Guia Essencial: Unió Europea i Administració Pública Espanyola

Missió d'Europa al Segle XXI: Objectius Clau

• Garantir la pau, la prosperitat i l'estabilitat per als europeus.
• Superar les divisions del continent.
• Garantir que els europeus puguin viure en seguretat.
• Promoure un desenvolupament social i econòmic equilibrat.
• Respondre al repte de la globalització i preservar la diversitat dels pobles europeus.
• Defensar els valors que comparteixen els europeus, com ara el desenvolupament sostenible, un medi ambient segur, el respecte dels drets humans i l'economia social de mercat.

Fites Històriques de la Integració Europea

• 1951: Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) amb sis membres fundadors.
• 1957: El Tractat de Roma estableix el Mercat Comú.
• 1973: La Comunitat s'amplia a nou Estats membres i desenvolupa polítiques comunes.
• 1979: Primera elecció per sufragi universal directe del Parlament Europeu.
• 1981: Grècia és el primer país mediterrani a adherir-se a la Comunitat.
• 1993: Es completa el Mercat Únic Europeu.
• 1995: La UE s'amplia a 15 membres.
• 2002: S'introdueixen les monedes i bitllets d'euro.
• 2004: Deu països més s'adhereixen a la Unió Europea.

Què són els Tractats de la UE? Exemples Clau

Un Tractat internacional és un acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per als mateixos.

• El Tractat de Roma, constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que es va signar el 25 de març de 1957 a la ciutat de Roma.
• El Tractat de Maastricht o Tractat de la Unió Europea, signat a la ciutat de Maastricht el 7 de febrer de 1992 i que va entrar en vigor l'1 de novembre de 1993, va suposar canviar el nom de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) pel de "Comunitat Europea", introduint noves estructures intergovernamentals per a abordar els aspectes de la Política Exterior i Seguretat Comuna i Justícia i Afers Interiors. L'estructura formada pels anomenats "Tres Pilars" és el que es denominarà posteriorment Unió Europea, l'àmbit d'actuació de la qual és tant polític com econòmic.

Criteris de Copenhaguen per a l'Adhesió a la UE

En el moment de l'adhesió, els països candidats han de complir els "Criteris de Copenhaguen":

• Han de tenir institucions estables per garantir la democràcia, l'Estat de dret, els drets humans i el respecte i la protecció de les minories.
• Han de tenir una economia de mercat en funcionament, així com la capacitat de fer front a la pressió competitiva i a les forces del mercat de la Unió.
• Han de ser capaços de respondre a les obligacions lligades al fet de pertànyer a la Unió, incloent-hi el suport als objectius de la Unió, i han de tenir una administració pública capaç de gestionar i aplicar la legislació europea en la pràctica.

Consell Europeu i Consell de la Unió Europea: Composició

El Consell Europeu reuneix els caps d'Estat o de Govern de tots els Estats membres amb el president de la Comissió Europea.

El Consell de la Unió Europea (conegut també com a Consell de Ministres) és la principal institució de decisió de la UE. Cada país de la Unió exerceix la Presidència del Consell, per rotació, durant un període de sis mesos. A les sessions del Consell hi assisteix un ministre per cada Estat membre. El ministre que assisteixi al Consell serà sempre el responsable de la matèria que figuri en l'ordre del dia.

Funcions Clau del Banc Central Europeu (BCE)

La funció principal del Banc Central Europeu (BCE) és mantenir el poder adquisitiu de la moneda única i, d'aquesta manera, l'estabilitat de preus a la zona euro, que comprèn els països de la UE que han adoptat l'euro. El BCE controla l'oferta monetària i l'evolució dels preus. El BCE és també responsable de fixar les grans línies i executar la política econòmica i monetària de la UE.

Fons i Polítiques Europees Essencials

FEDER: Fons Europeu de Desenvolupament Regional

El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) és un fons estructural que ofereix finançament per reforçar la cohesió econòmica, social i territorial a través de la reducció de les diferències entre regions i del suport al desenvolupament estructural i l'ajust de les economies regionals, incloent-hi el nou desenvolupament de les regions industrials en declivi.

FSE: Fons Social Europeu

El Fons Social Europeu (FSE) és un fons estructural que fomenta la formació professional i les iniciatives per a la creació d'ocupació.

PAC: Política Agrícola Comuna

La Política Agrícola Comuna (PAC) és una de les polítiques més importants i un dels elements essencials del sistema institucional de la Unió Europea (UE). La PAC gestiona les subvencions que es destinen a la producció agrícola a la Unió Europea.

Fonts de Finançament de la Unió Europea

• Dels drets de duana sobre els productes importats de fora de la UE, incloent-hi les exaccions agrícoles.
• D'un percentatge de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) que s'aplica als béns i serveis arreu de la UE.
• De les contribucions dels Estats membres segons la seva riquesa (Renda Nacional Bruta).

Participació dels Estats Membres a la Unió Monetària

No, no tots els països membres de la UE formen part de la unió monetària. Alguns Estats membres, com Dinamarca i Suècia, han optat per no adoptar l'euro. El Regne Unit també va mantenir la seva moneda abans de la seva sortida de la UE.

