sistema sanitari és l'organització encarregada de promocionar, prevenir, diagnosticar, tractar i rehabilitar la salut de la població. Es divideix en:

• Atenció primària: És el primer contacte amb el sistema de salut. Inclou metges de família, pediatres i infermeres. S'ocupa de la prevenció, detecció precoç i tractament de problemes comuns.
• Atenció especialitzada: Proporciona serveis avançats com atenció hospitalària, especialistes, proves diagnòstiques complexes i tractaments quirúrgics o intensius.
• Atenció hospitalària: Ofereix serveis en hospitals, com urgències, UCI i rehabilitació.
• Salut pública: Gestiona la prevenció de malalties, vacunacions i la promoció d'hàbits saludables.

Primers Auxilis: Actuacions Clau en Emergències

Els primers auxilis són actuacions immediates davant d'una emergència mèdica fins que arribi ajuda professional, amb l'objectiu de salvar vides, prevenir lesions greus i afavorir la recuperació. Les accions bàsiques inclouen:

• Valoració inicial: Assegurar un lloc segur, comprovar l’estat de la víctima i alertar el 112.
• Principis bàsics:
  • RCP (Reanimació Cardiopulmonar): Conjunt de maniobres d’emergència que ajuden a restablir la circulació sanguínia i la respiració en persones en parada cardiorespiratòria, amb l'objectiu de salvar la seva vida. Inclou compressions toràciques (30) i ventilacions (2) si no hi ha respiració o pols.
  • Control d'hemorràgies: Pressió directa sobre la ferida.
  • Tractament de cremades: Refredar amb aigua tèbia i evitar substàncies.
  • Fractures: Immobilitzar sense recol·locar ossos.
  • Asfíxia: Maniobra de Heimlich o cops a l’esquena.
• Kit de primers auxilis: Apòsits i benes, antisèptics, guants i màscara, tisores i medicaments bàsics.

El sistema sanitari i els primers auxilis són essencials per atendre la salut. Els primers auxilis poden salvar vides abans de l'arribada dels professionals, i és important que tothom tingui una formació bàsica per actuar en emergències.

Emergència o Urgència: Diferències Clau

Les emergències i les urgències són situacions que requereixen atenció mèdica immediata, però es diferencien per la gravetat i el risc vital.

Què és una Emergència?

Una emergència és una situació crítica on hi ha un risc imminent per a la vida o la integritat de la persona. Requereix una actuació immediata per evitar la mort o conseqüències greus.

• Exemples: Aturada cardiorespiratòria, hemorràgia massiva, infart de miocardi, accident greu amb politraumatismes.

Què és una Urgència?

Una urgència és una situació que necessita atenció mèdica ràpida, però no suposa un risc vital immediat. Pot evolucionar cap a una emergència si no es tracta a temps.

• Exemples: Febre alta persistent, dolor intens (com còlic renal), fractures sense complicacions, ferides que necessiten punts de sutura.

Diferència Principal entre Emergència i Urgència

L'emergència posa en perill la vida de manera imminent, mentre que l'urgència és menys greu però pot requerir atenció mèdica ràpida per evitar complicacions. En ambdós casos, és important reaccionar adequadament i, si cal, trucar al 112.

La Conducta PAS: Protocol Essencial en Primers Auxilis

La conducta PAS és un protocol de primers auxilis que es fa servir per actuar davant d'una persona ferida o malalta. PAS és un acrònim que representa tres accions fonamentals a seguir:

• Protegir: Assegurar-se que la zona sigui segura per evitar més perills.
• Avisar: Trucar als serveis d’emergència (112) per alertar sobre la situació.
• Socórrer: Actuar proporcionant els primers auxilis fins que arribi ajuda professional.

Aquesta conducta és essencial per garantir una resposta eficaç en situacions d'emergència.

La Farmaciola: Un Recurs Essencial

La farmaciola és un recurs essencial present a casa, l’escola o la feina. Les seves principals característiques són: material resistent, opac i impermeable, fàcil de transportar, ubicada en un lloc visible i amb una persona responsable del seu manteniment.

