Guia de Geologia: Processos Interns i Tipus de Roques
Clasificado en Geología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,35 KB
El motor intern de la Terra
El motor intern de la Terra procedeix de la calor residual de la seva formació i de la desintegració d'elements radioactius. Això genera el gradient geotèrmic, que és l'augment de la temperatura cap a l'interior del planeta. Aquesta calor és la responsable de la dinàmica interna terrestre.
Moviments verticals i isostàsia
La litosfera rígida sura sobre el mantell sublitosfèric i manté un equilibri de flotació-subsidència anomenat isostàsia. La litosfera s'enfona (subsidència) quan s'hi acumulen gel o sediments, i s'eleva quan perd aquest pes.
Moviments horitzontals i deriva continental
Alfred Wegener va proposar la teoria de la deriva continental, suggerint l'existència del supercontinent Pangea. Un possible motiu d'aquest moviment seria la rotació terrestre, amb proves com l'expansió del fons oceànic.
Tectònica de plaques i tipus de vores
Les vores o límits són els llocs de contacte entre les plaques tectòniques:
- Límits convergents (Oceà-Continent): Són zones de subducció de la placa oceànica en el mantell, on desapareix la litosfera oceànica. Es formen fosses oceàniques i serralades pericontinentals (com els Andes). Quan es trenquen trossos pel fregament, aquests s'enfonsen i ascendeixen formant magma a l'escorça, originant illes volcàniques.
- Límits convergents (Continent-Continent): No hi ha subducció, sinó abducció. Es formen serralades intracontinentals per col·lisió, com l'Himàlaia.
- Límits convergents (Oceà-Oceà): Una placa subdueix sota l'altra i desapareix. Es formen fosses i arxipèlags d'illes volcàniques anomenats arcs d'illes sobre la placa que no subdueix.
- Límits transformants o de cisallament: Són límits passius o conservatius on ni es crea ni es destrueix escorça. Es produeix un desplaçament horitzontal entre plaques, com la falla de San Andreas.
- Límits divergents: Creen litosfera oceànica i formen dorsals oceàniques, que són cadenes muntanyenques submarines que s'estenen per tot el fons de l'oceà. Són el resultat del moviment de les plaques tectòniques oceàniques, que es mouen contínuament i creen noves roques en els seus marges.
Models de l'interior terrestre i fenòmens intraplaca
Segons la hipòtesi planetesimal del Sol i el sistema solar, l'interior es divideix segons el model geoquímic (3 capes) i el model geodinàmic.
Fenòmens intraplaca i punts calents
Es produeixen quan plomalls de magma de la zona D arriben a perforar la litosfera a l'interior de les plaques. Això origina illes volcàniques; com més lluny estan del punt calent, més edat tenen. L'aparició d'un volcà submarí per acumulació de magma pot emergir de l'aigua formant una illa volcànica. Mentre el punt calent roman al mateix lloc, la placa es desplaça, obrint noves vies de fuga i creant nous volcans que perden activitat en allunyar-se.
Un rift pot fracturar un continent: la calor del plomall fractura la litosfera continental i comença a generar-se nova litosfera oceànica entre dos fragments que envaeixen la vall per formar una nova dorsal.
Classificació de les roques segons la seva formació
Les roques són agrupacions de minerals que es classifiquen segons el seu origen:
- Roques sedimentàries: Formades per acumulació i diagènesi.
- Carbó: Prové de restes vegetals.
- Compactació: Arenisca (mida de l'arena), conglomerats (grans arrodonits o pudingues) i bretxes (fragments punxeguts).
- Roques metamòrfiques: Es formen per la transformació de roques preexistents a causa de canvis de pressió i temperatura (P/T) sense arribar a fondre's. Si es fonguessin, esdevindrien magma. Exemples: marbre i pissarra.
- Roques magmàtiques: S'originen pel refredament d'un magma.
- Volcàniques: Solidificació ràpida a la superfície (basalt i pumita).
- Plutòniques: Solidificació lenta a l'interior de la Terra, formant cristalls (granit).