Guia de Gramàtica Catalana: Dièresi, Verbs i Subordinades

La Dièresi en les Formes Verbals

La dièresi s'aplica en verbs amb radical acabat en Vocal + IR (com -air, -eir, -uir), on la primera vocal i la i es troben en hiat. Aquest hiat es reflecteix de tres maneres ortogràfiques:

• Accent gràfic: Porta accent damunt la i seguint les normes d'accentuació generals.
• Cap signe ortogràfic: En l'Infinitiu, el Gerundi, el Futur i el Condicional.
• Dièresi: En la resta dels casos, destacant el Participi.

Altres casos d'ús de la dièresi

• Verbs amb radical acabat en Vocal + AR (com -ear, -iar, -oar, -uar) quan la terminació és -i, -is, -in del Present de Subjuntiu i Imperatiu. Excepció: En els casos que acabin en -guar o -quar, la dièresi va sobre la u, formant diftong creixent.
• Verbs amb radical acabat en Vocal + IAR (com -aiar, -eiar, -oiar) en -i, -is, -in del Present de Subjuntiu i Imperatiu, eliminant la i de l'arrel.
• Verbs amb radical acabat en -AURE/-OURE: Les tres persones del singular i la tercera del plural de l'Imperfet d'Indicatiu porten dièresi.

Vacil·lacions en el Model Verbal

• Verbs acabats en -re es conjuguen incorrectament com a verbs acabats en -ir de tipus incoatiu (afegint el sufix -eix).
• Verbs acabats en -ir es conjuguen incorrectament com a verbs acabats en -ir de tipus incoatiu (amb el sufix -eix). Recorda: Incoatiu → model patir; Pur → model dormir.
• El Futur i el Condicional d'alguns verbs que han de seguir el model perdre es conjuguen incorrectament com si fossin del model témer.

Arrels Verbals amb Consonant Velar

La consonant velar apareix en forma de gu o g, o també en posició final amb una c.

• Apareix en els verbs que tenen la primera persona del Present d'Indicatiu acabada en -c.
• En temps verbals com el Passat Simple (reconeguí), el Present de Subjuntiu (reconegui) i l'Imperfet de Subjuntiu (reconegués).
• En l'Imperatiu, encara que alguns verbs no la porten en la segona persona.
• L'Infinitiu i el Gerundi no porten mai consonant velar.

Les Oracions Subordinades Substantives

Les subordinades substantives realitzen les funcions pròpies d'un sintagma nominal.

Subordinada Substantiva Completiva

Introduïda per la conjunció que. Pot fer de: Complement Directe (CD), Subjecte, Complement del Nom (CN), Complement de l'Adjectiu (CAdj), Complement de Règim Verbal (CRV) i Atribut.

Subordinada Substantiva d'Infinitiu

No va introduïda mai per un connector, només a vegades per les preposicions a o de. Fan les mateixes funcions que la completiva.

Subordinada Substantiva de Relatiu

Introduïdes pel pronom relatiu qui (amb o sense determinant davant) o per el que, allò que, etc. Fan les mateixes funcions que les altres, incloent-hi també Complement Indirecte (CI) i Complement Circumstancial (CC).

Subordinada Substantiva Interrogativa

Si la interrogació és total, utilitza la conjunció si. Si és parcial, va precedida de què, qui, quins, quants, etc. Les funcions són CD (la més habitual), Subjecte i CN.

Les Oracions Subordinades Adjectives

Subordinada Adjectiva Especificativa

Restringeix o delimita l'abast del nom antecedent.

Subordinada Adjectiva Explicativa

Afegeix una informació addicional al nom antecedent (va entre comes).

Subordinada Adjectiva de Participi

Construïdes al voltant d'un participi i sense pronom relatiu. No sempre té valor adjectival; a vegades és adverbial.

Funcions dels Pronoms Relatius

• Que: Subjecte, CD, CCT.
• Què: CRV, CC.
• Qui: CI, CRV, CC.
• On: CCL.
• El qual, els quals, la qual, les quals: Totes les funcions anteriors.

Les Oracions Subordinades Adverbials

Subordinades Adverbials Circumstancials

• De Temps: Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l'acció de la proposició principal.
• De Lloc: Expressen circumstàncies espacials referides a l'acció.
• De Manera: Indiquen la forma com es desenvolupa l'acció.

Construccions no finites amb valor adverbial

• De Participi: Amb sentit temporal (registres formals).
• De Gerundi: Amb sentit temporal o de manera.
• D'Infinitiu: Amb sentit temporal o de manera.

Subordinades Adverbials No Circumstancials

També anomenades lògiques o de relació.

• Causal: Expressa la causa, el motiu o la raó.
• Final: Expressa la finalitat o l'objectiu.
• Concessiva: Expressa una contrarietat que no impedeix que es compleixi l'acció principal.
• Condicional: Expressa la condició necessària.
• Comparativa: Estableix una comparació.
• Consecutiva: Expressa la conseqüència del que s'enuncia.