Guia de Moviments Literaris Catalans i Conceptes Clau

Escola Mallorquina: Busquen la perfecció formal en un món rural i tranquil, sense tensió. Busquen l'equilibri, la perfecció en el vers i un nacionalisme tradicional.

Renaixença i Romanticisme

Època de recuperació de la llengua i cultura catalana.

Característiques

• Sentiments (nostàlgia i enyorança)
• Referències explícites medievals (mencions a persones o elements medievals); referència al paisatge medieval

Autors Destacats

• Aribau (La Pàtria)
• Jacint Verdaguer (Canigó)
• Àngel Guimerà (Mar i Cel / Terra Baixa)

Modernisme

Liderat per joves intel·lectuals burgesos que volen modernitzar-se.

Característiques

• Referències explícites a conflictes socials del moment
• Manera de transmetre la bellesa (ús de recursos retòrics)
• Crítica al conservadorisme

Autors Destacats

• Joan Maragall (Oda a Espanya)
• Santiago Rusiñol (L'Auca del Senyor Esteve)
• Víctor Català (Solitud o La Infanticida)

Realisme i Naturalisme

Moviment coetani amb el Romanticisme.

Característiques

• Narrador omniscient (ho sap tot)
• Descripció psicològica dels personatges
• Descripció detallada dels espais
• Reproducció fidel de la manera de parlar dels personatges

Autors Destacats

• Narcís Oller (L'Escanyapobres)

Noucentisme

Iniciat el 1906, va reivindicar la llengua i la cultura catalana, buscant construir una Catalunya autònoma, moderna i europea. Va finalitzar amb el cop d'estat de Primo de Rivera el 1923. Va promoure la creació de biblioteques.

Característiques

• Classicisme (imitació clàssica: Antiga Grècia o Roma)
• Societat més ordenada (èmfasi en les conductes socials)
• Imperialisme (reafirmació de valors nacionals)
• Arbitrarisme (treball formal i rigorós)
• Mediterranisme (valoració del paisatge mediterrani, com la vinya)
• Estructura mètrica molt regular i treballada

Autors Destacats

• Eugeni d'Ors (Glosari, La Ben Plantada)
• Josep Carner (Els Fruits Saborosos, Auques i Ventalls)

Mètrica Catalana

Segons el nombre de síl·labes

• Monosíl·lab (1 síl·laba)
• Bisíl·lab (2)
• Trisíl·lab (3)
• Tetrasíl·lab (4)
• Pentasíl·lab (5)
• Hexasíl·lab (6)
• Heptasíl·lab (7)
• Octosíl·lab (8)
• Eneasíl·lab (9)
• Decasíl·lab (10, amb cesura i sense)
• Hendecasíl·lab (11, amb cesura i sense)
• Dodecasíl·lab (12, sense cesura: no té pausa al mig)
• Alexandrí (12 síl·labes amb cesura)

Segons l'acabament

• Vers masculí (acabat en mot agut)
• Vers femení (acabat en paraula plana o esdrúixola)

Dubtes Lingüístics Freqüents

Sinó / Si no

No hem quedat a les 10, sinó a les 9. Afanya't, si no arribarem tard.

Enlloc / En lloc

No l'he trobat enlloc. Hauràs d'anar a la biblioteca en lloc de a casa.

Que / Què

No sabíem què es referia quan deia que no volia.

Per què / Perquè

No sé per què fas això, perquè probablement et durà problemes.

Tan / Tant

Tinc tant de fred! Però el paisatge nevat és tan bonic.

Relació entre l'Escola Mallorquina i el Noucentisme

L'Escola Mallorquina comparteix amb el Noucentisme el gust pel classicisme, l'equilibri, la perfecció formal i una llengua culta. Tot i així, a diferència del Noucentisme, no comptava amb el suport polític i institucional.

Generacions de l'Escola Mallorquina

1a Generació (1900-1921)

Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. Es forma sota la influència dels mestres i consolida les bases ètiques de l'Escola Mallorquina: classicisme, paisatgisme i perfecció formal.

2a Generació (1920-1936)

Miquel Forteza, Guillem Colom i Joan Pons i Marquès. Continuen en la línia de la 1a generació, però ja escriuen en un context més pròxim a les tensions polítiques i culturals de la Segona República. Mantenen l'estètica clàssica i allunyada del compromís social de les avantguardes.

Nova Generació (1936-1950)

Tenen una actitud més eclèctica, formada durant i després de la Guerra Civil, però encara reflecteixen moltes constants de l'Escola Mallorquina: contenció, arrelament i estil culte.

Expressions Grecollatines Comunes

«Ser una Odissea»

És una expressió grecollatina que indica que alguna cosa és llarga, complicada i plena de dificultats.

«La poma de la discòrdia»

Significa ser el motiu o la causa principal d'una discussió, conflicte o enfrontament.

«Obrir-se la capsa de Pandora»

Vol dir desencadenar una sèrie de problemes o desgràcies inesperades a partir d'una acció aparentment innocent.

«Ser una quimera»

Significa ser una il·lusió o una idea impossible o irrealitzable.

«El cant de les sirenes»

Significa ser una atracció o proposta molt temptadora, però enganyosa o perillosa. Es fa servir per advertir d'allò que pot semblar irresistiblement atractiu, però que té conseqüències negatives.