Guia d'Organització Política: Estat, Tipus i Nivells

Definició d'Estat

L'Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i les activitats de les persones que viuen en un mateix territori, regides per les mateixes lleis i sota el mateix poder.

Tipologies d'Estat

Segons el Poder Polític

Estat Democràtic

Es caracteritza per una Constitució, la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) i la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, generalment a través d'eleccions lliures.

Dictadura

Es caracteritza per la concentració de poder en una persona o un grup reduït, i l'absència de participació ciutadana significativa i de llibertats fonamentals.

Segons el Paper de la Religió

Estats Laics

Hi ha una clara separació entre l'Estat i les institucions religioses. Les lleis són independents dels preceptes religiosos i es garanteix la llibertat religiosa i de culte per a tots els ciutadans.

Estats Confessionals

Una religió específica és reconeguda oficialment per l'Estat, atorgant-li privilegis o un estatus especial. Sovint, aquests estats no són plenament democràtics, poden limitar la pràctica d'altres religions i el cap d'Estat pot estar directament vinculat a la religió oficial o ser-ne el màxim representant.

Segons el Cap d'Estat

Monarquia

El cap d'Estat és un rei o monarca. El càrrec sol ser hereditari. Les monarquies poden ser democràtiques (parlamentàries o constitucionals, on el rei té un paper simbòlic) o dictatorials (absolutes, on el rei concentra el poder).

República

El cap d'Estat és un president, generalment escollit pels ciutadans (directament o indirectament a través de representants) per un període determinat. El poder és exercit per diferents institucions i l'accés al control del poder per part dels diversos grups es regeix per mecanismes electorals i legals establerts.

Principis d'Organització Política

Divisió de Poders

Teoria política, proposada per Montesquieu, que advoca per la separació de les funcions de l'Estat en tres branques independents per evitar la concentració de poder i garantir l'equilibri: poder legislatiu (Parlament, elabora les lleis), poder executiu (Govern, aplica les lleis) i poder judicial (tribunals, administren justícia).

Multilateralisme

Sistema de relacions internacionals basat en l'establiment d'acords i la cooperació entre múltiples països per abordar qüestions i reptes comuns de manera conjunta.

Classificació Econòmica Global

Països Emergents

Són països que, tot i haver estat considerats en vies de desenvolupament o pobres en el passat, actualment experimenten un creixement econòmic ràpid i una industrialització significativa, augmentant la seva influència en l'economia global. Exemples: Xina, Brasil, Índia, Mèxic.

Països Pobres

Països caracteritzats per baixos nivells de renda per capita, índexs de desenvolupament humà deficients i dificultats estructurals. Exemples: nombrosos països de l'Àfrica subsahariana.

Organitzacions Supranacionals Clau

Una organització supranacional és una entitat internacional a la qual els estats membres cedeixen una part de la seva sobirania en determinades àrees. Els estats membres accepten aplicar i respectar les decisions i normatives de l'organització dins del seu territori.

Aquestes organitzacions són creades per resoldre problemes comuns en les relacions entre països, coordinar polítiques de desenvolupament econòmic i tecnològic, o promoure la salut, l'educació i la pau.

Exemples destacats inclouen:

• ONU (Organització de les Nacions Unides): És la més gran i important a nivell mundial. Té com a objectius fomentar les relacions d'amistat entre les nacions, promoure la cooperació internacional i estimular el respecte als drets humans i les llibertats fonamentals.
• Lliga Àrab
• UE (Unió Europea)
• OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)

Organització Territorial Espanyola

Comunitats Autònomes

Són entitats territorials dins de l'Estat espanyol dotades d'autonomia legislativa i competències executives, així com de la facultat d'administrar-se mitjançant representants propis. Constitueixen formes d'organització descentralitzada de l'Estat.

Províncies

Són entitats locals amb personalitat jurídica pròpia, determinades per l'agrupació de municipis. Organitzen el territori espanyol i compleixen diverses funcions, entre les quals:

• Ser circumscripció electoral per a les eleccions generals de l'Estat.
• Constituir una divisió territorial per a l'organització de l'administració perifèrica de l'Estat.
• Cooperar amb els municipis, especialment aquells amb menor capacitat econòmica i de gestió, i coordinar actuacions d'àmbit supramunicipal.

Comarques

Són entitats locals de caràcter territorial, formades per l'agrupació de municipis, que poden ser creades per les Comunitats Autònomes. Les seves funcions i competències depenen de la legislació autonòmica de cada Comunitat Autònoma, i sovint estan relacionades amb la prestació de serveis públics supramunicipals, la planificació territorial i la promoció del desenvolupament local i comarcal.

Municipis

Són les entitats territorials bàsiques i administratives més elementals de l'organització territorial de l'Estat. Gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i l'administració del municipi són responsabilitat de l'Ajuntament, format per l'alcalde i els regidors.