Guia d'Estils Artístics: Barroc, Rococó, Neoclassicisme, Romanticisme

Context Històric: Neoclassicisme

• Revolució Francesa i Revolució Industrial van endegar els processos de transformació política, econòmica i social que es van desenvolupar al llarg del segle XIX.
• Revolucions socials: Aquestes revolucions van seguir criticant les desigualtats socials i lluitant per millorar les condicions de vida de la classe treballadora.
• Consciència nacional: Les revoltes i la difusió dels ideals revolucionaris es van traduir en la fi de l'absolutisme monàrquic, alhora que sorgia a molts llocs d'Europa i a les colònies americanes una consciència nacional que es va materialitzar en la creació de nous estats.
• Localització:
  • Roma: focus principal de recerca dels principis del Neoclassicisme.
  • París: importància relativa durant el Neoclassicisme, malgrat que durant el període romàntic va esdevenir el lloc de referència obligat de l'art europeu.
  • Anglaterra i Alemanya: Anglaterra, on es va desenvolupar el Prerafaelisme (va ser un moviment artístic del segle XIX que rebutjava les normes acadèmiques i es va inspirar en l'art abans de Rafael), i Alemanya van ser també escenaris importants per a l'evolució, en cada cas, d'un Romanticisme propi i singular.

Característiques Generals

• El terme Neoclassicisme va sorgir amb un notable valor pejoratiu i es va utilitzar per designar una etapa breu d'"imitació" aparent dels models de Grècia i de Roma.
• El Neoclassicisme va ser una reacció contra els excessos del Barroc i del Rococó i va voler abandonar la imaginació i sotmetre l'art al predomini de la raó.
• L'academicisme, la necessitat d'ajustar-se a unes normes establertes per les acadèmies, va ser un tret fonamental del Neoclassicisme.

Arquitectura Neoclàssica: Retorn a l'Antiguitat

• Va rebutjar les ornamentacions supèrflues de tota mena i va cercar versions simplificades dels models grecs, etruscos, romans i egipcis (columnes substitueixen els pilars; els murs es deixen llisos).
• La desaparició progressiva de l'arquitectura religiosa; predomini d'edificis de caràcter públic i espais urbans.

Escultura Neoclàssica: Idealització i Harmonia

• Canvia el dinamisme del Barroc a l’equilibri i la proporcionalitat.
• Inspiració en models clàssics: escultura més harmoniosa, basada en models de l'antiguitat clàssica.
• Temàtica mitològica és omnipresent en l'escultura neoclàssica, tractada directament o bé de manera al·legòrica. En temes religiosos es pretén una idealització allunyada de les formes del Barroc més tardà.

Pintura Neoclàssica: Ordre i Fredor

• Característiques Pictòriques Principals

  • Aplicació estricta de la perspectiva lineal, situant els personatges en un pla únic.
  • Predomini del dibuix sobre el color i ús de colors purs per precisar-ne els contorns.
  • Predilecció per la temàtica del món clàssic, les figures nues i els continguts ideològics, heroics i moralitzadors.

Goya: Entre la Tradició i la Ruptura

• Formació i Estil Inicial

  la seva obra es va moure entre un classicisme personal i un romanticisme crític.

• Academicisme Personal

  Goya va abandonar la tendència barroca per un academicisme personal que no està mancat de realisme.

• Retratista i Crític Social

  d'ideologia il·lustrada.

• Denúncia i Innovació

  Goya va fer una dura crítica contra la injustícia i la perversitat dels invasors francesos.

Característiques Generals del Romanticisme

El Romanticisme és un moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa al segle XIX.

És una actitud vital que afecta l'art, la literatura, la música i la manera de viure. Les seves arrels ideològiques es troben en Rousseau i la filosofia alemanya.

Sorgeix en contraposició al Neoclassicisme, proposant un nou ordre basat en l'exaltació vitalista. Explora temes com l'exotisme oriental, conflictes bèl·lics, anàlisi psicològica, nacionalisme, religió, costums populars, passions amoroses, i paisatges exòtics.

Trets Fonamentals de les Arts Plàstiques Romàntiques

• Diversitat i individualisme: diversitat oposada a la uniformitat, i l'exaltació de l'individu i de les tradicions.
• Llibertat individual i nacional: L'aspiració a la llibertat individual i nacional, idea que connecta amb les revolucions burgeses de l'època.
• Historicisme: com a recerca de les arrels nacionals en el passat.
• Sentiment de la natura: La comprensió i el sentiment de la natura des dels vessants sensible i religiós.
• Predilecció per l’exòtic: Predilecció per l'exòtic, l'imaginari i l'irracional, mostrant interès pel món musulmà del nord d'Àfrica i per la cultura oriental.

