Guia Essencial de Tennis: Conceptes i Tècniques Bàsiques

Escrito el 29 de Mayo de 2025 en catalán con un tamaño de 5,8 KB

Federació Internacional de Tennis (ITF): Organitza el tennis olímpic, els Grand Slams i altres competicions internacionals.
Associació de Tennistes Professionals (ATP): Gestiona els tornejos masculins com els Masters 1000, ATP 500, ATP 250, etc.
Federació Espanyola i Catalana de Tennis: Organitzen competicions nacionals i regionals.

Els tornejos de tennis es classifiquen segons la seva importància i els punts que atorguen per al rànquing:

Els quatre tornejos de Grand Slam són els més prestigiosos del circuit professional:

Les raquetes de tennis es fabriquen amb diferents materials segons la seva gamma:

La mida del cap de la raqueta influeix directament en el joc:

Gran mida: Major potència i augment del punt dolç, però es perd control de la pilota.

Les cordes són un component crucial de la raqueta, i la seva tensió afecta el rendiment:

Tipus de cordes:
- Corda de budell natural: Feta amb part d'intestí de vaca, ofereix gran sensació i potència.
- Materials sintètics: Més duradors i econòmics, amb diverses propietats.
Tensió del cordatge:
- Per a un tennista mitjà, una tensió entre 22 i 24 kg sol ser suficient.
- Tensió alta del cordatge: Menor potència i major control.
- Tensió baixa del cordatge: Major potència i menys control.

L'empunyadura és fonamental per a l'execució dels cops:

Continental: Empunyadura versàtil, utilitzada sovint per al servei i la volea.
Continental martell: La part inferior de la mà ocupa gairebé tot el pla inferior del puny.
Est (Eastern) de dreta i de revés: Empunyadures comunes per a cops plans.
Oest (Western): Empunyadura forçada que dóna més efecte a la pilota (topspin).

Descripció dels cops bàsics en tennis:

Cop de dreta (Drive):
Primer s'ha d'agafar la raqueta amb l'empunyadura adequada. Quan la pilota arriba, s'ha de girar el cos de costat i portar la raqueta endarrere. Els peus han d'estar ben col·locats i els genolls una mica flexionats.
Cop de revés (Backhand):
Agafar la raqueta amb l'empunyadura de revés i, quan arriba la pilota, girar les espatlles i el maluc cap al costat, portant la raqueta endarrere.
Cop de revés a dues mans:
La mà dominant agafa la raqueta com si fos un cop de dreta, mentre que l'altra mà ajuda a guiar el cop. La preparació és similar al revés a una mà.

L'ensenyament del tennis sol seguir aquestes etapes:

Fase de familiarització: No centrar-se en aspectes tècnics; l'objectiu és que els alumnes comencin a jugar i es diverteixin.
Fase de joc global: Les consignes i correccions es fan en els aspectes més superficials. L'objectiu és l'intercanvi de cops per davant de l'aspecte tècnic.
Domini dels cops bàsics: S'introdueix el treball més analític i la tàctica bàsica. L'objectiu és que coneguin els objectius bàsics de cada cop.

Ace: Quan un jugador aconsegueix un punt directament amb el servei, sense que l'adversari toqui la pilota.
Let: Servei que toca la xarxa i cau dins del quadre de servei, obligant a repetir el servei.
Punt de trencament (Break Point): Punt en què el jugador que retorna el servei pot guanyar el joc.
Iguals (Deuce): Situació en què el marcador està empatat a 40-40 o qualsevol punt posterior (avantatge-iguals).
Passing Shot: Cop d'atac que passa per un costat de l'adversari quan aquest està a la xarxa, impedint-li retornar la pilota.

Etiquetas: