Guia sobre el pensament ètic i polític de J.S. Mill

John Stuart Mill: Conceptes Fonamentals

66. Què és l'utilitarisme?

Tota acció és bona i útil en la mesura que tendeix a promoure la màxima felicitat possible per al major nombre de persones.

67. Quin és el principi de dany?

És la norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli convenient, sempre que les seves accions no vagin en detriment dels altres. No és lícit perjudicar ningú en favor de la pròpia felicitat.

68. La distinció entre quantitat i qualitat del plaer

“En el plaer podem distingir-hi, a més de la quantitat, la qualitat.”

Primerament, la quantitat és la dimensió del plaer més animal que es fixa en la mesura. En canvi, la qualitat és la dimensió del plaer més racional, que ens distingeix de la resta d’animals, ja que tenim facultats superiors per assolir-la. D’aquesta manera, arribem a la conclusió que cada persona pot tenir els dos tipus de plaers, però sempre predominaran els plaers de l’intel·lecte, que són qualitativament superiors.

69. Què és la felicitat segons Mill?

La felicitat no és un estat d’entusiasme continu, sinó que consisteix en una existència feta de pocs dolors i poc duradors. Es tracta de minimitzar els moments de dolor i maximitzar els de plaer.

70. Per a què serveixen les lleis?

Serveixen per tal que la gent que tingui en el seu interior un sentiment moral hagi d’obrar correctament, i així poder garantir la felicitat de tots els individus.

71. Què és el sentiment moral?

És un sentiment subjectiu intern d’obligació de no violar l’estàndard del bé que ens és donat. No és innat, sinó adquirit, i la seva base són els sentiments socials de la humanitat i el desig de viure en societat.

72. Quines són les amenaces de la llibertat?

Mill creu que hi ha una tendència general a estendre indegudament els poders de la societat sobre l’individu, ja sigui a través de la legislació, l’opinió o el sentiment que preval (com, per exemple, els usos del costum), mitjançant l’intent d’imposar les pròpies opinions i la forma de vida als altres. Aquesta intromissió en la llibertat individual té efectes contraris a la utilitat, ja que redueix la diversitat i limita el desenvolupament de les individualitats.

73. Quan podem dir que una societat és lliure?

Quan s’acompleixen els tres àmbits de la llibertat:

1. Llibertat de consciència, de pensament i sentiment, així com d’opinió, judici i publicació en tots els assumptes i matèries.
2. Cal viure i obrar com vulguem, mentre no perjudiquem els altres.
3. S’ha de respectar l’associació i la reunió, sempre que els qui s’associïn siguin majors d’edat, no vagin forçats o enganyats i ho facin per a fins que no perjudiquin terceres persones.

74. Què vol dir “societat igualitària” per a Mill?

Una societat igualitària no és possible si cadascun dels seus components no s'identifica en un alt grau amb els interessos dels altres, considerant-los sovint com a propis. És a dir, perquè es formi una societat igualitària no s’ha d’uniformitzar la societat, ni reduir-ne la diversitat, ni impedir o limitar el desenvolupament de les individualitats.

75. La moral de Mill: ni egoista ni individualista

El que Mill intentava transmetre era que no parlava d’una llibertat absoluta (on tothom pot fer el que vol), sinó que cadascú ha de buscar el seu propi bé pel seu propi camí, amb l’únic límit de no interferir negativament en el dels altres. Per tant, no buscava només el bé personal, sinó el bé comú.