Guia de Meteorització, Erosió i Sistemes Morfoclimàtics

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,07 KB

Processos geològics externs

La superfície terrestre està sotmesa constantment a canvis produïts per quatre processos geològics externs:

  • Meteorització: és la disgregació de les roques provocada per l'efecte dels agents ambientals, que les fracturen i alteren els minerals. Té lloc de diverses formes:
    • Meteorització mecànica: consisteix en el trencament de les roques a causa de tensions que poden originar-se per gelifracció (l'acció de falca que fa l'aigua quan es congela i augmenta de volum dins dels clevills de les roques) o termoclàstia (el trencament de les roques exposades a una insolació intensa, perquè s'escalfen i es dilaten més a l'interior que a l'exterior).
    • Meteorització química: disgregació de les roques a causa de l'alteració química dels minerals. Pot ser per oxidació, dissolució o carbonatació.
    • Meteorització biològica: trencament o alteració de les roques per l'acció dels éssers vius.
  • Erosió: és l'evacuació de materials per part dels agents geològics. La conseqüència és un desgast dels relleus i un modelatge característic del paisatge.
  • Transport: és el trasllat de materials per part dels agents geològics.
  • Sedimentació: és l'acumulació dels materials en les zones baixes de la superfície terrestre: les conques sedimentàries.

El modelat del relleu i el paisatge

Modelat del relleu: procés pel qual la superfície terrestre adquireix una forma determinada.
Paisatge: relleu + vegetació + elements biòtics.

Factors que controlen el relleu

  1. Clima: determina l'agent geològic que actua.
    • Glacials i periglacials: gel.
    • Temperat i tropical: aigua líquida.
    • Desert: vent i canvis de temperatura bruscos.
  2. Tipus de roca: algunes roques, segons les seues característiques, seran afectades per un agent o no.
  3. La capacitat de l'ésser humà per a modificar el relleu.

Un sistema morfoclimàtic

Són les formes de relleu i el tipus de paisatge que corresponen a un clima determinat.

Modelatge costaner o litoral

És el resultat de la dinàmica marina (onades, corrents i marees) sobre les roques que constitueixen el litoral, les quals actuen de manera distinta segons el tipus de roca. Quan arriben a la costa, les onades colpegen amb força:

  • Contra promontoris i caps: zones on preval l'erosió. Es formen penya-segats, plataformes d'abrasió, illots i arcs.
  • Contra badies i cales: zones on predomina la sedimentació. Es formen platges, albuferes, marenys, fletxes litorals i tòmbols.

Elements d'erosió i sedimentació marina

  • Erosió:
    • Penya-segat: terreny o penya tallat en vertical a la costa.
    • Plataforma d'abrasió: erosió a la part baixa d'un penya-segat produïda per la mar.
    • Illot: illa menuda i despoblada prop de la costa.
    • Arc: és un gran forat d'una roca costanera produït per l'erosió marina.
  • Sedimentació:
    • Platja: terreny pla d'arena a la vora de la mar o d'un riu degut a la sedimentació.
    • Albufera: llacuna litoral en costa baixa separada de la mar per un cordó d'arena.
    • Mareny: terreny baix i pantanós que s'inunda amb les marees.
    • Fletxa litoral: un cordó d'arena paral·lel a la costa que pot tancar part de la mar i formar una albufera.
    • Tòmbol: cordó d'arena que uneix la costa a un illot.

Modelatge càrstic

L'agent responsable és la meteorització química que actua fonamentalment dissolent les roques: CO2 + H2O = H2CO3 i CaCO3 + H2CO3 = Ca(HCO3)2. Quan el bicarbonat perd diòxid de carboni, torna a formar-se carbonat insoluble que precipita.

Formes de relleu càrstic

  • De superfície: predominen les formes de dissolució. Apareixen buits, canals o tubs que en conjunt formen el lapiaz. A gran escala es formen clotades o dolines de contorn circular. Si la depressió és molt profunda i tubular, es denomina avenc.
  • D'interior: l'aigua de pluja penetra en l'interior del massís càrstic i el va buidant, o per dissolució o per erosió. S'originen galeries subterrànies, estalactites, estalagmites i llacs.

Modelatge granític

Com que el granit és una roca dura, sol presentar diàclasis o fractures. L'aigua de pluja o les arrels de les plantes s'hi introdueixen i produeixen la meteorització física.

  • Relleu: Caos de boles, que si romanen apilades donen lloc a una torre (Tor).

Entradas relacionadas: