Guia Essencial de Gramàtica i Comunicació en Català

Conceptes Fonamentals de Llengua Catalana

Tipologies de Textos Funcionals

Els textos funcionals són aquells que construïm, oralment o per escrit, perquè tinguin una funció pràctica més o menys immediata.

• Text descriptiu: Expressa característiques que permeten identificar i conèixer persones, animals, llocs o objectes.
• Text informatiu: Dona a conèixer les notícies a través de mitjans audiovisuals i escrits.
• Text explicatiu: Exposa una matèria científica, social, cultural o artística perquè la gent l'entengui i la conegui.
• Text argumentatiu: Formula raonaments per afirmar o refutar una idea o una opinió.
• Text instructiu: Ensenya els passos que cal seguir per elaborar un producte o bé dona consells per realitzar correctament una acció.
• Text predicatiu: Anuncia esdeveniments que se suposa que passaran en el futur a partir d'indicis o senyals.
• Text administratiu: Facilita la comunicació amb els organismes polítics, socials o econòmics.
• Text publicitari: Promociona productes o idees entre la població receptora.
• Text conversacional: Estableix i manté la comunicació amb les persones del nostre entorn.

Llenguatge Verbal i No Verbal

El llenguatge verbal és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua.

El llenguatge no verbal comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics.

Elements de la Comunicació

Emissor:

Qui envia el missatge.

Receptor:

Qui rep el missatge.

Missatge:

Informació que transmet l'emissor al receptor.

Canal:

Per on s'envia el missatge.

Codi:

Sistema de signes i regles amb què s'elabora el missatge.

Referent:

Allò a què es refereix el missatge.

Context:

Situació concreta en què té lloc l'acte comunicatiu.

Repàs de Conceptes Gramaticals Bàsics

L'Oració i la seva Estructura

Oració:

Frase independent amb sentit complet.

Estructura de l'oració:

Elements bàsics que formen l'oració (SN i SV).

Sintagma Nominal (SN) i Sintagma Verbal (SV)

Sintagma Nominal (SN):

Conjunt de paraules que tenen com a nucli un nom o un pronom.

Sintagma Verbal (SV):

Conjunt de paraules que tenen com a nucli un verb.

Components Essencials de l'Oració

Subjecte:

Element de l'oració del qual diem alguna cosa.

Predicat:

Element de l'oració que expressa el que diem del subjecte.

Concordança:

Relació que hi ha entre les paraules que han de coincidir en gènere (masculí-femení), nombre (singular-plural) o persona (1a-2a-3a).

El·lipsi:

Supressió d'un element de l'oració quan queda sobreentès.

Atribut:

Complement introduït pels verbs ser, estar o semblar amb què atribuïm una característica al subjecte de l'oració.

Impersonal:

Es diu d'una oració o d'un verb que no té subjecte explícit.

Predicat Verbal i Predicat Nominal

Diem que una oració és de predicat verbal (oració predicativa) quan el verb constitueix el nucli del predicat, ja que hi aporta el significat bàsic i selecciona les característiques del subjecte i dels seus complements.

Diem que una oració és de predicat nominal (oració atributiva) quan el verb és copulatiu (ser, estar o semblar) i la base del predicat és l'atribut.

La Posició del Subjecte

Encara que la posició no és totalment fixa, normalment el subjecte apareix al davant del verb del predicat.

De vegades, alternem aquest esquema bàsic i canviem l'ordre habitual per necessitats comunicatives o per les exigències de determinats estils o contextos.

L'El·lipsi del Subjecte i del Verb

De vegades, suprimim el subjecte de l'oració perquè queda sobreentès; aleshores, diem que el subjecte és el·líptic. Això passa quan el podem recuperar a partir del context o de la situació comunicativa.

Oració Simple i Oració Composta

Diem que una oració és simple quan només conté un SN subjecte i un SV predicat, relacionats per la concordança en persona i nombre.

Diem que una oració és composta quan conté dues o més oracions relacionades per mitjà d'un lligam determinat.

Fonètica i Ortografia Bàsica

El Hiat i la Sinalefa

El hiat:

Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les vocals en contacte en síl·labes diferents.

La sinalefa:

Fem una sinalefa quan pronunciem dues vocals en contacte agrupades formant un diftong creixent (DC) o decreixent (DD).

L'Apòstrof

L'apòstrof és un signe ortogràfic que consisteix en una coma volada (') que s'escriu per assenyalar que s'ha elidit una vocal (una 'a' o 'e' àtones), tot i que en la parla fem moltes elisions.

Exemples d'apostrofació:

• Article: l', n'
• Preposició: d'
• Pronom: l', m', n', s', t' (darrere de vocal); 'l, 'm, 'n, 's, 't, 'ls, 'ns (davant de vocal o h)

Les Contracions

La contracció té lloc quan escrivim unides determinades preposicions (a, de, per), a més del mot ca (reducció de casa), i els articles masculins (el, els, en).

Exemples de contraccions:

• a + el = al
• a + els = als
• de + el = del
• de + els = dels
• per + el = pel
• per + els = pels
• ca + el = cal
• ca + els = cals
• ca + en = can