Guia Essencial de Gramàtica Catalana: Atribut i CI

Abellir:

Venir de gust.

Escarxofar-se:

Posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat.

Esmunyir:

Fugir, passar.

Subtil:

Molt fi, difícil de notar.

Fefaent:

Que és evident, indiscutible.

Neguit:

Inquietud, molèstia, una gran impaciència.

Paradoxa:

Contradicció.

Estaquirot:

Persona aturada.

Pertorbador:

Que introdueix una irregularitat o un desordre.

Estatut:

Reglament, conjunt de lleis que diuen com ha de funcionar una associació, una institució...

L'Atribut en Català: Definició i Ús

L'atribut és el complement introduït pels verbs ser, estar i semblar. Aquests verbs tenen poc contingut semàntic i fan de nexe (lligam o còpula) entre el subjecte i el complement. És per això que se'n diu verbs copulatius.

Formació de l'Atribut

L'atribut pot ser format per:

• Nom: En Joan serà pare.
• Pronom: El culpable és ell.
• Sintagma Adjectival (SA): La Clara està malalta.
• Sintagma Preposicional (SPrep): La jaqueta és de la Maria.
• Sintagma Adverbial (SAv): Això no li sembla bé.
• Infinitiu o demostratiu: La teva jaqueta és aquesta / L’important és treballar.

Identificació de l'Atribut

L'atribut concorda en gènere i nombre amb el Sintagma Nominal (SN) subjecte:

• La ciutat de Barcelona és bonica.
• Els pobles del Pirineu són bonics.

Pronominalització de l'Atribut

• Quan l'atribut va introduït per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella...), el pronom que el substitueix és el, la, els, les (i variants).
  • L'Antoni és el millor cap. L'Antoni l'és.
  • Van ser les millors vacances. Les van ser.
• Quan l'atribut no duu cap element que el determini (ni article determinat, ni demostratiu), el substituïm per ho:
  • És un bon noi. Ho és.
  • És metge. Ho és.
• Si volem emfatitzar l'atribut, és a dir, ressaltar allò que diem del subjecte, el substituïm pel pronom en i repetim l'atribut introduint-lo amb la preposició de i separat per una coma de la resta de la frase.
  • Que n'ets, de maca.
  • De beneita, n'era molt.

El Complement Indirecte (CI) en Català

El Complement Indirecte (CI) expressa qui és el destinatari de l’acció expressada pel verb.

Formació del Complement Indirecte

El CI pot ser format per:

• Sintagma Preposicional (SPrep): a / per a + Sintagma Nominal (SN).
  Exemple: Compra el dinar per als convidats.
• Sintagma Preposicional (SPrep) + Proposició subordinada:
  Exemple: Regalaré els llibres a qui més els necessiti.

Pronominalització del Complement Indirecte

Cal tenir en compte la persona i el nombre, no el gènere, per a la pronominalització del CI:

• Singular:
  • em (1a persona)
  • et (2a persona)
  • li (3a persona)
• Plural:
  • ens (1a persona)
  • us (2a persona)
  • els (3a persona)