Guia de Lingüística Catalana i Anàlisi de 'Tirant lo Blanch'

Conceptes Lingüístics Fonamentals

Tema i Gènere Textual

Tema: pot ser general o específic, tractar sobre la realitat o la ficció, tenir un interès universal o restringit, i ser d'actualitat o no. Pot implicar: reflexió, crítica, denúncia, preocupació.

Tipologia i Finalitat dels Textos

Tipologia i finalitat:

• Narratiu: contar fets, accions (ex: notícia).
• Descriptiu: detallar qualitats.
• Argumentatiu: defensar una idea mitjançant proves i arguments (ex: article d'opinió).
• Expositiu: explicar un tema i aportar informació.
• Instructiu
• Conversacional
• Retòric
• Predictiu

Variació Diafàsica

Variació diafàsica: considera el camp/tema (especialitzat o no), el mode, el canal (escrit, planificat o espontani), la intenció comunicativa i el to/relació.

Díctics: Espacials, Temporals, Personals i Socials

Díctics espacials:

• Determinants i pronoms demostratius: aquest, aqueix, aquell, açò, allò.
• Adverbis espacials: ací, aquí, allí, allà, venir, anar.

Díctics temporals:

• Morfemes verbals de present, passat simple i perifràstic, futur.
• Adverbis: ara, avui, demà.

Díctics personals:

• Pronoms personals.
• Morfemes verbals.
• Possessius de 1a i 2a persona.

Díctics socials: ús de tu/vós, fórmules de tractament com estimat/estimada.

Normativa Lingüística: Ortografia i Gramàtica

Formació de Gènere i Plural

Exemples de formació de gènere i nombre:

• Gènere: nebot/neboda, avi/àvia, alcalde/alcaldessa, actor/actriu, gros/grossa, lleig/lletja, sa/sana.
• Plural: xampús, sofàs, cafès.
• Invariable: dilluns.

Ús de la Dièresi

Dièresi: No s'usa en:

• Infinitius, gerundis, futurs ni condicionals.
• Mots acabats en -isme, -ista.
• Latinismes acabats en -um, -us (excepte excepcions).
• Generalment, no s'usa amb prefixos com re-, co-, contra-, auto- si la base comença per vocal que requeriria dièresi (ex: contraindicar, no *contraïndicar).

Regles d'Apostrofació

Apostrofació. L'apòstrof (') indica l'elisió d'una vocal. Exemples de no apostrofació de l'article:

• Davant de mots estrangers començats amb so consonàntic que no permet l'elisió: el hobby.
• L'article masculí el davant de mots començats per i- o u- àtones: el iaio.
• L'article femení la davant de mots femenins començats per i- o u- àtones (ex: la universitat; però s'apostrofa si són tòniques: l'illa).
• Davant de numerals quan funcionen com a substantiu: la vuitanta.
• Amb noms propis estrangers quan la forma ho requereix: en Henry.
• Davant de noms de lletres: la a, la ema.
• Davant de sigles que es pronuncien com una paraula i comencen amb so consonàntic, o per mantenir la llegibilitat de la sigla: la UNESCO, la ITV. (Nota: si la sigla comença amb so vocàlic i es llegeix com una paraula, s'apostrofa: l'IVA).
• Casos específics de noms propis: la Scala de Milà.

Recordatori: Generalment, s'apostrofa 'el' i 'la' davant de paraules començades en vocal o hac muda (ex: l'amic, l'hora, l'història).

Especificadors i Quantificadors

Especificadors:

• Articles:
  • Definit: el, la, els, les.
  • Indefinit: un, una, uns, unes.
  • Neutre: lo.
  • Personal: en, na.
• Demostratius
• Possessius

Quantificadors:

• Res (pronom).
• Gens (per a incomptables).
• Cap (per a comptables).

Anàlisi de la Novel·la Cavalleresca: Tirant lo Blanch

Característiques de la Novel·la Cavalleresca

Diferències bàsiques entre els llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques:

• Els protagonistes són de l’època en què les novel·les varen ser escrites.
• Realitzen empreses en les quals hauria pogut participar qualsevol cavaller del seu temps.
• Se situen en una geografia real i coneguda (fins i tot, a vegades, s'esmenten personatges històrics de l'època).
• Són herois forts i valents, però sense arribar a l'exageració fabulosa (són valents i forts, però dins d'una mesura humana).
• Els obstacles que han de vèncer no són mai fantàstics (com en el món artúric), sinó de dimensions reals, fet que accentua la versemblança del relat.
• La seva destresa no és deguda a cap filtre o poder màgic, sinó a la seva valentia i astúcia.

Estructura de 'Tirant lo Blanch'

S'estructura en cinc parts:

Tirant a Anglaterra

Tirant, un jove bretó, es desplaça a Anglaterra per ser ordenat cavaller a la festa de les noces del rei anglès. Pel camí, troba casualment un ermità (Guillem de Varoic, que havia estat un comte anglès, bon cavaller, que decidí abandonar les armes i la família per fer-se ermità) que l'instrueix.

Tirant a Sicília i a l'Illa de Rodes

Tirant s'embarca per lluitar a l'illa de Rodes, assetjada pel soldà d'El Caire. L'acompanya el príncep Felip de França, un jove groller i una mica beneit que, a la cort de Sicília, s'enamora de Ricomana (infanta del regne). Gràcies a Tirant, que intenta encobrir en tot moment les bestieses que fa el seu company de viatge, el príncep aconsegueix casar-s'hi. Una vegada alliberada Rodes, Tirant dirigeix una expedició contra els sarraïns del nord d'Àfrica.

Tirant a l'Imperi Grec

Tirant és cridat per l'emperador perquè el defensi dels turcs, que han envaït les seves terres. En arribar-hi, s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina. Al mateix temps, dues altres dames s'enamoren d'ell: Plaerdemavida, criada de Carmesina, i la Vídua Reposada, dida de Carmesina, qui farà i desfarà per intentar separar Tirant i Carmesina.

Paral·lelament a les intrigues amoroses, l'exèrcit comandat per Tirant guanya nombroses batalles contra els turcs. Per accident, Tirant i Plaerdemavida naufraguen a les costes de Barbaria.

Tirant al Nord d'Àfrica

Tot i que després del naufragi Tirant és recollit com a captiu, acaba dirigint els exèrcits d'un cabdill àrab cristianitzat i aconsegueix alliberar la filla del rei de Tremissèn, a qui el rei Escariano tenia segrestada perquè s'hi volia casar. Ella s'enamora de Tirant (fins i tot es fa cristiana perquè la diferència de religions no fos cap impediment), però Tirant es manté fidel a Carmesina.

Retorn i Desenllaç a l'Imperi Grec

Tirant torna a l'Imperi Grec: derrota definitivament els turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'Imperi. Al poc temps, però, Tirant mor a causa d'una pulmonia. Carmesina no pot resistir el dolor i també mor.

Estils Narratius a 'Tirant lo Blanch'

Combina dos estils diferents:

• Un estil solemne, amb llargs parlaments i lamentacions posats en boca d'alts personatges, amb una sintaxi llatinizant i molta ornamentació (prosa valenciana).
• Un estil més dinàmic, amb gran eficàcia expressiva: col·loquial, intencionat, ple de jocs de paraules, al·lusions, segones intencions, refranys, acudits humorístics, exclamacions...