Factors que Condicionen la Farmaciola

• Proximitat a l’atenció sanitària: L'assortiment varia segons la distància a un centre mèdic.
• Tipus d’urgències esperades: Per exemple, petits accidents a l’escola o emergències greus en un aeroport.
• Coneixements del responsable: Els articles s’ajusten a la capacitat de qui els utilitzarà.

Continguts Essencials del Botiquí

• Guants d’un sol ús, sèrum fisiològic, gases estèrils i antisèptics.
• Esparadrap, tisores, benes, pinces i apòsits adhesius.
• Medicaments com analgèsics suaus i pomades antihistamíniques.
• Termòmetre.

Condicions d’Ús i Manteniment

• Ordenació: Per facilitar la localització dels articles en una urgència.
• Conservació: Revisar i actualitzar periòdicament per evitar caducitats o deterioraments.

Valoració de l’Estat de la Víctima en Primers Auxilis

La valoració de l'estat de la víctima és clau en primers auxilis per prioritzar actuacions i decidir intervencions fins a l'arribada de professionals sanitaris. Els passos principals són:

• Assegurar la seguretat del lloc.
• Verificar la consciència de la víctima amb una crida o toc.
• Comprovar la respiració observant el tòrax i sentint l’alè.
• Verificar el pols per confirmar el batec cardíac.
• Identificar lesions visibles (hemorràgies, fractures, cremades) i actuar.
• Trucar al 112 si no s'ha fet.
• Realitzar una valoració contínua fins a l'arribada de l'ajuda.

Aquest procés permet actuar de manera eficaç en situacions d'emergència.

Funcions Vitals: Avaluació i Gravetat

Les funcions vitals (neurològica, respiratòria i circulatòria) són imprescindibles per a la vida, i una alteració en aquestes pot suposar un risc vital.

En emergències, després de protegir la zona i avisar els serveis d’emergència, cal valorar la víctima i determinar la gravetat de les lesions:

• Avaluació inicial: Detectar si hi ha risc vital.
• Avaluació posterior: Si no hi ha risc vital, analitzar lesions o danys de manera més detallada.

Nivells de Gravetat de les Lesions

• Risc vital: Lesions que posen en perill la vida.
• Risc funcional: Lesions que no comprometen la vida, però poden deixar seqüeles si no es tracten.
• Sense risc: Lesions que es recuperen espontàniament.

Aquest procés garanteix una actuació eficaç i prioritzada segons la gravetat.

Funció Neurològica: El Sistema Nerviós

La funció neurològica ens permet captar la informació del medi extern i del nostre propi organisme, interpretar-la i elaborar la resposta adequada. Aquesta funció és desenvolupada pel sistema nerviós.

Des del punt de vista anatòmic, el sistema nerviós es divideix en:

• Sistema nerviós central: Format per l'encèfal i la medul·la espinal.
• Sistema nerviós perifèric: Format pels nervis.

Els nervis recullen la informació i la transmeten als centres nerviosos (cervell, cerebel, tronc encefàlic i medul·la espinal), que interpreten aquesta informació i elaboren la resposta adequada, ja sigui motora (realitzar un determinat moviment) o sensitiva (percebre una sensació, dolor, calor, etc.).

Impacte de les Lesions Neurològiques

Qualsevol lesió en un centre nerviós o a la medul·la espinal afecta les funcions que dirigeix:

• Tronc encefàlic: Centres respiratori i cardíac.
• Cerebel: Coordinació i moviment.
• Còrtex cerebral: Audició i llenguatge.
• Medul·la espinal: Transmissió d’informació sensitiva i/o motora.

Funció Respiratòria: Procés i Components

La funció respiratòria permet obtenir oxigen de l'aire per a les cèl·lules i eliminar diòxid de carboni. Aquesta funció, gestionada per l’aparell respiratori, inclou:

• Vies respiratòries: Conducció de l’aire (fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquíols).
• Pulmons: Realitzen l’intercanvi de gasos als alvèols.
• Músculs respiratoris: Diafragma i intercostals, que permeten el moviment de la caixa toràcica.