Pintura Romàntica

• Diversitat estilística: gran diversitat estilística, fruit de l'individualisme i el nacionalisme característics del període, així com de la llibertat creativa, contrària a la rigidesa de l'academicisme.

• Dues Tendències Principals

  • Composició barroca, amb predomini del color.
  • Tendència classicista, amb predomini del dibuix.

• Temes Destacats

  • Gènere històric.
  • Paisatge.
  • Temàtica religiosa (Natzarens i Prerafaelites).

Romanticisme Alemany

• Els Natzarens

  Practicaven un art espiritualista cristià i vivien en comunitat.

• Representants Destacats

  Friedrich Overbeck, Peter von Cornelius i Julius Schnorr von Carolsfeld.

• Altres Pintors Importants

  Otto Runge i, sobretot, Caspar David Friedrich.

La Diversitat Anglesa

• Precursors

  Heinrich Füssli i William Blake, amb creacions visionàries i fantàstiques.

• Paisatgisme

  William Turner i John Constable, renovadors del paisatgisme anglès i precursors dels impressionistes.

• Prerafaelisme

  Moviment sorgit a mitjan segle XIX, amb referents estilístics de l'art renaixentista anterior a Rafael.

• Representants Prerafaelites

  Dante Gabriel Rossetti, John Everett Millais, Edward Burne Jones i William Hunt.

Context Històric: Barroc

El Barroc va sorgir com a resposta a les tensions religioses i socials de l'època.

• Oposició entre l'Europa catòlica i l'Europa protestant.
  • Comença amb la Reforma Protestant:
    • Critica la venda d’indulgències i qüestiona l’autoritat del Papa.
    • Defensa: la salvació per la fe sola, el sacerdoci universal (tots els creients poden comunicar-se amb Déu sense necessitat d’un intermediari) i la traducció de la Bíblia a les llengües vernacles.
  • Després va haver una Contrareforma Catòlica:
    • Va reafirmar els ensenyaments catòlics tradicionals i va promoure una reformulació interna de l'Església.
    • Va crear noves ordres religioses com els Jesuïtes.
  • Van haver conflictes bèl·lics i tensions religioses (El conflicte religiós es va traduir en guerres devastadores, com la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)).
• Creació d’un Estat absolutista a França (en el qual el poder del rei s'expressava amb el lema 'L'Estat sóc jo').
• Decadència de regnes hispànics (decadència política que curiosament no es va veure reflectida en les arts i en les lletres).
• Va portar a un canvi de dinastia a Espanya.
• Anglaterra va reforçar el seu poder i els territoris de la corona austrohongaresa i de Rússia van experimentar una gran empenta.
• En el Barroc es pot veure la manifestació dels tres poders establerts (l'Església, la monarquia i la burgesia).

El Barroc a l'Europa Catòlica

• Van utilitzar l'art barroc com a eina per reafirmar la seva autoritat i influència religiosa.
  • Les obres eren majestuoses, solemnes i buscaven impactar els fidels.
• Arquitectura: reflectia el poder de l’Església i creava un espai que captava la devoció dels fidels.
• Pintura: van utilitzar el clarobscur (l'ús de contrastos dramàtics de llum i ombra) per crear una sensació d'intensitat espiritual.
  • Les obres mostraven escenes religioses de manera molt humana i directa, amb un fort component emocional.

El Barroc a l'Europa Protestant

• A l'Europa protestant va prendre una direcció més centrada en l’individu i la vida quotidiana.
  • Els artistes van evitar les grans representacions religioses, centrant-se en escenes de la vida diària (retrats, paisatges, bodegons).
• Pintura: van explorar la llum natural i l’expressió emocional en els seus retrats i escenes domèstiques.
  • Les obres no tenien l’objectiu de glorificar la religió, sinó d’explorar l'interior de l'ésser humà i la seva relació personal amb Déu.
• Els protestants no volien representacions imponents de sants ni de la vida religiosa.

Art Barroc: Arquitectura

• Gran emoció, teatralitat i dramatització: buscaven influir en les creences.
• Gran càrrega ideològica (es converteix en transmissor del missatge que els diversos promotors volen potenciar).
• Ornamentació exuberant amb motius com dibuixos florals, escenes mitològiques i elements de la natura.
• Escenes de la vida quotidiana (a l’Europa protestant).
• Tensió emocional.
• Es caracteritza per les decoracions interiors més exuberants, amb motius florals i pintures al fresc.

