Guia per a l'Observació del Joc Infantil

Riscos de l'Observació

Riscos de l'observació: distorsió que pot provocar la interacció de l'observador, expectatives que es manifesti una conducta determinada, efecte d'halo (tendència a generalitzar l'avaluació d'una persona a partir d'una determinada característica), cansament o apatia de l'observador. És important que les observacions estiguin delimitades i que no existeixi ni ambigüitat ni cap dubte de quina ha de ser la conducta a observar.

Fases del Procés d'Observació

Fases del procés observador:

Plantejar què i per què es vol observar

Plantejar què i per què es vol observar: s'ha de delimitar les situacions objecte d'estudi amb antelació i definir amb quina finalitat s'utilitzaran els registres.

Elaborar un pla de mostratge

Elaborar un pla de mostratge i instruments d'enregistrament de dades: s'ha d'estar d'acord en els següents criteris:

• Grau de sistematització de les observacions: les observacions s'han de dur a terme sistemàticament, a fi d'aconseguir una recopilació de fets i conductes relacionades en el temps.
• Col·lectiu a qui es pretén observar.
• Concretar com analitzar les dades.
• Decidir com i a qui s'ha de passar la informació.

La Interpretació de la Informació Observada

La interpretació de la informació observada: ha de servir per reflexionar sobre la pròpia intervenció educativa, si s'ha obtingut el resultat esperat i en quin grau, si s'ha encertat en l'adequació de les activitats, el temps, els recursos, l'organització, l'actitud…

L'Observació del Joc Lliure

L'observació del joc lliure: aporta una informació de conductes específiques diferent de les recollides a l'aula, ja que facilita informació de manifestacions, conductes espontànies i naturals de les vivències, experiències i emocions de l'infant.

Observació en el Joc Dirigit

Observació en el joc dirigit: observar conductes induïdes i programades (progrés d'aprenentatge), o per detectar conductes o dificultats que prèviament s'han manifestat al joc lliure (demanar ajuda a un especialista).

Disseny i Elaboració d'un Instrument d'Observació

Disseny i elaboració d'un instrument d'observació. Cal seguir les següents seqüències:

Què es vol observar?

Què es vol observar? (preguntes que cal plantejar):

• Quin objectiu es pretén amb el joc: quin aprenentatge es vol afavorir i en quin àmbit de desenvolupament es vol incidir.
• Quin tipus d'activitat es plantejarà i com es portarà a la pràctica: mitjançant el joc lliure, dirigit, a l'aula, al pati...
• Quins materials i recursos caldran.
• Com s'organitzaran els grups.
• De quina manera es motivarà els infants perquè visquin aquestes activitats com un joc.
• Com s'avaluarà adequadament la conducta, l'actitud i el progrés de cada infant.
• Quina informació es registrarà, quan i com.

Quins àmbits es volen observar?

Quins àmbits es volen observar? La detecció d'informació sobre aquest àmbit donarà una idea més o menys precisa del moment en què es troba l'infant o del grau de progrés que ha posat de manifest amb la seva conducta.

Definició i selecció d'indicadors

Definició i selecció d'indicadors: s'han de referir a comportaments clarament i directament observables i corresponents a les categories que cal avaluar.

• Els indicadors s'han de redactar de manera clara i unívoca, a fi que no es puguin interpretar malament a l'hora d'utilitzar-los.
• Són definits per al registre i la detecció d'informació i han d'incloure globalment el context, les persones i els mitjans educatius. Són necessaris els referents (adequació de les programacions de les activitats lúdiques, objectius, espais, actitud de l'educador).
• Àmbits de desenvolupament que cal observar en l'infant: psicomotor, intel·lectual, afectivoemocional, social i grau d'interacció amb els companys.

Elecció de la guia o taula

Elecció de la guia o taula: a l'hora de triar i aplicar la guia, s'ha de seguir com a criteri que s'ajusti a les necessitats específiques de les conductes, situacions i àmbits que cal observar. Cal evitar els efectes distorsionadors esmentats.