El Parlament Europeu: Rol i Funcions Clau

El Parlament Europeu representa els ciutadans de la Unió Europea i comparteix el poder legislatiu i pressupostari amb el Consell de la Unió Europea.

Administració de l'Estat i Autonòmica a Espanya

Elecció del President del Govern Espanyol

La seva elecció es realitza al Congrés dels Diputats, la cambra baixa de les Corts Generals, mitjançant un procés anomenat investidura i, posteriorment, és nomenat pel Rei d'Espanya, davant el qual presta jurament o promesa.

Qui Nomena el President del Govern?

El Rei d'Espanya.

Nom del Procés de Nomenament

Procés d'investidura.

Òrgans Perifèrics de l'Administració de l'Estat

L'Administració General de l'Estat disposa d'òrgans perifèrics com les Delegacions i Subdelegacions del Govern a les comunitats autònomes i províncies, i les Oficines Consulars (Ambaixades i Consolats) a l'estranger. Els consolats tenen responsabilitats en tots els països on estan ubicats, mentre que les Delegacions i Subdelegacions del Govern actuen en les respectives comunitats autònomes i províncies d'Espanya.

Funcions de les Oficines Consulars Espanyoles

• Expedir passaports en cas de caducitat, pèrdua o sostracció de la documentació personal.
• Donar informació sobre els serveis mèdics, educatius i legals del país.
• Prestar assistència a detinguts.
• Avançar en circumstàncies excepcionals la quantitat necessària per a la seva repatriació, que haurà de reintegrar al Tresor Públic dins dels terminis establerts per la llei.
• Prestar serveis de Registre Civil, notarials, de legalització de documents, o de remissió de comunicacions i instàncies a organismes espanyols.

Diferència entre Ministeris i Conselleries

Els Ministeris formen part del Govern de l'Estat espanyol, mentre que les Conselleries són els departaments equivalents en els governs de les comunitats autònomes, com la Generalitat de Catalunya.

Jerarquia de Càrrecs a la Generalitat de Catalunya

1. Presidència
2. Vicepresidència
3. Conselleria
4. Secretaria General
5. Direcció General

Competències de l'Estat i CCAA segons la CE

Les competències exclusives de l'Estat s'estableixen principalment a l'article 149 de la Constitució Espanyola. Les competències que poden assumir les Comunitats Autònomes es troben a l'article 148.1 de la mateixa Constitució.

Via d'Elaboració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC)

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) es va elaborar a través de la via ràpida o especial (article 151 de la Constitució Espanyola), que permetia assumir un major nombre de competències des del primer moment.

Administració Local a Catalunya i Espanya

Funcions Bàsiques de les Diputacions Provincials

• Cooperació i col·laboració amb els municipis.
• Suplència de les competències municipals.
• Establiment d'infraestructures i serveis de caràcter supramunicipal.
• Ordenació, promoció i gestió d'interessos provincials.

Grups Polítics a la Diputació de Girona

• Grup de Convergència i Unió (CiU)
• Grup Socialista (PSC)
• Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Determinació del Nombre de Diputats Provincials

El procediment electoral es regula a la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG). El mandat dels membres de la Diputació és de 4 anys. El nombre de diputats corresponent a cada Diputació Provincial es determina segons el nombre de residents de cada província.

Fonts de Finançament de les Diputacions

• Recursos tributaris propis.
• Cessió de recaptació d'impostos de l'Estat.
• Preus públics i taxes.

Debat sobre les Diputacions: Rajoy vs. Rubalcaba

Durant la campanya electoral, es va debatre sobre la continuïtat de les diputacions provincials. L'aleshores president del Partit Popular, Mariano Rajoy, defensava la continuïtat de les diputacions. No obstant això, el candidat del Partit Socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, qüestionava el seu funcionament i el cost, proposant substituir-les per vegueries.

Finançament del Consell Comarcal

• Ingressos de dret privat.
• Taxes per prestacions de serveis.
• Contribucions especials per a l'execució d'obres, ampliació o millora dels serveis comarcals.

Ubicació del Consell Comarcal del Baix Empordà

A la Bisbal d'Empordà.

Composició del Consell Comarcal

Pels regidors dels municipis que formen la demarcació comarcal.

Competències del Consell Comarcal en Ensenyament

• Serveis de menjador escolar, de transport escolar i d'ajuts de menjador i de desplaçament.

Legislació de l'Administració Local

La legislació bàsica que regula l'organització i funcionament de l'Administració Local és la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), tot i que els Estatuts d'Autonomia i la legislació autonòmica també desenvolupen aspectes concrets.

Òrgans del Govern Municipal

Els òrgans del Govern municipal dirigeixen el govern i l'administració del municipi i són els següents:

• L'Alcalde/essa.
• El Ple Municipal.
• Els Tinents d'Alcalde.
• La Junta de Govern Local.
• La Comissió de Govern (en municipis on no hi ha Junta de Govern Local o com a òrgan de suport).

Publicitat de les Sessions Municipals

Les sessions del Ple Municipal són públiques.

Les sessions de la Junta de Govern Local no són públiques.

Principals Impostos Municipals

• L'Impost sobre Béns Immobles (IBI).
• L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM).
• L'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO).
• L'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut com a "plusvàlua municipal".