Arquitectura Religiosa Barroca

• Espai litúrgic: Nau única de gran amplitud amb capelles laterals per a la devoció dels sants i l'oració.
• Espai Especulatiu: Tendència encapçalada per Borromini, trencant amb el món clàssic i alliberant les estructures.
• Façanes Integrades: Es relacionen amb l'entorn, creant sensació de moviment i jocs lumínics.

Característiques Generals Arquitectura Barroca

• Plantes Flexibles: Ruptura amb el prototip tradicional.
• Centralització Espacial: Plantes circular, el·líptica o octagonal per aconseguir un espai unitari.
• Integració de la Cúpula: S'adapta a la planta.
• Rococó Estructural: Continuació de la fusió d'espais.

Art Barroc: Escultura

• Omnipresència: Es desenvolupa en façanes, retaules i monuments públics.
• Materials: Varia segons la zona: pedra, marbre, bronze, fusta, ivori, or i argent.
• Temàtica: Religiosa, funerària, mitològica amb sentit simbòlic.
• Unifacialitat: Relació amb la teatralitat i integració amb l'arquitectura.
• Gian Lorenzo Bernini: mestre del Barroc.

• Escultors Destacats

  Francisco Salzillo, Narciso Tomé.

Rococó: Característiques i Evolució

Origen i Definició del Rococó

• Primera meitat del s. XVIII.
• Estil del segle XVIII, sobretot a França i Alemanya.
• Més lleuger, decoratiu i íntim que el Barroc.

Diferències Regionals del Rococó

• França: Residències aristocràtiques.
• Alemanya: Arquitectura religiosa i civil.
• Espanya: Goya marca la transició cap al Romanticisme.

Característiques Estètiques del Rococó

• Tons pastel (rosat, blau cel, cremós).
• Ornamentació exuberant i formes corbades.
• Escenes quotidianes, amoroses i mitològiques amb un to lleuger i sensual.

Concepció de l'Art Rococó

• Art frívol i elegant per a la noblesa.
• No busca impressionar sinó agradar i entretenir.
• Últim estil europeu unitari abans de la irrupció de la burgesia.

Art Barroc: Pintura

Tendències de la Pintura Barroca

• Classicista: recupera l'ordenació del Cinquecento i valora el dibuix (representada per: Annibale Carracci i Nicolas Poussin).
  • S'oposa als excessos del Manierisme.
  • Composicions: rígides, ordenades i delimitades pel dibuix.
  • Es distancia de l'espectador i s'oposa a la llibertat compositiva barroca.
• Naturalista: utilitza la llum artificial per potenciar el missatge (representada per: Caravaggio).
  • Pren la realitat com a model per a temes històrics o religiosos.
  • Rebutja la idealització i representa allò vulgar.
  • Els forts contrastos de llum i ombra donen lloc al tenebrisme.
• Realista: reflecteix la societat a través de temes festius, natures mortes i paisatges (representada per: Velázquez i Georges de la Tour).
  • Pren com a model la realitat observable i tangible.
  • Busca representar la realitat amb la màxima fidelitat possible.
  • És una tendència aplicada sobretot a les pintures de gènere d'Espanya.
• Academicista: (Sorgeix a França amb Charles Le Brun).
  • Es caracteritza per uniformitzar la pràctica pictòrica amb regles estrictes.
  • Prioritza el dibuix sobre el color, busca idealitzar les figures i sovint representa temes històrics, mitològics o religiosos amb una il·luminació suau i controlada.
• Barroca: sintetitza l'estètica barroca amb composicions dinàmiques i cromatisme intens.
  • Predomini del color sobre el dibuix.
  • Composicions obertes o centrífugues.
  • Composicions unitàries.
  • Composicions complexes.
  • Composicions en profunditat.

El Rococó: Continuïtat i Ruptura

Naixement a França, segle XVIII.

• Societat aristocràtica i burgesa.
  • Colors clars: gris, verd poma, blau cel, rosa pàl·lid i beix.
  • Temes preferits: la dona, l'amor, festes i reunions de societat.
  • Format petit per a temes amorosos.
  • Gran demanda d'obres per part de l'aristocràcia i la burgesia.

• Pintors Destacats del Rococó

  Watteau, Fragonard, Boucher, Chardin.

• Vedutisme Italià (Paisatges Urbans)

  Canaletto, Guardi, Pannini.

• Transició Barroc-Rococó

  Tiepolo.
  • Grans frescos, temes mitològics, perspectiva il·lusionista, paleta cromàtica, figures elegants.

• Pintura Espanyola del s. XVIII

  Va fluctuar entre la influència italiana i el corrent estètic francès.
  • Luis Meléndez, Luis Paret y Alcázar.

