Guia de la Filosofia de Plató: Teoria de les Idees i Presocràtics

Esquema de la Filosofia de Plató

• Món sensible (coses particulars): El que veiem i percebem. Segons Plató, conèixer és recordar les idees.
• Món intel·ligible (Idees universals): El món de les idees (bellesa, justícia, humanitat). Conèixer és recordar el que l'ànima ja sabia.
• Demiürg: Creador del món sensible, que copia les idees per crear el món material.

La Teoria de les Idees

L'objectiu de Plató és crear un Estat just mitjançant la teoria de les idees.

Antecedents filosòfics

• Heràclit: Amb la seva afirmació "tot flueix", defensa que tot està en canvi constant.
• Parmènides: Sosté que l'ésser és etern i immutable, i que només el que és immutable existeix veritablement.
• Pitagòrics: Interessats en les matemàtiques, la reencarnació i la immortalitat de l'ànima, veien el cos com una presó per a l'ànima.

Què és el Món de les Idees?

La teoria de les idees aborda la realitat (ontologia) i el coneixement (epistemologia) en el pensament de Plató. Explica què existeix veritablement, per què existeix, com és i com podem conèixer-ho.

Les coses concretes (com Sòcrates) existeixen perquè participen en les idees universals (com la idea d'humanitat).

• Món sensible: Format per coses particulars que podem percebre (Sòcrates, una obra d'art, una acció justa).
• Món intel·ligible: Format per idees universals i eternes (humanitat, bellesa, justícia).

Les idees o essències són més reals que les coses particulars, ja que són universals, immutables i eternes.

El Dualisme Platònic

Plató és dualista, ja que creu que existeixen dos mons:

• Món sensible: El món de les aparences, format per coses materials que estan en constant canvi.
• Món intel·ligible: El món de les idees o formes pures, que és la realitat vertadera, mentre que el món sensible és només una còpia imperfecta.

Participació i Imitació

La pregunta bàsica és: com es relacionen els dos mons (les idees i les coses materials)?

Segons Plató, les coses sensibles participen en les idees corresponents. Per exemple, una estàtua d'Atena és bella perquè participa en la forma pura de la bellesa.

Plató també parla d'imitació: les coses materials imiten les formes ideals de manera imperfecta. Les idees es manifesten en les coses materials com a causes finals, sent la raó de ser de tot.

La Idea del Bé

La idea del Bé és la causa final de l'Univers i la font del coneixement. Plató la compara amb el sol, ja que il·lumina tant el món sensible com el de les idees. És la raó última de tot el que existeix.

Coneixement i Reminiscència

El coneixement veritable és el de les idees, però, com podem conèixer-les si no pertanyen al món sensible? Plató ho explica amb la Teoria de la Reminiscència: l'ànima va contemplar les idees abans de néixer, però les va oblidar en encarnar-se en un cos. Quan veiem objectes materials, recordem aquestes idees.

Per a Plató, conèixer és recordar el que l'ànima ja sabia.

Tipus de Coneixement: Ciència i Opinió

Plató distingeix entre dos tipus de coneixement i dos tipus d'objectes coneguts:

• Saber o ciència (episteme): Coneixement del món intel·ligible (les idees), que és cert i real.
• Creença o opinió (doxa): Coneixement del món sensible (els objectes físics), que és canviant i menys real.

El grau de veritat d'un coneixement depèn de la realitat de l'objecte que coneixem. Com més real és l'objecte, més veritable és el coneixement.

La Metàfora de la Línia

La metàfora de la línia explica la teoria del coneixement de Plató. Sosté que com més real és un objecte (més s'acosta al món de les idees), més exacte i veritable serà el coneixement que en tinguem.

Hi ha quatre graus de coneixement, agrupats en dos nivells:

1. Opinió (Doxa) - Món Sensible:
   1. Imaginació o conjectura (eikasia): Coneixement d'ombres i imatges.
   2. Creença (pistis): Coneixement d'objectes físics.
2. Ciència (Episteme) - Món Intel·ligible:
   3. Coneixement discursiu (dianoia): Raonament sobre objectes matemàtics.
   4. Intel·ligència (noesis): Captació directa de les idees, especialment la Idea del Bé. És el nivell més alt.

El Mite del Carro Alat

Plató expressa poèticament la naturalesa tripartida de l’ànima comparant-la amb un carro guiat per un auriga (cotxer) que governa dos cavalls alats. A través d’aquesta imatge, coneguda com el mite del carro alat, explica que l’ànima està dividida en tres parts. Quan la persona és capaç de controlar els dos cavalls, l'ànima pot ascendir al món de les idees.

• L'auriga representa la part racional.
• El cavall blanc representa la voluntat (part irascible).
• El cavall negre representa els desitjos i passions (part concupiscible).

Si alguna de les parts irracionals (els cavalls) es descontrola, l'ànima cau al món sensible i no pot assolir el coneixement veritable.

La Concepció de l'Ànima

L’ànima té una connexió directa amb la teoria de les idees: coneixem les idees perquè l’ànima les va veure en una vida anterior. L’ànima és divina, però va ser condemnada a viure en un cos mortal per culpa d’un pecat. Amb la mort del cos, l’ànima s’allibera.

La Immortalitat de l'Ànima

Plató creu que l'ànima és immortal. En el diàleg Fedó, Sòcrates afronta la mort amb tranquil·litat, sense por.

"Els filòsofs s'exerciten a morir, perquè saben que l'ànima no mor."

Les Parts de l'Ànima

L’ànima té tres parts: raó (pensar), voluntat (actuar amb força) i desitjos (voler plaers). Segons Plató, amb la raó aprenem, amb la voluntat som valents i decidits, i amb els desitjos busquem plaers com menjar o tenir fills. Aquesta divisió explica els conflictes interns que experimentem.

• Part racional: Serveix per pensar i conèixer. Està situada al cap.
• Part irascible: És la força de voluntat, relacionada amb el cor i situada al pit.
• Part concupiscible: Representa els desitjos corporals, com menjar o gaudir, i es troba al ventre.

Com s'ha vist en el mite del carro alat, l'ànima és com un carro conduït per la raó (l'auriga), que ha de governar un cavall blanc (voluntat, disciplinat) i un cavall negre (desitjos, difícil de controlar). Si l'auriga controla bé els dos cavalls, pot arribar al món de les idees.

L'Ètica i la Política de Plató

Plató buscava la justícia tant en la societat com en les persones. Per a ell, ètica i política van juntes: una societat justa necessita persones justes. Per ser just, un individu ha de cultivar la fortalesa, la prudència i la temperança. Només qui coneix el Bé està preparat per governar.

Les Classes Socials a l'Estat Ideal

La polis (ciutat) és com una ampliació de l’ànima humana. Plató divideix l’estat ideal en tres classes socials, basant-se en la divisió de l’ànima:

• Governants o filòsofs-reis: Dirigeixen la ciutat. Predomina la part racional de l'ànima.
• Guardians: Defensen l’Estat. Predomina la part irascible.
• Artesans (camperols, obrers, comerciants): Produeixen el necessari per viure. Predomina la part concupiscible.

Les Virtuts de l'Individu i de la Societat

Cada classe social té la seva funció, i la justícia apareix quan cadascú fa el que li correspon. Cada part de l'ànima i cada classe social té una virtut associada:

• Governants (Part racional): La seva virtut és la saviesa o prudència.
• Guardians (Part irascible): La seva virtut és la fortalesa o coratge.
• Artesans (Part concupiscible): La seva virtut és la moderació o temperança.

La justícia social s’aconsegueix amb l'harmonia entre les classes, que reflecteixen les diferències naturals entre les persones. Plató proposa un sistema meritocràtic i antidemocràtic: només els més capacitats han de governar. L’educació és clau, especialment per als filòsofs-reis i els guardians. Plató arriba a defensar mesures com la censura i l'ús de la força per construir un estat ideal on tothom pugui ser feliç.

La Filosofia Presocràtica

Hi ha dues grans línies de pensament, associades al seu divers origen geogràfic: els filòsofs de Jònia (Escola de Milet i Heràclit) i els itàlics de la Magna Grècia (principalment Pitàgores). Els jonis són més naturalistes, mentre que els itàlics són més especulatius. La seva preocupació principal és entendre la naturalesa (physis) i respondre a la pregunta: quin és l'origen del món material i quin és el seu primer principi o arkhé?