Fases de la Respiració

La respiració, regulada pel tronc encefàlic, té tres fases:

• Ventilació: Inspiració i expiració.
• Intercanvi gasós: Entre capil·lars, alvèols i cèl·lules.
• Distribució: Transport de gasos pel sistema cardiovascular.

Ventilació: El Mecanisme de l'Aire

La ventilació és la fase mecànica de la respiració en la qual l’aire entra i surt dels pulmons per diferència de pressió entre l’ambient i l’interior de la caixa toràcica. Consta de dos moviments:

• Inspiració: La pressió a l’interior de la caixa toràcica és inferior que la pressió atmosfèrica, per la qual cosa l’aire entra als pulmons.
• Expiració: El diàmetre anteroposterior i superoinferior de la caixa toràcica disminueix i augmenta la pressió al seu interior, produint-se llavors la sortida d’aire cap a l’exterior.

Intercanvi Gasós: Oxigen i Diòxid de Carboni

L'intercanvi gasós té un doble vessant, ja que es produeix tant en els alvèols com en les cèl·lules. Una vegada que l’aire ambiental es troba a l’interior dels alvèols, es produeix l’intercanvi de gasos entre aquest aire ric en oxigen i la sang, carregada llavors de diòxid de carboni procedent de la respiració cel·lular.

Quan la sang arriba a les cèl·lules carregada amb oxigen procedent dels pulmons, es produeix un nou intercanvi: la sang cedeix l’oxigen i recull el diòxid de carboni.

Regulació de la Respiració pel Tronc Encefàlic

En el tronc encefàlic es produeix el control tant del ritme com de la profunditat dels moviments respiratoris perquè s’adeqüi a les necessitats de l’individu en cada situació.

Funció Circulatòria: Transport de Nutrients i Oxigen

La funció circulatòria ens permet transportar l’oxigen i les substàncies nutritives a les cèl·lules i recollir les substàncies de rebuig per a la seva eliminació. Aquesta funció és desenvolupada pel sistema circulatori i la sang.

La sang és un teixit format per una fracció líquida (plasma) i cèl·lules sanguínies (eritròcits, leucòcits i trombòcits).

En el plasma circulen les substàncies nutritives, hormones, substàncies de rebuig, etc., i en els eritròcits, units a l’hemoglobina, es transporten els gasos sanguinis, oxigen i diòxid de carboni.

El Cor: Anatomia i Cicle Cardíac

El cor és un òrgan musculós situat a la caixa toràcica, dividit en quatre cavitats: aurícules (superiors) i ventricles (inferiors). La capa intermèdia, el miocardi, és responsable de la contracció que impulsa la sang pels vasos sanguinis.

El Cicle Cardíac

El cicle cardíac consta de dos moviments:

• Sístole: Contracció.
• Diàstole: Relaxació.

El ritme coordinat del cor és controlat pel seu sistema elèctric de conducció, que genera els impulsos que ordenen la contracció de les fibres musculars. Una fallada en aquest sistema pot provocar una parada cardíaca.

Vasos Sanguinis i Sistemes de Circulació

Els vasos sanguinis són conductes per on circula la sang. Es classifiquen en:

• Venes: Porten sang dels teixits al cor, amb parets més fines que les arterials.
• Artèries: Porten sang del cor als teixits, amb parets gruixudes i expansibles.
• Capil·lars: Uneixen artèries i venes, transportant sang a l’interior dels teixits.

Sistemes de Circulació Sanguínia

La sang circula per dos sistemes principals:

• Circulació major: Porta sang oxigenada del cor als teixits i recull diòxid de carboni i substàncies de rebuig.
• Circulació menor: Porta sang amb diòxid de carboni als pulmons per oxigenar-la i la retorna al cor.

Valoració Primària: Exploració de Funcions Vitals

La valoració primària va dirigida a explorar les funcions vitals, és a dir, a descartar que alguna d’elles estigui afectada i, per tant, que la vida estigui en risc.

Per fer una adequada valoració primària, observarem l’esquema següent (ABC):

• A → Airway (Via Aèria): Manteniment de la via aèria oberta i permeable.
• B → Breathing (Respiració): Valorar la presència o no de respiració i les seves característiques.
• C → Circulation (Circulació): Valorar la circulació, pols, coloració de la pell, hemorràgies.