  • Diego Velázquez

    • Etapa Sevillana

      Pintures de gènere i temes religiosos.

    • Primera Etapa a Madrid

      Retrats reials i temes mitològics.

    • Viatges a Itàlia

      Influència de l'art italià i experimentació.

    • Etapa de Maduresa

      Les Meninas.

L'Èxtasi de Santa Teresa

• Autor

  Gian Lorenzo Bernini

• Època

  1647-1652

• Context

  L’obra es realitza en el context de la Contrareforma, quan l’Església volia recuperar fidels mitjançant un art emocional i espectacular. Santa Teresa d’Àvila havia estat canonitzada recentment, i el seu èxtasi místic es convertia en un exemple de la intensitat de la fe catòlica. Bernini, escultor de la cort papal, va crear una escultura que fusiona religió i teatralitat per impactar l’espectador.

• Material

  Marbre

• Localització

  Església de Santa Maria della Vittoria, Roma.

• Estil

  Barroc
  • La peça forma part d’un conjunt escenogràfic que inclou arquitectura, pintura i llum natural. L’escultura mostra Teresa d’Àvila en un estat de plaer místic mentre un àngel la fereix amb una fletxa divina. La il·luminació natural i els efectes de moviment intensifiquen l’experiència emocional. Theatrum Sacrum.

• Funció

  Destinada a inspirar devoció i reforçar la fe a través d’una representació teatral de la mística.

La Mort de la Verge

• Autor

  Caravaggio

• Època

  1606

• Context

  En plena Contrareforma, l’Església buscava un art realista i impactant per commoure els fidels. Caravaggio, conegut per la seva representació naturalista de la religió, va crear aquesta obra en un moment de tensions religioses i canvis en la representació sacra. La pintura va ser rebutjada per ser considerada massa realista i poc idealitzada, reflectint l’audàcia de l’artista en un temps de censura i ortodòxia catòlica.

• Material

  Oli sobre llenç.

• Localització

  Museu del Louvre, París.

• Estil

  Barroc Naturalista
  • L’obra destaca pel seu realisme cru, amb una Verge morta representada sense idealització, i un fort contrast de clarobscur, característic de Caravaggio. Composició fosca i dramàtica.

• Funció

  Va ser encarregada per un altar, però la seva representació massa humana de la Verge va ser rebutjada per l’Església, demostrant el conflicte entre tradició i innovació artística.

Palau i Jardins de Versalles

• Autor

  Louis Le Vau, André Le Nôtre, Jules Hardouin-Mansart

• Època

  1661-1715

• Context

  El palau es va construir durant el regnat de Lluís XIV, el Rei Sol, que va consolidar la monarquia absoluta a França. La cort es va traslladar a Versalles per centralitzar el poder i controlar la noblesa. Aquesta arquitectura monumental reflecteix la grandesa de la monarquia francesa i la seva voluntat d’exhibir un poder quasi diví, en una Europa on la reialesa competia per demostrar la seva supremacia.

• Material

  Pedra, marbre i or.

• Localització

  Versalles, França.

• Estil

  Barroc
  • El palau destaca per la seva simetria i ornamentació luxosa, mentre que els jardins amb una organització racional basada en la perspectiva i els eixos visuals. Fonts, escultures i parterres formen un escenari on el rei es mostra com a centre de l’univers.

• Funció

  Residència reial i símbol del poder absolut de la monarquia francesa. La concepció del jardí com un espai de control absolut es traslladarà a moltes ciutats europees.

Lliçó d'Anatomia

• Autor

  Rembrandt van Rijn

• Època

  1632

• Context

  A mitjan segle XVII, els Països Baixos vivien la seva Edat d’Or, amb un gran desenvolupament comercial, científic i cultural. En aquest període de llibertat intel·lectual, la ciència i la medicina van avançar notablement. Les disseccions públiques eren esdeveniments científics i socials, i els gremis mèdics encarregaven retrats col·lectius per demostrar el seu prestigi.

• Material

  Oli sobre llenç.

• Localització

  Mauritshuis, La Haia.

• Estil

  Barroc Realista
  • L’obra destaca pel seu realisme, la il·luminació dramàtica i la composició en moviment, centrada en el doctor Tulp mentre instrueix els seus col·legues en una dissecció. Els rostres dels personatges no són idealitzats; mostren reaccions naturals i curiositat científica.

• Funció

  Pintura de grup per immortalitzar la importància del coneixement científic i reforçar la posició social del gremi de cirurgians.

