Guia Essencial de Figures Retòriques i Tòpics Literaris

Figures Retòriques Essencials

Les figures retòriques són recursos lingüístics que s'utilitzen per embellir el discurs, donar-li més expressivitat o persuadir el receptor. A continuació, es presenten algunes de les més comunes:

Encavalcament

L’oració sintàctica no s’acaba al final del vers, sinó que continua en el vers següent.

Exemple:

Les fulles cauen
lentament sobre el riu

Oxímoron

Aparició, en un mateix sintagma, de dos mots amb significat oposat.

Exemples:

• "Realitat fictícia"
• "Llums fosques"

Metonímia

Identificació entre dos termes que tenen una relació de contigüitat (la part pel tot, la marca pel producte, l’autor per l’obra, etc.).

Exemples:

• "Vaig llegir Verdaguer." → Es fa referència a un llibre de Verdaguer, però es menciona l’autor en lloc de l’obra.
• "Beure un got d’aigua." → No es beu el got, sinó el líquid que conté.
• "Va comprar un Ferrari." → Es fa servir la marca (Ferrari) per referir-se al cotxe.
• "Tenir un bon paladar." → Es refereix al bon gust per menjar, no al paladar físic.

Paral·lelisme

Repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diferents versos o oracions.

Exemple:

Un poc de peix,
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.

Tòpics Literaris Clàssics

Els tòpics literaris són temes o idees recurrents en la literatura, sovint d'origen clàssic, que expressen conceptes universals. Aquests són alguns dels més destacats:

Carpe Diem ("Aprofita el dia")

Expressa la idea de gaudir del present, ja que el futur és incert. És molt comú en la poesia renaixentista i barroca, sovint amb una invitació a gaudir de la joventut abans que passi.

Tempus Fugit ("El temps fuig")

Fa referència a la rapidesa amb què passa el temps i la vida, recordant la seva naturalesa efímera. Apareix sovint en contextos melancòlics o reflexius sobre la fugacitat de l’existència.

Memento Mori ("Recorda que has de morir")

És un tòpic de caràcter moral i religiós que recorda la inevitabilitat de la mort i convida a reflexionar sobre la vida en funció de la seva fi. Molt utilitzat en l’època medieval i barroca.

Locus Amoenus ("Lloc agradable")

Descriu un espai idíl·lic i idealitzat, sovint un paisatge natural amb rius, arbres i flors. Representa la perfecció i la pau, i és comú en la poesia bucòlica i renaixentista.

Ubi Sunt ("On són?")

Planteja una reflexió sobre el pas del temps i la desaparició d’allò que abans existia (persones, glòria, riquesa, joventut). Sol aparèixer en textos que lamenten la pèrdua d’una època millor.