Valoració de la Consciència: L'Algoritme AVDN

En l’exploració neurològica primària, es valora l’estat de consciència de la víctima mitjançant l’algoritme AVDN:

• A (Alerta): La víctima es mou, obre els ulls, emet sons o mostra signes de consciència sense necessitat d'estímuls.
• V (Verbal): La víctima no mostra signes de consciència fins que es realitza un estímul verbal, com preguntar-li si es troba bé.
• D (Dolor): Si la víctima no respon a estímuls verbals, es prova amb estímuls tàctils, com pressionar l’arrel de l’ungla o fregar-li l’estèrnum.
• N (No respon): La víctima està inconscient. En aquest cas, es continua valorant les funcions vitals (respiració i pols) i es demana ajuda trucant al 112.

Aquest procés ajuda a determinar la gravetat de la situació i a orientar l'atenció a la víctima.

Valoració de la Respiració: Regla VES i Algoritme

Per valorar la funció respiratòria, el socorrista utilitza la regla VES (Veure, Escoltar, Sentir).

Primer, cal obrir la via aèria amb la maniobra front-mentó, excepte en cas de sospita de lesió cervical, on s’aplica la tracció mandibular.

Un cop oberta la via, es pot veure la respiració observant el moviment del tòrax, escoltar l'aire que entra i surt, i sentir el baf respiratori a la galta.

Si la víctima està cap per avall, es pot utilitzar el dors de la mà, un mirall o el vidre del mòbil per verificar la respiració.

Algoritme d’Actuació Post-Valoració Respiratòria

Després de la valoració de la respiració, l'algoritme d’actuació és el següent:

• Si respira:
  • Si és traumàtic, no moure la víctima.
  • Si no és traumàtic, col·locar-la en posició lateral de seguretat.
• Si no respira: Trucar al 112 i iniciar la RCP.

Aquest procés ajuda a determinar la gravetat de la situació i a orientar l'atenció a la víctima.

Valoració Secundària: Exploració Completa del Cos

La valoració secundària té com a objectiu explorar el cos després de descartar alteracions greus de les funcions vitals. Aquesta exploració busca hemorràgies, ferides, contusions i deformitats.

Es comença amb una inspecció per valorar la coloració, deformitats i asimetries del pacient. Després, es fa una palpació per identificar zones doloroses, sensibilitat o rigideses. L’exploració s’ha de fer de manera sistemàtica, començant per les funcions neurològica, respiratòria i cardíaca, i després seguint un mètode de cap a peus: Cap → Coll → Tòrax → Abdomen → Extremitats. Així es cobreixen totes les zones del cos.

Diferències entre Valoració Primària i Secundària

La valoració primària es centra en detectar qualsevol perill immediat per a la vida, explorant només les funcions vitals bàsiques: consciència, respiració i pols. Es tracta de confirmar la seva presència o absència.

La valoració secundària es realitza un cop descartats els perills immediats, i s'orienta a explorar el cos complet per identificar lesions o complicacions, des del cap fins als peus. A més, es revisen més detalladament les característiques de la consciència, respiració i pols.

Exploració Neurològica Detallada

En l'exploració primària, es valora primer l'estat de consciència del pacient mitjançant la regla AVDN per descartar que estigui inconscient. Un cop comprovat que el pacient està conscient i respirant, es procedeix a realitzar una valoració neurològica més detallada.

Exploració del Nivell de Consciència

Ens acostem al pacient, li expliquem qui som, què estem fent i comencem a parlar-hi, donant-li instruccions senzilles per assegurar-nos del nivell de consciència que té.

Com menor sigui el nivell de consciència, major serà la gravetat del pacient i més prioritari serà el seu trasllat i atenció.