Característiques de la Filosofia Presocràtica

• Introdueixen el pensament racional, allunyant-se de les explicacions mitològiques.
• La seva filosofia gira al voltant d'entendre l'origen de la naturalesa i els seus fenòmens.
• Donen molta importància a la idea de la substància, la matèria que compon tot, i la força que explica el seu cicle de vida i mort.
• No disposem de fonts primàries del pensament d'aquests autors.
• Busquen una teoria veritable per resoldre els seus dubtes fonamentals.
• S’interessen per les matemàtiques i l’astronomia, utilitzant la raó i l’observació.

El Pas del Mite al Logos

La filosofia grega va néixer a Milet, entre comerciants i mariners audaços. La característica principal dels milesis és que eren viatgers, curiosos i navegants. L'essència del pas del mite al logos es troba en la polis. L'àgora, el centre de la polis, és el lloc de concentració lliure i d'expressió de la diferència, on els trets de la racionalitat caracteritzen la vida pública.

Mite (Mythos)

Conjunt de narracions i doctrines tradicionals dels poetes sobre el món, els homes i les divinitats.

• Protagonistes: Personatges llegendaris i mitològics.
• Transmissió: Per costum i tradició oral, de generació en generació.
• Fonament: No es qüestiona el perquè; es basa en l'autoritat.
• Explicació: Ús d’elements fantàstics i imaginatius.
• Autoritat: Importància dels sacerdots i poetes.

Logos

Designa l'explicació racional: la convicció que les coses passen quan i com han de succeir, segons lleis naturals.

• Protagonistes: No hi ha personatges mitològics.
• Fonament: No s’accepta cap principi d’autoritat; es qüestiona el perquè de les coses.
• Transmissió: Oral i escrita, oberta al debat.
• Explicació: Ús de la racionalitat i l'observació.
• Autoritat: Importància de l’experiència individual i l'argumentació.

El pas del mite al logos és el canvi de les explicacions mitològiques dels fenòmens naturals (basades en déus i històries fantàstiques) cap a explicacions racionals i lògiques, buscant causes naturals i lleis universals mitjançant la raó.

Els Filòsofs de l'Arkhé

Monistes

Creuen que tot prové d’un únic principi (arkhé):

• Tales de Milet: L’aigua és l’origen de tot.
• Anaximandre: L’arkhé és l'indefinit (apeiron).
• Anaxímenes: L’aire és l’arkhé i origina tot amb processos de condensació i rarefacció.
• Pitàgores: Els nombres són l’origen de tot.
• Heràclit: El canvi constant (panta rei) governa l’univers, amb el foc com a arkhé.
• Parmènides: Només existeix un únic Ésser, immutable i perfecte; el canvi és una il·lusió.

Pluralistes

Sostenen que hi ha més d’un arkhé per explicar l’univers:

• Empèdocles: Hi ha quatre elements (terra, aire, aigua i foc); el canvi depèn de dues forces, l’Amor (uneix) i l’Odi (separa).
• Atomistes (Leucip i Demòcrit): Tot està fet d’àtoms indivisibles i buit.

El Mite de la Caverna

En aquest mite, un grup de persones viu a l’interior d’una cova. Estan encadenats de tal manera que només poden contemplar la paret del fons, sense poder girar el cap. Darrere seu hi ha un foc i altres individus que projecten ombres d'objectes a la paret. Per als presoners, aquestes ombres són l'única realitat.

Un d'ells aconsegueix alliberar-se. Comença a caminar per la cova i descobreix les figures reals i el foc, adonant-se que el que veia abans eren només ombres. Finalment, arriba a la sortida i queda encegat per la llum del sol. A poc a poc, s'acostuma i pot contemplar el món exterior: els objectes reals, la natura, el cel i, finalment, el sol (que simbolitza la Idea del Bé).

Un cop ha contemplat la veritable realitat, sent l'obligació moral de tornar a la cova per explicar la veritat als seus companys. Tanmateix, quan intenta alliberar-los, ells no el creuen, el prenen per boig i l'acaben assassinant, ja que no poden concebre un món més enllà de les ombres que coneixen.

Aquest mite simbolitza el pas del món sensible (l'interior de la cova) al món de les idees (el món exterior), representant el camí del filòsof cap al coneixement veritable.