Guia Essencial de la Pintura: Tècniques, Història i Períodes Clau

Pintura: Tècniques i Instruments Essencials

• Els artistes d'abans del segle XIX treballaven amb esbossos previs abans de fer l'obra definitiva.

Instruments de Pintura

• Paleta, pinzell i espàtula.
• Llapis: mina de plom (segle XVIII) i, des del 1790, un conglomerat de grafit i argila (conté).
• Plomes: canyes, plomes d'ocell fins als plomins de metall actuals.
• Sobre paper: sanguina o llapis vermell, carbonet, pastels i ceres.
• Altres instruments: cavallet, regle, difuminador i l'aguantabraç.

Suports Artístics per a la Pintura

• Coves, taula, llenç, mur, pergamí, cartró, cartolina i paper.

Tècniques de Pintura Tradicionals

• Tremp (mural): rovell d'ou amb làtex de brot de figuera i aigua. Podria afegir-se a la tècnica al fresc.
• Fresc (mural): sobre un arrebossat de calç humida es posa una capa de pigments dissolts en aigua. Després d'una primera capa se n'aplica una segona amb capa de calç i una altra de sorra (emblanquinament). Es fa ús de la sinòpsia (dibuix preparatori sobre arrebossat).
• Oli: sobre taula o sobre llenç. Barreja de pigments amb oli, de llinassa o de nou.
• Encàustica: colors diluïts en cera fosa (aglutinants).

Tècniques de Pintura Modernes i Contemporànies

• Acrílica: barreja de molècules d'acrilat en emulsió d'aigua. S'eixuga ràpidament.
• Matèrica: ús de terres i materials minerals.
• Collage: barreja d'elements en un suport.
• Cinetisme: ús de ginys tècnics per aconseguir jocs de perspectiva o enganys òptics.

Altres Tècniques Artístiques Relacionades

• Daurat: aplicar pans d'or damunt de la superfície de l'obra d'art, normalment sobre una escultura.
• Esmalt: pasta vítria barrejada amb plom o òxid de ferro. Suports: or, argent i coure.
• Vitrall: mosaic sobre un dibuix previ. Les peces, un cop pintades, s'introdueixen al forn perquè el color s'integri al vidre. S'uneixen les vores de plom i es munten en una estructura de ferro.
• Ceràmica: amb una capa impermeable d'esmalt o de vernís i es decoren amb pintura.
• Mosaic
• Gravat

Orígens i Períodes Clau de la Pintura

• Els seus orígens els trobem en Giotto.
• Però el veritable renovador del gòtic serà Masaccio, deixeble de Masolino. Aquest aplicarà la perspectiva matemàtica als frescos de la Capella Brancacci, a l'església del Carmine de Florència.
• Hi ha un interès especial per representar els rostres amb detalls i la natura, fent especial incidència en els volums, les perspectives i les robes.
• Context clàssic i la disposició de les figures en formes geomètriques.
• Temes: predomini de temes pagans sobre els temes religiosos.
• Tècniques al fresc i al tremp.

El Quattrocento: L'Esplendor del Renaixement Primerenc

• Escola de Florència: Masaccio, Fra Angelico, Filippo Lippi, Paolo Uccello i Botticelli.
• Piero della Francesca a Urbino amb la Llegenda de la Creu a Arezzo.
• Escoles del nord: Venècia, Pàdua, Màntua i Ferrara, influïdes pels corrents nòrdics de Rogier van der Weyden i per la recuperació del llenguatge de les ruïnes del món romà.
• Pintors: Andrea Mantegna (Màntua), Giovanni Bellini (Venècia) i Cosmè Tura (Ferrara).

El Cinquecento: L'Apogeu del Renaixement i el Manierisme

• Consolidació d'algunes tècniques com la pintura a l'oli, d'origen flamenc.
• Nous suports com la tela.
• Ús del clarobscur.
• Leonardo va introduir la tècnica de l'sfumato i la perspectiva aèria.
• Miquel Àngel accentua el concepte de terribilità a la Capella Sixtina.
• Rafael va introduir elements manieristes al Palau del Te.
• Roma substitueix Florència com a capital de l'art renaixentista.
• El saqueig de Roma, produït per les tropes de Carles V el 1527, va provocar una diàspora d'artistes i el desenvolupament del manierisme amb artistes com Pontormo, Bronzino, Correggio i Il Parmigianino.
• A Venècia destaca una escola que canvia els cànons estètics.
• Autors: Giorgione, Ticià, Il Tintoretto, Il Veronese.

Característiques del Cinquecento

• Pèrdua dels contorns del dibuix i predomini dels colors.
• Els escenaris són llocs de riquesa.
• Valoració de la natura i ús de l'arquitectura com a marc.
• Distorsió de les figures.
• Ruptura de la simetria renaixentista i ús del punt de fuga fora del quadre.