Guia Essencial dels Tipus d'Impostos: Classificació i Detalls
Clasificado en Economía
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB
Què és un Impost?
L'impost és la figura tributària més important, tant per la seva capacitat recaptatòria com per la seva incidència directa en els contribuents.
Es tracta d'un ingrés públic de caràcter tributari que no comporta una contraprestació directa i específica per al contribuent. És a dir, el seu pagament no està vinculat a la recepció d'un servei o actuació pública concreta, sinó que es destina al finançament general de les despeses i pressupostos públics.
Fonamentalment, l'impost grava la capacitat econòmica o contributiva del subjecte passiu (contribuent), ja sigui de manera directa o indirecta.
Classificació dels Impostos
1. Impostos Directes i Indirectes
Impostos Directes
Recauen directament sobre el contribuent. Per al contribuent, és una despesa definitiva i suposa una disminució de la seva capacitat econòmica.
Impostos Indirectes
Són exigits al contribuent, però aquest trasllada el cost o pes de l'impost a una tercera persona. Exemples: l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), els Impostos Especials (IIEE). El contribuent (per exemple, el fabricant) ha de pagar a Hisenda, però cobra aquest import als seus distribuidors. Finalment, el cost de l'impost el suporten els consumidors en realitzar les seves compres o despeses.
Diferència clau: L'impost directe grava la capacitat econòmica concreta del contribuent, mentre que amb l'impost indirecte no existeix aquesta relació directa, ja que grava la capacitat econòmica a través de les despeses.
Nota històrica: Fins als anys 70, el sistema tributari tendia a centrar-se en els impostos indirectes.
Observació: Cal destacar que l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) és considerat un dels impostos amb menor possibilitat d'elusió fiscal.
2. Impostos Objectius i Subjectius
Impostos Subjectius
Són aquells que tenen en consideració les circumstàncies específiques i personals del contribuent, les quals permeten individualitzar la càrrega tributària de cada persona. Per exemple: la situació familiar (nombre de fills, estat civil), la presència de discapacitats, etc. L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és un exemple destacat d'impost subjectiu, malgrat que amb el temps hagi pogut perdre part d'aquest caràcter.
Impostos Objectius
Aquests prescindeixen absolutament de les circumstàncies personals del contribuent; és a dir, tracten tots els contribuents de la mateixa manera, sense considerar les seves circumstàncies personals. Exemples: l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) o l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP).
3. Impostos Personals i Reals
Impostos Personals
Aquests es configuren prenent com a eix central una persona determinada. L'element clau de la tributació és la persona; sense ella, el tribut no existiria.
Impostos Reals
Estan vinculats a un bé o dret (una «cosa»), essent la identitat específica de la persona posseïdora o transmetent, en principi, irrellevant per a la definició de l'impost.
4. Impostos Periòdics i Instantanis
Impostos Periòdics
S'exigeixen de forma regular en els terminis que estableix la llei. La periodicitat d'aquests impostos deriva de la naturalesa continuada o recurrent en el temps del fet o situació que es grava (l'objecte del gravamen). Un exemple clar és l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
Impostos Instantanis
Es meriten (és a dir, neixen) en un moment concret, quan es realitza el fet imposable que la llei ha determinat com a objecte de gravamen.
5. Impostos Ordinaris i Extraordinaris
Impostos Ordinaris
Formen part de l'estructura habitual del sistema tributari i s'exigeixen de manera recurrent.
Impostos Extraordinaris
S'estableixen per atendre necessitats o circumstàncies excepcionals i, teòricament, s'apliquen una sola vegada o durant un període limitat. La seva creació respon a la necessitat de finançar despeses públiques imprevistes o de gran magnitud. Un exemple històric és l'Impost sobre el Patrimoni, que es va introduir a Espanya amb caràcter extraordinari el 1977, tot i que posteriorment ha tingut diferents etapes de vigència.