Guia de Lingüística: Signe, Funcions i Variació Lingüística

El signe lingüístic

Es defineix com la relació entre un concepte (significat) i una imatge auditiva o gràfica (significant). El signe possibilita la comunicació mitjançant una representació fònica. Exemple: el semàfor.

Les funcions del llenguatge

• Funció referencial: l'orientació del procés lingüístic cap als objectes i les relacions que l'ésser humà percep al seu entorn.
• Funció emotiva: comunica l'actitud subjectiva de l'emissor, matisant les paraules amb elements expressius. Exemples: entonació, ritme, etc.
• Funció conativa: centra l'enunciat en l'oient, buscant influir-hi i actuar en la direcció que assenyala el parlant. S'utilitza per donar ordres (sovint amb l'imperatiu).
• Funció fàtica: és específica per establir, prolongar, interrompre o restablir la comunicació entre interlocutors. Exemples: «eh?», «m'entens?».
• Funció metalingüística: es produeix quan el llenguatge es converteix en el tema de la comunicació, com quan s'estudia la gramàtica o altres llengües. Es fa servir el metallenguatge.
• Funció poètica: posa l'interès en el missatge mateix i es caracteritza per la qualitat artística que transmet. S'aplica a qualsevol gènere literari.

La variació lingüística

No hi ha cap llengua uniforme; totes presenten diferències segons l'època, els territoris on es parlen o el grup social que les utilitza. Es pot definir com un conjunt d'elements lingüístics determinat en funció de circumstàncies extralingüístiques (grup social, context, etc.).

Tipus de variació lingüística

• Variació geogràfica: diferències entre parlants d'una mateixa llengua que viuen en zones geogràfiques diferents (ciutats, pobles, comarques).
• Variació social: usos lingüístics propis d'un determinat grup social (grups que comparteixen alguna activitat).
• Variació temporal: varietats lingüístiques pròpies d'un moment històric determinat (per exemple, el català del segle XX).
• Variació estilística: varietats lingüístiques que els parlants associen a situacions específiques en què es produeix la comunicació.

Les varietats dialectals

Estan relacionades amb grups d'usuaris i reflecteixen la seva identitat lingüística.

• Varietats geogràfiques: trets lingüístics associats a un grup geogràfic (per exemple, de Barcelona, Girona o Lleida). Tots els parlants d'una mateixa llengua es poden entendre malgrat les diferències fonètiques i lèxiques.
• Varietats socials: trets lingüístics que van associats a un estrat de la societat.
• Varietats temporals: corresponen a les diverses èpoques de la història d'una llengua i afecten la fonètica.