Guia de Mitologia Clàssica: Déus, Herois i Monstres

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

Apol·lo i les nou Muses

Apol·lo, fill de Zeus i Leto, era el déu que representava la bellesa, la poesia i la música, i feia prediccions per al futur. L'adjectiu que anomenava Apol·lo era "Febus", que significa "llop". Dins la seva iconografia trobem: la fletxa, l'arc i el caduceu (serp enrotllada al pal) i, el més important, el llorer (planta), amb el qual atorgava la "corona" als guanyadors.

El mite de Marsias

Marsias va aprendre a tocar la flauta i va reptar Apol·lo a un concurs musical per veure quin dels dos tocava millor; les nou Muses van actuar com a jurat. Apol·lo li va dir que toquessin l'instrument al revés. Va guanyar Apol·lo, ja que ell tocava l'arpa i a Marsias no li sortia l'aire de la flauta i sonava malament. Com a càstig, Apol·lo li va treure la pell i la va clavar a un arbre; la sang que en vessava va donar nom al riu Marsias.

Apol·lo i Dafne

Apol·lo va ser castigat per Eros per jugar amb un arc i fletxes. Eros va disparar dues fletxes: la de plom a Dafne, que representava l'odi, i la d'or al cor d'Apol·lo, que incitava l'amor. Ell es va inflamar de passió per ella, però Dafne no el volia. El seu pare li va dir que tingués un matrimoni, però la nimfa va fugir fins que uns déus van intervenir i van ajudar Apol·lo a aconseguir-la. Finalment, ella es va convertir en un arbre i Apol·lo va dir que l'estimaria per sempre.

Origen de les nou Muses

  • Clio: la història.
  • Euterpe: la música.
  • Talia: la comèdia.
  • Melpòmene: la tragèdia.
  • Terpsícore: la dansa.
  • Èrato: la poesia amorosa.
  • Urània: l'astronomia.
  • Cal·líope: la poesia èpica.

El suïcidi de Lucrècia

Tarquini el Superb estava casat amb Tul·lia Major, però la va matar i es va casar amb la seva germana, que també va matar el seu marit. Amb ella va tenir tres fills i una filla. Sext Tarquini (el fill) es va sentir atret per Lucrècia. Una nit, ell va entrar on ella dormia, va treure l'espasa i la va amenaçar dient-li que, si cridava, la mataria. Ella no cedia, però ell li va dir que primer la mataria a ella i després assassinaria un esclau, traient-los la roba a tots dos perquè el poble pensés que els havia enxampat i ell quedés com un heroi. Al final, ella va cedir davant les amenaces.

L'endemà, ella va explicar el que havia passat al seu marit i al seu pare, demanant que es venguessin, i tot seguit es va clavar un punyal i va morir. A conseqüència d'això, es va crear una revolta contra la monarquia romana. Els Tarquins van haver de tornar a Roma, però les portes estaven tancades. Sext va fugir al Laci i allí va ser assassinat.

Monstres mitològics

  • Medusa: guardiana i protectora que convertia en pedra aquells que la miressin. Va ser decapitada per Perseu, que va utilitzar el seu cap com a arma. En comptes de cabells tenia serps i la part inferior del cos tenia forma de serp.
  • Hidra de Lerna: filla de Tifó amb molts caps en forma de serp. Cada cop que se li'n tallava un, en sortia un altre. Va ser morta per Heracles.
  • Lleó de Nemea: de pell gruixuda, el va matar Heracles en un dels seus primers treballs; el va estrangular i li va treure la pell per fer-se una capa.
  • Tifó: va intentar destruir Zeus i li va arrancar els tendons. Era d'estatura molt alta, amb cap de drac i ales.
  • Quimera: derrotada per Belerofont, que la va travessar amb la llança. Tenia cos de cabra, cua de serp i cap de lleó, i escopia foc.
  • Cèrber: protector de l'infern i gos d'Hades. Tenia tres caps d'or i cua de serp.
  • Minotaure: cos d'home i cap de bou. Es disfressava de vaca i es convertia en bèstia.
  • Esfinx: dimoni de destrucció i mala sort. Tenia rostre de dona, cos de lleó i ales.

Horacis i Curiacis

Els romans estaven en guerra amb els albans. Els dos exèrcits estaven representats per tres germans: el bàndol que fos vençut seria dominat i es convertiria en esclau de l'altre. Van morir dos dels Horacis i el tercer va fugir corrents en veure la situació. Un Curiaci va anar a perseguir-lo i l'únic Horaci que quedava el va matar clavant-li una espasa al coll; llavors, els albans es van convertir en els seus esclaus. En arribar a la ciutat, la germana de l'Horaci, que estava promesa amb un dels tres albans morts, no s'alegrava de la victòria. El seu germà, en veure-ho, la va matar.

Tàrraco: fundació i evolució

Entradas relacionadas: