Guia Essencial: Lesions Cardiocirculatòries i Primers Auxilis

Lesions de l'Aparell Cardiocirculatori

Les lesions en l'aparell cardiocirculatori es poden classificar en tres tipus principals:

Lesions del Miocardi

El miocardi pot patir lesions com l'infart, que pot ser conseqüència de la casualitat, un esforç excessiu, un mal estat de salut (per mals hàbits o genètica) o un accident (per exemple, un xoc elèctric).

Factors de Risc de l'Infart de Miocardi

Existeixen diversos factors de risc:

1. Fixos: Sexe (més propens el sexe masculí), edat (a més edat, més propens; els infants que no estan ben formats també poden ser-ho), raça (la blanca té més possibilitats de tenir un infart).
2. Modificables: Hàbits (nutrició, tabaquisme, alcoholisme i estrès).
3. Controlables: Es poden controlar amb medicació adequada, com la tensió arterial alta o baixa, el colesterol i el sucre a la sang.

Angina de Pit

L'angina de pit és un avís que la sang no arriba correctament al cor.

Lesions de les Vies Circulatòries

Les lesions a les vies circulatòries es coneixen com a ictus.

Hemorràgies

Una hemorràgia és qualsevol sortida de sang fora de les vies circulatòries.

Tipus d'Hemorràgies per Via Circulatòria

1. Arterials: Afecten una artèria. Són molt perilloses. Es pot actuar sobre l'artèria femoral, humeral i les caròtides; la resta no són accessibles per a compressió directa.
2. Venoses: Afecten una vena. En 5 o 10 segons es pot perdre una gran quantitat de sang.
3. Capil·lars: Sang que arriba a les zones petites. Poden ser molt perilloses, com ara una hemorràgia cerebral.

Tipus d'Hemorràgies per Direcció

1. Interna: No es veu i és més complicada, podent haver-hi incidències greus.

   Actuació: Mantenir les cames amunt perquè la sang arribi al cervell.

   Símptomes d'Hemorràgia Interna

   • Cop al cap: sang que surt pel nas o orelles.
   • Caiguda i cop a l'estèrnum: tos amb sang.
   • Cop molt fort als ronyons: sang a l'orina.
   • Sang en el globus ocular: pot indicar un problema cerebral.
   • Sang a la femta: indica alguna cosa en el tracte digestiu.
   • Degoteig de sang pel nas: generalment cerebral.
2. Externa: Es manifesta fora del cos i és visible.

Actuació davant Hemorràgies (Primers Auxilis)

• Compressió: Fer força contra la ferida per afavorir l'actuació dels trombòcits. És efectiva per a hemorràgies capil·lars i venoses, però no per a les arterials.
• Pressió Arterial: Pressionar per sobre de la via sanguínia afectada, enfonsant la paret. Sempre s'ha de fer per sobre de la ferida.
• Torniquet: Serveix per solucionar una hemorràgia arterial molt greu, sovint associada a una amputació. Actua com una aixeta que tanca el flux. Pocs farmacioles en disposen (les gomes elàstiques sí). Es pot improvisar amb qualsevol cosa: bufanda, cinturó, cable, cordó... Com més ample, millor, ja que fa menys mal. És crucial registrar l'hora d'aplicació (calcular uns 30 minuts de marge). Mai s'ha d'obrir un torniquet un cop aplicat. Sempre que sigui possible, cal intentar salvar l'articulació més propera, aplicant-lo el més llunyà possible d'aquesta. Només és factible en les extremitats superiors i inferiors. En molts casos, no cal perdre el temps amb obstacles (per exemple, treure la bota a la neu o el guant del braç). Si és possible, és important quedar-se al costat de la víctima i no deixar que s'adormi.
• Sagnat lleu: Un petit sagnat no sempre implica la necessitat de primers auxilis complexos.

Conceptes Clau en Salut Circulatòria

• Volèmia: Quantitat total de sang que tenim al cos (aproximadament 5 litres). Si es perd, es regenera, però a partir de 4,5 litres el cos comença a notar deficiències.
• Tensió Arterial: Pressió que exerceix la sang sobre les parets de les artèries. Es mesura per la màxima (en sístole, idealment 110-120 mmHg) i la mínima (en diàstole, idealment 70-90 mmHg). Si ambdues estan baixes, hi ha hipotensió; si estan altes, hipertensió. Si estan massa juntes, hi ha perill.
• Xoc: Estat greu determinat pel sistema nerviós central.
• Xoc Anafilàctic: Xoc causat per una reacció al·lèrgica severa.
• Donacions de Sang: Cada donació sol ser de 0,5 litres.

Condicions per a la Donació de Sang

No es pot donar sang si es compleix alguna de les següents condicions:

1. Haver viatjat a un país de risc (normalment a zones tropicals).
2. Haver tingut alguna malaltia que afecti el sistema defensiu durant les dues últimes setmanes (malalties infeccioses).
3. Tenir el ferro baix.
4. Tenir molta hipotensió.
5. Pesar menys de 50 kg.
6. Persones amb cures especials, com ara embarassades o amb malalties cròniques.
7. Haver rebut vacunes fa poc temps.

Avantatges de Donar Sang

• Ètica Social: La sensació d'haver fet una acció correcta i solidària.
• Nivell Fisiològic: Es redueixen els nivells de sang i el cos en crea de nova, afavorint la regeneració. En aquest procés, l'hemoglobina s'esforça més del normal i augmenta la seva mida. Té un efecte de drenatge, és a dir, neteja i depura la sang, que es torna més neta.

Epistaxi (Sagnat Nasal)

L'epistaxi és el sagnat nasal. Les causes són diverses, com un cop, canvis en la pressió o fragilitat de les parets capil·lars (hi ha gent propensa a això). És important conèixer l'actuació correcta, ja que la manera tradicional ha estat sovint incorrecta: el cap SEMPRE ha d'anar cap endavant. Els trombòcits actuen ràpidament. Cal utilitzar la compressió (comprimir per on surt la sang amb cotó, que cal anar ficant cap a dins). L'extracció del cotó ha de ser lenta.

Símptomes Generals de Pèrdua de Sang o Xoc

• Augment del reg sanguini i la ventilació, pols accelerat (taquicàrdia, hiperventilació).
• Tremolors, marejos, hipotensió, desmai, estat de xoc. Si persisteix, pot conduir a la mort.

Hidrocució (Tall de Digestió)

L'hidrocució, coneguda popularment com a tall de digestió, es produeix quan, mentre s'està fent la digestió (amb la sang concentrada a l'estómac), el cos necessita aquesta sang en una altra part a causa d'un estímul extern (com un ensurt o un canvi bruscs de temperatura), provocant una interrupció del procés digestiu.

Situacions que Provoquen Hidrocució

• Canvis bruscos de temperatura.
• Activitat física intensa després de menjar.
• Medicacions molt agressives.
• Situacions especials (qualsevol lesió que aparegui, com un tall).
• Donar sang després de dinar (no recomanat).
• Esforç intel·lectual intens.

Símptomes d'Hidrocució

• Malestar abdominal.
• Sensació de nàusees.
• Vòmits.
• Sudoració.
• Canvis en el ritme cardíac.
• Canvis en el ritme respiratori.
• Tremolors.
• Pèrdua de coneixement.
• Aturada cardíaca.
• La gravetat i el desenllaç (inclosa la mort) d'un tall de digestió depenen de l'activitat que s'estigui realitzant.

Actuació i Prevenció de la Hidrocució

• Evitar la situació, ser previngut.
• Com més abundant sigui el menjar, més risc de tall de digestió. També depèn de la qualitat de l'aliment i de la barreja (ex: meló amb aigua).
• Esperar 2 hores després de menjar abans de fer activitat intensa.
• Mastegar bé els aliments.
• La digestió comença als 20-30 minuts.
• Mullar-se el clatell i el front per afavorir la redistribució de la sang.