Classificació de la Gravetat de la Consciència

La gravetat de l'estat de consciència es classifica en diferents nivells:

• Normal: Alerta, respon ràpidament i de manera adequada.
• Confusió: Desorientada, té dificultat per mantenir l'atenció i recordar. Pot alternar entre irritabilitat i somnolència.
• Somnolència: Adormida, obeeix ordres senzilles, respon a estímuls dolorosos però no és conscient del que passa al seu voltant.
• Estupor: Adormida, només respon a estímuls intensos, amb respostes lentes i incoherents.
• Coma: Adormida, només respon a dolor intens. En coma profund, no respon ni al dolor i desapareixen els reflexos. Manté respiració i circulació.

Exploració Pupil·lar

Les pupil·les de la víctima proporcionen molta informació sobre l’estat neurològic del pacient. L’exploració ha d’incloure: mida, reactivitat i simetria.

Exploració Motora i Sensitiva

L'exploració inclou la valoració de la visió, mals de cap i sensibilitat.

• Per a la visió, es pregunta al pacient si té dificultats per veure, si veu borrós, no veu o veu doble.
• Per la cefalea, se li pregunta si té dolor intens al cap.
• Quant a la sensibilitat, es demana al pacient que aixequi els braços i les cames i es comprova si nota el toc, valorant la mobilitat i sensibilitat de les extremitats.

També es pot demanar que somrigui per avaluar la simetria facial i detectar una possible paràlisi facial.

Exploració del Pols

Un cop detectada la presència de pols en la valoració primària, es valoraran les seves característiques: freqüència, ritme i amplitud. Per la seva major accessibilitat, se sol utilitzar l’artèria radial per a la seva valoració.

Si no és detectable, es provarà a l’artèria caròtide, en el cas dels adults, o a la humeral, en lactants.

Exploració de Cap a Peus

L’exploració de la resta del cos es realitzarà de manera sistemàtica, començant pel cap i el coll, seguint pel tòrax i l’abdomen, i finalitzant per les extremitats.

Exploració del Cap

L'exploració del cap en casos d'accident o trauma inclou la cerca de diversos signes indicatius de lesions greus. Es fonamenta en:

• Fractures de crani: S'ha de buscar:
  • Epistaxi (sang pel nas) o rinorràquia (líquid aquós pel nas).
  • Otorràgia (sang per l'oïda) o otorràquia (líquid aquós per l'oïda).
  • Hematoma periorbital (ulls d'os rentador) o hematoma retroauricular (signe de Battle).

  Aquests signes alerten d'una possible fractura cranial i d'una lesió neurològica associada.

• Altres lesions:
  • Ferides al cuir cabellut i cara.
  • Fractures de maxil·lars o nas.
  • Contusions.
  • Lesions oculars.
  • Sang a la boca: Pot provenir de lesions als llavis o dents, però també indicar hemorràgia interna originada a l'aparell respiratori o digestiu.

Aquestes observacions són crucials per diagnosticar i tractar les lesions en el cap.

Exploració del Coll

Cal buscar:

• Deformitats
• Contusions
• Dolor
• Rigidesa

La presència de dolor o deformitat al coll pot indicar una lesió a la columna cervical. En aquest cas, s'ha d'evitar qualsevol moviment del pacient fins que el coll estigui correctament immobilitzat, per prevenir agreujar la lesió i evitar danys a la medul·la espinal.

Exploració del Tòrax

Cal buscar:

• Contusions toràciques
• Dolor toràcic
• Ferides o objectes clavats
• Fractura esternal o costal: Si la pressió suau sobre la caixa toràcica provoca dolor, podria indicar fractures de costelles.

Exploració de l’Abdomen

En l'exploració de l'abdomen, cal buscar:

• Contusions
• Cossos estranys
• Dolor
• Rigidesa

S'ha de palpar suaument l'abdomen per identificar punts dolorosos o rigidesa, indicatius de lesions viscerals o hemorràgia interna. A més, es farà una exploració sota la curvatura lumbar cap a l'esquena per detectar sagnat, deformitats o dolor, i es continuarà la palpació cap a la pelvis.

Exploració de les Extremitats

L'exploració dels braços i les cames inclou:

Per als Braços (des de la clavícula fins als dits)

• Deformitats
• Ferides i hemorràgies
• Dolor
• Presència de pols radial
• Lesió dels nervis motors: demanar que mogui els dits i pressioni amb força.
• Lesió dels nervis sensitius: preguntar si nota alguna cosa quan es toca.

