Guia Essencial de Gramàtica Catalana: Fonètica i Dialectes

Obertura Sil·làbica en Català

L'obertura sil·làbica es refereix a les regles de divisió de síl·labes en català. Es produeix en els següents casos:

• Davant d'una síl·laba que conté i o u.
• Davant de l, rr, o r seguida de consonant.
• En paraules acabades en -eu.
• En paraules esdrúixoles.
• En paraules acabades en -ecta/-ecta o -epte/-epta.

Tipologia Textual

Els textos es classifiquen segons la seva intenció i estructura:

• Text Expositiu

  Té com a objectiu informar i explicar. La seva estructura sol incloure:

  • Introducció: Presentació del tema.
  • Desenvolupament: Explicació detallada del contingut.
  • Conclusió: Resum o tancament, sovint amb una relació de problema/solució o causa/conseqüència.

• Text Argumentatiu

  Pretén convèncer el lector sobre una tesi. És subjectiu i inclou arguments i contraarguments. La seva estructura típica és:

  • Tema: Assumpte principal.
  • Tesi/Introducció: Presentació de la postura a defensar.
  • Exposició: Desenvolupament dels arguments.
  • Conclusió: Pot ser inductiva (de casos particulars a una generalització) o deductiva (d'una idea general a casos particulars).

• Text Narratiu

  Relata una història o esdeveniments. La seva estructura clàssica és:

  • Situació inicial: Presentació dels personatges i l'escenari.
  • Ruptura de l'equilibri: Esdeveniment que altera la situació inicial.
  • Desenvolupament de l'acció: Nuc de la història, amb els conflictes i les peripècies.
  • Desenllaç: Resolució dels conflictes.
  • Situació final: Estat resultant després del desenllaç.

Fonètica de la 'S' en Català

La pronunciació de la lletra 'S' varia segons la seva posició en la paraula:

• Entre vocals: És sonora (com a casa).
• Després de consonant: És sorda (com a consolador).
• A principi de paraula: És sorda (com a sofà).

Dialectes del Català

El català presenta diverses varietats dialectals amb característiques morfològiques i lèxiques pròpies:

• Català Central

  • Morfema -o en la 1a persona del present d’indicatiu.
  • Morfema -i en les tres persones del singular i 3a del plural del present de subjuntiu.
  • Morfema -és en el pretèrit imperfet de subjuntiu.
  • Morfemes -em, -eu en la 1a i 2a persona del plural del present d’indicatiu.
  • Ús de meva, teva, seva i aquí.

• Balear

  • Morfema Ø (zero) en la 1a persona del present d’indicatiu.
  • Morfemes -am, -au en la 1a i 2a del plural del present d’indicatiu.
  • Morfema -i en les tres persones del singular i 3a del plural del present de subjuntiu.
  • Morfema -às en el pretèrit imperfet de subjuntiu.
  • Ús de es, sa, sos, ses i aquí.

• Català Nord-Occidental

  • Morfema -o en la 1a persona del present d’indicatiu.
  • Morfema -i en les tres persones del singular i 3a del plural del present de subjuntiu.
  • Morfema -és en el pretèrit imperfet de subjuntiu.
  • Morfemes -em, -eu en la 1a i 2a persona del plural del present d’indicatiu.
  • Ús de meua, teua, seua.

• Valencià General

  • Morfema -e en la 1a persona del present d’indicatiu de la 1a conjugació i morfema Ø en la resta.
  • Morfema -e (1a conjugació) o -a (2a i 3a conjugació) en les tres persones del singular i 3a del plural del present de subjuntiu.
  • Ús de meua, teua, seua i ací.
  • Morfemes -em, -eu en la 1a i 2a persona del plural del present d’indicatiu.
  • Morfema -ar en el pretèrit imperfet de subjuntiu.