Guia de Gramàtica Llatina: Adjectius, Verbs i Família Romana
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,34 KB
Els adjectius
En llatí, els adjectius de la primera classe segueixen aquestes declinacions: el masculí es declina per la segona, el femení per la primera i el neutre per la segona.
Declinació dels adjectius (1a classe)
| Cas | Singular | Plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | |
| Nominatiu | -us | -a | -um | -i | -ae | -a |
| Vocatiu | -e | -a | -um | -i | -ae | -a |
| Acusatiu | -um | -am | -um | -os | -as | -a |
| Genitiu | -i | -ae | -i | -orum | -arum | -orum |
| Datiu | -o | -ae | -o | -is | -is | -is |
| Ablatiu | -o | -a | -o | -is | -is | -is |
Funcions de l'adjectiu
L'adjectiu pot exercir diverses funcions en una oració:
- Concorda amb el nom: L'adjectiu sempre concorda en gènere, nombre i cas amb el substantiu que acompanya i fa la mateixa funció sintàctica.
- Atribut: En oracions amb un verb copulatiu (com el verb sum), l'adjectiu concorda amb el nom però fa la funció d'atribut.
- Predicatiu: Pot expressar una qualitat del subjecte mitjançant un verb no copulatiu. En aquest cas, fa la funció de predicatiu.
- Funció de substantiu: De vegades, un adjectiu pot funcionar com un substantiu. En aquests casos, caldrà afegir-hi un article en la traducció.
Adjectius possessius
| Un posseïdor | Més d'un posseïdor | |
|---|---|---|
| 1a persona | meus, mea, meum | noster, nostra, nostrum |
| 2a persona | tuus, tua, tuum | vester, vestra, vestrum |
| 3a persona (reflexiu) | suus, sua, suum | suus, sua, suum |
L'imperfet d'indicatiu
El pretèrit imperfet d'indicatiu en llatí es forma amb el sufix temporal-modal -ba- entre el tema de present i les desinències personals.
Conjugació de laboro (treballar)
| Laborabam |
| Laborabas |
| Laborabat |
| Laborabamus |
| Laborabatis |
| Laborabant |
Conjugació de sum (ser/estar)
| eram |
| eras |
| erat |
| eramus |
| eratis |
| erant |
La família romana
L'estructura familiar romana estava dominada per la figura del pater familias, que tenia autoritat absoluta (patria potestas) sobre tots els membres de la casa: l'esposa, la descendència, els esclaus i els lliberts. Ell era l'home de més edat de la família.
Poders del pater familias
Les seves atribucions eren molt àmplies:
- Podia acceptar un nou fill a la família.
- Era responsable de mantenir tots els membres.
- Tenia dret a castigar-los, vendre'ls com a esclaus i, fins i tot, executar-los.
- Era l'únic amb dret sobre els béns patrimonials, podent vendre, comprar i ampliar el patrimoni familiar.
Quan el pater familias moria, la família es dividia i cada fill baró es convertia en pater familias de la seva pròpia descendència.