Per a les Cames (des de la cuixa fins als dits del peu)

• Deformitats que suggereixin fractures
• Dolor a la palpació
• Contusions
• Canvis de color
• Ferides i hemorràgies
• Lesió dels nervis motors: demanar que faci força amb el peu.
• Lesió dels nervis sensitius: preguntar quin dit se li està tocant.
• Presència de pols pedis: explorar l'artèria pèdia, entre els tendons extensors del 1r i 2n, o 2n i 3r dit.

Valoració dels Antecedents: OPUMA

Quan ens trobem davant d’una situació d’emergència, és molt important conèixer tot el que envolta l’accident, és a dir, com va ocórrer, característiques de les víctimes, etc., i per això seguirem l’esquema de les sigles OPUMA:

L'acrònim O.P.U.M.A. s'utilitza per obtenir informació clau sobre la víctima:

• O (Què li va ocórrer i com): Preguntar a la víctima o a testimonis què va passar, com es va produir l'incident i quan va començar el problema o dolor.
• P (Antecedents personals del pacient): Conèixer les malalties prèvies del pacient i si ha tingut situacions similars abans.
• U (Última ingesta realitzada): Saber què i quan va menjar la víctima per anticipar possibles riscos en un tractament posterior, com una cirurgia.
• M (Medicació habitual): Informar sobre la medicació que està prenent la víctima, per transmetre aquesta informació als professionals sanitaris.
• A (Al·lèrgies de qualsevol tipus): Conèixer possibles al·lèrgies de la víctima per evitar complicacions amb el tractament.

Prioritats en l’Actuació: El Triatge

El triatge és un sistema utilitzat per classificar les víctimes en funció de la gravetat de les seves lesions, amb l'objectiu de prioritzar el tractament i l'evacuació. Aquesta classificació és fonamental quan el nombre de víctimes excedeix el nombre de socorristes, permetent atendre primer els casos més greus.

Definició i Classificació per Colors en el Triatge

En el triatge, es classifiquen les víctimes per colors, on cada color correspon a un ordre de prioritat. Més tard, els serveis d’emergència podran assignar-los l’etiqueta que correspon per agilitzar el tractament i el trasllat.

Actuació Inicial en Incidents amb Múltiples Víctimes

En arribar al lloc de l'incident amb múltiples víctimes, primer s'ha de demanar a les persones que es puguin moure que es desplacin cap a un lloc segur. Aquestes víctimes seran les menys greus i podrien ajudar a socórrer altres. Després, caldrà dirigir-se a les víctimes que no s'han mogut, començant per les més properes. La valoració inicial de cada pacient es farà en 10 segons, i es passarà al següent ferit.

Durant aquesta valoració, es realitzaran només dues maniobres de salvament: l'obertura de la via aèria en pacients inconscients que no respirin i el taponament d'hemorràgies abundants. És important recordar que el més visible no sempre és el més greu; sovint, els pacients que no parlen ni es mouen són els més urgents.

Classificació de les Víctimes i Prioritats d'Atenció

Després de la valoració inicial, les víctimes es classifiquen per establir les prioritats d'atenció. Els pacients amb sagnats abundants i signes vitals inestables són atesos primer. Si un pacient està inconscient i no respira, i hi ha més víctimes que socorristes, se li assigna la prioritat 0 i es considera mort si hi ha altres pacients amb prioritat 1.

Tipus de Prioritats en el Triatge

• Molt greu: Sagnats massius, dificultat per mantenir oberta la via aèria, traumatisme cranioencefàlic, traumatisme en tòrax o abdomen amb signes vitals inestables, o membre catastròfic. Requereix tractament i trasllat immediat.
• Greu: Sagnat controlat, ferides profundes, traumatismes en tòrax o abdomen amb signes vitals estables, luxacions. Requereix tractament de 2-4 hores i trasllat immediat.
• Moribund/Mort: Lesions mortals o persones mortes. Requereix tractament pal·liatiu i no es traslladen.

Parts del Cor