Guia de personatges, escenaris i estructures narratives

Existència de personatges i escenaris

L'existència de personatges i escenaris és fonamental. El personatge es defineix per la funció que fa en la història i també per la personalitat que el fa ser un ésser únic. Analitzar el personatge significa dotar-lo d'un perfil intel·lectual, gestos, reaccions, comportament, etc. Es distingeixen dues funcions principals:

• Funció estètica decorativa: compleix una funció ornamental.
• Funció explícita: la funció dels personatges i escenaris és informativa i explícita dels continguts de la història.

Els escenaris i personatges són descrits en relació amb els successos per ser el lloc on es produeix l'acció i per ser el subjecte de la mateixa acció.

L'estructura del relat i la trama

La finalitat de la narració és crear un relat. Les diferents situacions i relacions temporals protagonitzades pels diferents elements de la història són trames. La trama són els esdeveniments interrelacionats que es donen en el temps per a donar forma i disseny a la narració. L'estructura està composta per tantes trames com personatges protagonitzin diferents línies d'acció que poden o no convergir en algun moment del relat.

S'ha d'aconseguir que el receptor entengui el relat; l'obra es perd si el públic no aconsegueix entendre les premisses en què està basada. A Hollywood s'aconsella repetir fins a tres cops al llarg del relat la informació rellevant perquè no passi desapercebuda per a l'espectador. Es tracta que l'espectador es trobi atret no només pels continguts de la història, sinó també per la forma en què són narrats.

Temporalitat i causalitat narrativa

La trama d'un relat és una línia temporal que disposa d'un número finit de successos. Aquests successos estan relacionats entre si mitjançant una connexió que els dona sentit. La relació temporal dels successos en la història implica una ordenació dels mateixos al llarg de la linealitat temporal definida per un passat, present i futur. Lligada a la dimensió temporal està la causalitat, ja que el fet que un succés sigui la causa d'un altre implica necessàriament que el primer esdevingui abans que el segon. La font principal de causalitat en un relat clàssic és l'acció del personatge.

Tipus d'estructures narratives

• Monotrama: única trama principal acompanyada per una o diverses trames secundàries subordinades a l'anterior.
• Multitrama: no hi ha una trama principal, sinó tantes com personatges es vulguin desenvolupar.
• Convergents: les trames s'ajunten al final.
• Paral·leles: línies d'acció simultànies.
• Prospectives: la mirada es dirigeix al futur, al que està per arribar (causes → efectes).
• Retrospectiva: cap al passat, mitjançant flashbacks.
• In media res: comença en plena acció i de seguida mira enrere buscant les causes; després continua endavant.