Guia Essencial de Dret Tributari: Conceptes Clau i Càlculs
Clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,68 KB
Fet Imposable
Segons la LGT, el fet imposable és el pressupòsit de fet fixat per la llei per a configurar cada tribut, la realització del qual origina el naixement de l'obligació tributària.
Característiques
- És l'element que defineix el tribut i el caracteritza.
- Té una naturalesa econòmica.
Estructura del Fet Imposable
- Element material o objectiu: reflecteix la riquesa o manifestació de riquesa econòmica concreta que el legislador sotmet a gravamen.
- Element subjectiu: és la relació en què ha d'estar el subjecte respecte a l'element material del fet imposable.
- Element espacial: fa referència al territori on s'aplicarà el tribut.
Sistemes de Tributació Territorial
- Renda mundial: El contribuent pagarà en un territori per la renda obtinguda tant a Espanya com a l'estranger.
- Obligació real: Es refereix al fet que un estranger que obtingui renda al nostre país pagarà només per la renda que guanyi aquí.
Exempcions Tributàries
L'exempció consisteix a obstaculitzar el naixement d'una obligació tributària i pot produir-se de dues formes:
- Actuant sobre l'element material, la qual cosa es denomina exempció objectiva.
- O sobre l'element subjectiu, la qual cosa es denomina exempció subjectiva.
Exempció Objectiva
En actuar sobre l'element material del fet imposable, suposa que l'obligació tributària no neix perquè hi ha una altra norma que ho impedeix.
Exempció Subjectiva
Es produeix en l'àmbit dels subjectes passius i implica que, encara que es realitzi el fet imposable, si aquest és realitzat per uns subjectes concrets, aquests no tributen (per exemple, l'Estat, les comunitats autònomes i altres entitats públiques).
La Norma d'Imposició
La norma d'imposició és la que, en principi, ens indica que hem de pagar l'impost.
La Norma d'Exempció
La norma d'exempció és la que impedeix que neixi l'obligació tributària.
La No Subjecció
La no subjecció i l'exempció són conceptes jurídicament diferents, tot i que ambdós provoquen el mateix resultat: que el tribut no es pagui.
L'exempció suposa que, tot i existir un fet imposable definit per una norma impositiva, l'obligació tributària no es produeix en virtut d'una norma d'exempció.
En canvi, la no subjecció implica que un supòsit de fet no està contingut en el fet imposable definit per la llei.
Subjectes Passius Tributaris
És l'obligat tributari que ha de complir l'obligació tributària principal, així com les obligacions formals, ja sigui com a contribuent o com a substitut del mateix.
Normalment, la condició de subjecte passiu recau sobre qui a l'Administració tributària li és més fàcil exigir el tribut, encara que no sigui el titular de la capacitat econòmica.
- Contribuent: Subjecte passiu amb obligacions materials.
- Substitut: Subjecte passiu amb obligacions formals.
El Contribuent
És contribuent el subjecte passiu que realitza el fet imposable. Poden ser contribuents tant les persones físiques com les persones jurídiques i els ens sense personalitat jurídica.
Tipus de Contribuents segons l'Ordenament Jurídic
- Persones físiques.
- Persones jurídiques (per exemple, societats).
Ens sense Personalitat Jurídica (Àmbit Tributari)
- Comunitats de béns.
- Herències jacents.
- Societats civils particulars.
El Substitut del Contribuent
És el subjecte passiu que, per imposició de la llei i en lloc del contribuent, està obligat a complir l'obligació tributària principal i les obligacions formals.
El substitut podrà exigir al contribuent l'import de les obligacions tributàries satisfetes.
La principal diferència entre substitut i contribuent és que el substitut no és el titular de la capacitat econòmica que grava el tribut.
La Base Imposable
La Base Imposable:
- És la magnitud que resulta de la mesura o valoració del fet imposable.
- És la magnitud d'expressió quantitativa que mesura algun dels elements del fet imposable amb la finalitat que, en aplicar el tipus de gravamen, ens doni la quota tributària.
Exemple (IRPF):
- Fet imposable: Obtenció de rendes del treball.
- Meritació: 31/12 (Periodicitat ANUAL).
- Base imposable: Rendiment brut de l'any.
Sistemes de Determinació de la Base Imposable
- Sistema o mètode d'estimació directa.
- Sistema o mètode d'estimació objectiva.
- Sistema o mètode d'estimació indirecta.
