Guia d'Oxigenoteràpia: Administració i Monitorització

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,12 KB

Oxigenoteràpia

Definició

Conjunt de tècniques per administrar oxigen a persones que ho necessiten a una concentració superior al 21%.

Indicacions

Malalties que cursen amb insuficiència respiratòria (MPOC, bronquitis, asma...), hemorràgies, insuficiència cardíaca...

Objectiu

Augmentar el nivell d'oxigen (concentració) a la sang, segons la indicació mèdica. Si s'administra a concentracions molt elevades quan no és necessari, produeix depressió respiratòria.

Pulsioximetria

Es considera el 5è signe vital. És la mesura de la concentració/saturació d'oxigen en els capil·lars sanguinis. Es realitza amb un aparell anomenat pulsioxímetre.

Mascaretes

  • Mascareta facial (adult/pediàtriques): Mascareta de plàstic que s'adapta a la cara del pacient cobrint el nas i la boca. S'ajusta amb una goma. Als costats, porta dos forats que permeten la sortida i l'entrada d'aire. Permet administrar oxigen fins al 100% (si tenen reservori). Terapèuticament molt eficaç (per l'elevada concentració d'oxigen). Permet adaptar un nebulitzador. Dificultat al parlar, ingerir... Sudoració i irritació facial. Sequetat als llavis.
  • Tipus de mascaretes: regulables (Venturi) / no regulables, per traqueotomitzats, amb nebulitzador, amb reservori.
  • Altres mètodes: cànula nasal o ulleres nasals, sonda nasal o catèter nasofaringi, tenda d'oxigen, tenda facial, incubadores.

Flux d'oxigen i concentració

  • 1 lt/minut: 24%
  • 2 lt/minut: 28%
  • 3 lt/minut: 32%
  • 4 lt/minut: 36%
  • 5 lt/minut: 40%

Signes vitals

Els signes vitals d'una persona són uns indicadors fiables del seu estat de salut bàsic. Aquests signes ens ajuden a saber com evoluciona la malaltia. L'obtenció, l'enregistrament i la interpretació bàsica dels signes vitals dels pacients són una de les tasques quotidianes de l'auxiliar d'infermeria. Les dades obtingudes han de ser enregistrades en un document anomenat gràfic de signes vitals.

Temperatura corporal

La temperatura corporal és un indicador de la quantitat de calor que hi ha al cos, com a conseqüència de l'equilibri entre la calor produïda i la calor perduda per l'organisme.

Alteracions de la temperatura

  • Hipertèrmia, febre o pirèxia: augment de la temperatura per sobre dels valors normals. Causes: infecció, augment de la temperatura ambiental...
  • Hipotèrmia: descens de la temperatura per sota dels valors normals (per sota de 25 °C es produeix la mort). Causes: disminució de la temperatura ambiental, anestèsia, desnutrició, intoxicació, hipotiroïdisme.
  • Classificació de la febre:
    • Febreta (“febrícula”): inferior a 38 °C.
    • Febre lleugera: 38-38,5 °C.
    • Febre moderada: 38,5-39,5 °C.
    • Febre alta: 39,5-40,5 °C.
    • Febre molt alta: >40,5 °C.
    • Febre curta: si dura menys de 2 setmanes.
    • Febre llarga: si dura més de 2 setmanes.

Entradas relacionadas: