Guia Essencial de Gramàtica Catalana: Conceptes Clau

Gramàtica Catalana: Conceptes Essencials

Noms i Gènere en Català

Noms amb Gènere Fix i Particularitats

Alguns noms tenen un gènere fix, independentment de la seva terminació o de la seva correspondència en altres llengües. A continuació, es presenten alguns exemples:

• Noms masculins: el deute, el front, el compte corrent, el costum, el dubte, el lleixiu, el pebre, el pendent, el senyal.
• Noms femenins: la dent, la sabata, la xocolata, l'allau, l'anàlisi, la calor, l'olor, la suor, la síndrome, la resplendor, la resta, les postres, la verdor.

Parelles de Gènere (Masculí i Femení)

Molts noms tenen una forma específica per al masculí i una altra per al femení, especialment en referència a persones i animals:

• Amo - Mestressa
• Ase / Ruc / Burro - Somera
• Boc / Cabrot - Cabra
• Cavall - Euga
• Galldindi - Polladíndia
• Gallfer - Pollafera
• Gendre - Nora / Jove
• Hereu - Hereva / Pubilla
• Home - Dona
• Marit - Muller
• Marrà / Moltó - Ovella
• Oncle / Tiet - Tia
• Padrastre - Madrastra
• Porc - Truja
• Bou / Toro / Brau - Vaca

Homònims amb Canvi de Gènere i Significat

Algunes paraules canvien de significat segons el seu gènere:

• El canal (riu) - La canal (conducte)
• El clau (eina per clavar) - La clau (per obrir, per resoldre)
• El còlera (malaltia) - La còlera (indignació)
• Un editorial (article d'opinió) - Una editorial (empresa)
• El fi (objectiu) - A fi (amb la finalitat de)
• El llum (aparell d'il·luminació) - La llum (energia elèctrica, claredat)
• Un ordre (desordre, seqüència) - Una ordre (manament)
• El pols (batec) - La pols (partícules de brutícia)
• El pudor (modèstia) - La pudor (mala olor)
• El son (acte de dormir) - La son (ganes de dormir)
• El terra (sòl) - La terra (planeta, sòl cultivable)
• El vall (excavació) - La vall (depressió geogràfica)

Expressions, Quantificadors i Pronoms

Expressions Freqüents i Adverbis

A continuació, es presenten algunes expressions i adverbis d'ús comú:

• La qüestió més important
• Allò que més m'agrada
• Allò que vam pactar
• La part bona del cas
• La cosa més curiosa
• La qual cosa
• Com més aviat millor
• Al més aviat possible
• És d'allò més estúpid
• Com canta de bé
• Tan bé com sàpigues
• Prou ràpid
• A la millor
• Altrament, si no
• Pel que fa a
• D'ara endavant
• La resta
• Gens ni mica
• Tant se val
• En general
• Almenys
• Per tant
• Pel que es veu
• Això rai

També s'inclouen els possessius llur i llurs.

Quantificadors i Pronoms Indefinits

Els quantificadors són especificadors d'un nom, pronoms, adverbis o noms. Es classifiquen en:

• Numerals: cardinals, ordinals, partitius, col·lectius i multiplicatius.
• Quantitatius: molt, poc, tant, quant, gaire, bastant, gens de (per a incomptables), cap (per a comptables).

Altres expressions quantificadores inclouen: en tal, en tal i tal altre, tal i tal, l'un per l'altre.

Pronoms indefinits: algú, ningú, tothom, hom, un/una, cadascú, altre, altri, els altres, en tal i en tal altre, qualsevol, quelcom, tot, res.

Complements Verbals i Circumstancials

Complements Verbals: Tipus i Ús

• Subjecte plural: El subjecte concorda en nombre amb el verb.
• Complement Directe (CD) en passiva: El CD de la veu activa esdevé subjecte de la veu passiva.
• Complement Indirecte (CI): S'introdueix per les preposicions a o per a. Verbs que solen anar amb CI: oferir, escriure, regalar, donar, etc. El CI se situa darrere del CD.
• Complement de Règim Verbal (CRV): Complement que regeix una preposició específica exigida pel verb. Exemples:
  • Amb A: accedir a, contribuir a, procedir a, renunciar a, acostumar-se a, arriscar-se a, exposar-se a, dedicar-se a.
  • Amb DE: recordar-se de, oblidar-se de, adonar-se de, riure's de.
  • Amb EN: entossudir-se en, tardar en, vacil·lar en, afanyar-se en, pensar en.
  • Amb AMB: avenir-se amb, adir-se amb, relacionar-se amb.
• Atribut (CAtribut): Complement d'un verb copulatiu (ser, estar, semblar) que concorda en gènere i nombre amb el subjecte. Pot ser un adjectiu o un participi.

Complements Circumstancials (CC)

Els complements circumstancials expressen diverses circumstàncies de l'acció verbal:

• Lloc: On?
• Temps: Quan?
• Mode: Com?
• Quantitat: Quant?
• Companyia: Amb qui?
• Instrument: Amb què?
• Direcció: Cap a on? (Ex: contra direcció)
• Causa: Per què? (Ex: perquè estic malalt)
• Finalitat: Per a què? (Ex: a fi que no pateixi)
• Condició: Sota quina condició? (Ex: si no porteu l'entrada)
• Concessió: Malgrat què? (Ex: malgrat tots els accidents)