Sistema d'Estimació Directa
Fórmula: Ingressos - Despeses +/- Ajustos = Base Imposable
Aquest mètode s'ajusta més a la capacitat econòmica real del contribuent.
Si la normativa del tribut ho estableix, s'aplicarà el mètode d'estimació directa perquè és el que més s'adequa a la capacitat econòmica del contribuent. Per a utilitzar aquest mètode, l'Administració utilitzarà la comptabilitat del contribuent, així com tots els documents justificatius de les actuacions comptables.
Sistema d'Estimació Objectiva
Només es pot aplicar a les persones físiques.
S'utilitzarà per a determinar la base imposable mitjançant l'aplicació de les magnituds o mòduls previstos en cada tribut que aplica aquest sistema. Els tributs que apliquen aquest sistema no tenen en compte la capacitat econòmica real del contribuent, ja que aquest tributa per una quantitat que s'obté de l'aplicació del mètode, independentment dels seus guanys reals.
Sistema d'Estimació Indirecta
El mètode d'estimació indirecta s'aplicarà quan l'Administració tributària no pugui disposar de les dades que li són necessàries per a la determinació de la base imposable. Es pot utilitzar aquest sistema en les següents circumstàncies:
- Falta de presentació de declaracions.
- Presentació de declaracions inexactes o incompletes.
També s'utilitzarà aquest sistema quan hi hagi:
- Resistència.
- Obstrucció.
- Excusa.
- Negativa a l'actuació inspectora.
- Incompliment substancial de les obligacions comptables o registrals.
- Desaparició o destrucció dels llibres i registres comptables, encara que sigui per causa major.
Comparativa Sistemes d'Estimació
- Estimació Directa:
- Càlcul: Ingressos - Despeses +/- Ajustos.
- Capacitat Econòmica: S'ajusta a la capacitat econòmica real del contribuent.
- Estimació Objectiva:
- Càlcul: Mòduls preestablerts.
- Capacitat Econòmica: No té en compte la capacitat econòmica real del contribuent.
- Estimació Indirecta:
- Càlcul: Base imposable incerta, determinada per l'Administració.
- Capacitat Econòmica: No s'ajusta directament a la capacitat econòmica real.
- Exemples de dades utilitzades: Clients i productes, inversions en banca, despeses dels socis.
Base Liquidable
És el resultat d'aplicar a la Base Imposable les reduccions establertes en la llei. Hi ha impostos en què aquestes reduccions no existeixen i, per tant, la base imposable és igual a la base liquidable. No s'han de confondre les reduccions de la base imposable amb les exempcions i les mínimes exempcions.
Exemple de Càlcul:
- Base Imposable: 20.000 €
- Reduccions: 18.000 €
- Base Liquidable: 2.000 €
Tipus de Gravamen
És el coeficient o percentatge que s'aplica a la base liquidable per a obtenir com a resultat la quota íntegra. Pot ser que aquesta quota íntegra finalment tampoc coincideixi amb la quantitat a pagar a l'Administració Tributària.
Classes de Tipus de Gravamen
Les Alíquotes
Són les que tenen un caràcter percentual i s'apliquen a les bases expressades en diners.
Tipus de Gravamen en Sentit Estricte
Són els que no tenen caràcter percentual i que generalment s'apliquen a bases no expressades en diners, com pot ser la superfície d'un local, el nombre de treballadors i paràmetres similars.
Tipus segons la Quantia de la Base
Prenent en consideració la seva relació amb la quantia de la base, es distingeix entre:
- Tipus proporcionals: Romanen constants en variar la base.
- Tipus progressius: S'incrementen a mesura que ho fa la base del tribut i poden ser per classes o per escalons.
- Per classes: S'aplica un sol tipus de gravamen a tota la base, però diferent i creixent segons la seva quantia.
- Per escalons: La base es divideix en escalons i a cadascun d'ells se li aplica un tipus successivament incrementat.
- Tipus regressius: Expressen la idea contrària a les progressives, de manera que a una base major li corresponen uns tipus de gravamen inferiors.
Tipus de Gravamen Discrecionals i Fixos
Diferència entre els tipus de gravamen discrecionals i els tipus fixos:
- Tipus discrecionals: El legislador estableix un màxim i un mínim dins dels quals es pot concretar el tipus aplicable en cada cas.
- Tipus fixos: Són els que s'estableixen pel legislador en una quantitat determinada, sense que pugui existir cap discrecionalitat en la seva aplicació.