Afusellaments del Tres de Maig

• Autor

  Francisco de Goya

• Època

  1814

• Context

  Goya va pintar aquesta obra com a resposta a la repressió brutal de les tropes napoleòniques després de la revolta del 2 de maig de 1808 a Madrid. La Guerra del Francès (1808-1814) va ser un conflicte devastador per a Espanya, i aquesta pintura és un homenatge als patriotes executats per resistir l’ocupació. L’obra es va realitzar el 1814, després de l’expulsió de Napoleó i la restauració de Ferran VII.

• Material

  Oli sobre llenç.

• Localització

  Museu del Prado, Madrid.

• Estil

  Romanticisme
  • L’obra trenca amb la representació heroica de la guerra pròpia del neoclassicisme i aposta per un enfocament més expressiu, amb una forta càrrega emocional i un ús intens del clarobscur. La llum artificial il·lumina el grup de condemnats, destacant el protagonista amb la camisa blanca, símbol d’innocència i martiri. Els tons foscos del fons i dels soldats reforcen la sensació de fatalitat.

• Funció

  L’obra vol commoure l’espectador i denunciar la crueltat de la guerra. No exalta la victòria, sinó el sofriment humà, anticipant el paper crític que l’art tindria en la denúncia social.

Jurament dels Horacis

• Autor

  Jacques-Louis David

• Època

  1784

• Context

  Aquesta obra s’inscriu en el context de la Il·lustració i els inicis de la Revolució Francesa. A finals del segle XVIII, els ideals de racionalitat, ordre i patriotisme guanyaven força a Europa. Jacques-Louis David, seguidor del Neoclassicisme i proper als cercles revolucionaris francesos, va crear aquesta pintura com una exaltació del deure cívic i la virtut republicana, anticipant els valors que inspirarien la Revolució de 1789.

• Material

  Oli sobre llenç.

• Localització

  Museu del Louvre, París.

• Estil

  Neoclassicisme
  • L’obra es caracteritza per la seva composició equilibrada, el dibuix clar i precís i la il·luminació dirigida. La simetria i la perspectiva centralitzada donen un efecte d’ordre i solemnitat. Els gestos heroics dels Horacis contrasten amb l’actitud resignada i fràgil de les dones, reforçant el missatge de sacrifici i deure cívic. Inspiració en l’escultura clàssica, amb cossos musculosos i gestos heroics.

• Funció

  L’obra, encarregada pel rei Lluís XVI, transmet un missatge de patriotisme i devoció a l’Estat. Amb l’arribada de la Revolució Francesa, es va reinterpretar com una al·legoria del compromís revolucionari.

San Carlino alle Quattro Fontane

• Autor

  Francesco Borromini

• Època

  1638-1641

• Context

  En plena Contrareforma, l’Església Catòlica va impulsar l’art barroc per reafirmar el seu poder i influència davant el protestantisme. A Roma, els papes i les ordres religioses van finançar la construcció de temples que expressessin el triomf de la fe. Borromini, seguint aquesta tendència, va desenvolupar una arquitectura dinàmica i innovadora, diferent de la simetria clàssica del Renaixement.

• Material

  Pedra i estuc.

• Localització

  Roma, Itàlia.

• Estil

  Barroc
  • L’església es caracteritza per la seva planta el·líptica, l’ús de línies corbes i una façana ondulant, creant un efecte de moviment i dramatisme típic del barroc. Cúpula el·líptica seguint la planta. Columnes, frontons i motius ornamentals, però amb una disposició innovadora i més expressiva.

• Funció

  Construïda per l'ordre dels Trinitaris Descalços, buscava reforçar el missatge religiós a través de l’arquitectura i generar una experiència espiritual intensa.

Les Meninas

• Autor

  Diego Velázquez

• Època

  1656

• Context

  L’Espanya del segle XVII es trobava en un moment de crisi política i econòmica, amb una decadència progressiva de l’imperi dels Habsburg. Felip IV, tot i això, va mantenir una cort refinada i un ambient artístic brillant. Velázquez, pintor de la cort, va realitzar aquesta obra en un moment en què l’art esdevenia una eina per enaltir la monarquia en temps difícils.

• Material

  Oli sobre llenç.

• Localització

  Museu del Prado, Madrid.

• Estil

  Barroc Naturalista
  • L’obra és una de les més enigmàtiques de la història de l’art, amb un ús magistral de la llum i una composició complexa en què Velázquez es representa a si mateix pintant la infanta Margarida, amb un joc de miralls i perspectives innovador.

• Funció

  Reflexionar sobre el poder de la pintura i la posició del mateix artista en la societat cortesana.