Guia de Particions, Sistemes de Fitxers i Permisos Linux

Què és una partició de disc?

Una partició del disc és qualsevol divisió del disc dur i fa que un disc o una part s’utilitzi com a medi d’emmagatzematge. Cada partició actua i és tractada pel sistema operatiu (SO) com un disc independent. Cadascuna d’aquestes pot tenir el seu propi sistema de fitxers.

Els 3 tipus de particions

• Primària: Són les primeres divisions del disc i només pot haver-hi un màxim de quatre, depenent de la taula de particions.
• Estesa: És un altre tipus de partició que actua com una partició primària. Només pot haver-hi una i serveix per contenir moltes unitats lògiques a l'interior. No suporta un sistema de fitxers directament.
• Lògica: És una partició creada a partir de les primàries. Aquesta s’utilitza per guardar arxius de configuració o de l’usuari. No permet instal·lar-hi un SO.

El sistema de fitxers

El sistema de fitxers és un component del SO que permet gestionar la informació dels dispositius d’emmagatzematge i és el responsable de l’organització de la informació en arxius i directoris.

Característiques del sistema Ext3

• Previsió de pèrdua de dades.
• Desavantatge: no es poden recuperar dades esborrades.
• Es pot actualitzar directament d'Ext2 a Ext3 sense necessitat de desmuntar.
• Arxiu individual de fins a 2 TB.
• Sistema de fitxers de fins a 32 TB.

Característiques del sistema Ext4

• Menor ús de CPU.
• Millor velocitat en lectura i escriptura.
• Arxiu individual de fins a 16 TB.
• Sistema de fitxers de fins a 1024 PB.

Conceptes de TTY i Inode

TTY: És la consola que ens permet en GNU/Linux accedir al nostre SO fora del seu entorn gràfic. En general, disposem de fins a 6 terminals.

Inode: És una estructura de dades pròpia dels sistemes de fitxers fets servir en els SO Linux. Aquest conté arxius, directoris i enllaços simbòlics, i el seu objectiu és la recuperació dels sistemes de fitxers danyats.

Gestió d'usuaris al sistema

Un perfil d'usuari ha de tenir els següents elements:

• Nom d'usuari
• Clau d'accés
• Home (directori personal)
• ID d'usuari (UID)
• Shell (intèrpret de comandes com bash, sh o ksh)
• Nom real de l'usuari
• Grup de l'usuari (per exemple, sudo)
• Caducitat

Permisos i mode octal

El mode octal s'estructura de la següent manera:

• 001 > --x > 1
• 010 > -w- > 2
• 011 > -wx > 3
• 100 > r-- > 4
• 101 > r-x > 5
• 110 > rw- > 6
• 111 > rwx > 7

Exemples de la comanda Chmod

Mode caràcter (=):
chmod u=rx, g=r, o=wx fitxer1

Mode caràcter (+/-):
chmod u+w, g+w, o-x fitxer1