Guia Pràctica de Fiscalitat i Pressupostos Públics a Espanya

Prova d'avaluació contínua 1

2. És correcte afirmar que el pagament de salaris a funcionaris és una operació per compte de renda unilateral?

Incorrecte. Es tracta d'una operació per compte de renda bilateral, i no unilateral, ja que es tracta d'un servei que presta el treballador i, a canvi, en rep una retribució, per la qual cosa existeix un corrent bilateral.

3. És correcte afirmar que l'elaboració del pressupost correspon al Parlament?

Incorrecte. El Parlament és l'encarregat de la fase de discussió i aprovació pressupostària. En aquesta fase, el pressupost podrà rebre esmenes per a, finalment, ser aprovat o retornat al Govern. L'encarregat de la fase d'elaboració és el poder executiu.

4. Identifica les fases d'execució de la despesa pública en el següent cas:

El Departament d'Indústria i Energia del Govern de la comunitat autònoma X preveu que durant l'any 2011 destinarà un import aproximat de 600.000 euros a subvencionar particulars per a la renovació d'electrodomèstics per substituir-los per uns altres d'energèticament més eficients. Per a això, durant el mes de març publica al Diari Oficial de la Comunitat l'ordre de convocatòria de les subvencions en la qual s'aproven les bases que han de regir la seva concessió. En aquesta ordre s'estableixen els criteris i el procediment per accedir a les subvencions i s'estableix que la quantia total màxima serà de 550.000 euros (el departament ha hagut de realitzar ajustos pressupostaris per adaptar-se a les exigències de reducció del dèficit del conjunt d'administracions públiques). Es presenten 1.000 sol·licituds, de les quals només 950 compleixen els requisits per ser considerades aprovades i amb dret a rebre la subvenció. L'import total de les sol·licituds aprovades ascendeix a 500.000 euros. En el termini d'un mes, el Departament d'Economia de la Comunitat X procedeix al pagament dels 500.000 euros.

Les fases del procés d'execució de la despesa serien:

• Autorització: 600.000 €. És el que en principi està previst destinar a la convocatòria de subvenció.
• Compromís: 550.000 €. És l'import màxim finalment destinat a la convocatòria de subvenció (per tant, queden 50.000 € que no passen de la fase d'autorització a la de compromís).
• Obligació: 500.000 €. És la quantitat respecte de la qual l'Administració té l'obligació de pagar, ja que són les sol·licituds aprovades.
• Pagament: 500.000 €. En el termini d'un mes, el Departament d'Economia de la Comunitat procedeix al pagament. En aquest moment, s'extingeix l'obligació reconeguda.

5. Analitza si en les següents afirmacions s'incompleix algun principi pressupostari:

Els pressupostos consolidats de la Generalitat de Catalunya per al 2011 no inclouen els pressupostos dels organismes autònoms.

Incompleix el principi d'universalitat, que estipula que el pressupost ha de reunir la totalitat dels ingressos i de les despeses que origini l'activitat financera de l'Estat. Els pressupostos consolidats de la Generalitat haurien d'incloure també els pressupostos dels organismes autònoms.

Els recursos pressupostats inicialment per a la concessió de subvencions a entitats que presten serveis a la comunitat s'acaben gastant en la compra d'un local per llogar-l'hi posteriorment a aquestes entitats.

Incompliria el principi d'especialitat qualitativa, segons el qual, en l'execució del pressupost els recursos s'han d'assignar exactament per als objectius fixats en el document pressupostari i no per a uns altres. Pel que fa als recursos pressupostats per a la concessió de subvencions, no haurien d'emprar-se en la compra d'un local.

S'adjudica a l'empresa FDF la construcció d'una nova autopista que tindrà un cost de 1.000 milions d'euros que l'Administració pagarà en 10 anualitats (del 2011 al 2020).

Dependrà de l'import fixat als pressupostos de l'exercici. Si al pressupost de l'exercici 2011 només s'hagués pressupostat el pagament corresponent al 2011, no incompliria cap principi. No obstant això, si l'import pressupostat fos la totalitat de la inversió, però el 2011 només se n'hagués satisfet una part, incompliria el principi d'anualitat, que estableix que el pressupost constitueix un mandat temporal i es refereix a un únic exercici. També incompliria el principi d'exercici tancat, que estableix que els comptes del pressupost es tanquen amb l'exercici. El pressupost ha de reunir exclusivament els ingressos i els pagaments executats en realitat durant l'exercici pressupostari.

Com a conseqüència de les inundacions produïdes per les pluges torrencials, cal aprovar un crèdit extraordinari per fer front al pagament d'ajudes a la població afectada.

Incompliria el principi d'universalitat, que estableix que el pressupost ha de reunir la totalitat de les despeses que origini l'activitat financera de l'Estat. També incompliria el principi d'unitat pressupostària, que estableix que el pressupost ha de ser únic, oposant-se a l'existència de pressupostos especials i extraordinaris. També s'incompleix el principi d'especialitat quantitativa, pel qual en l'execució del pressupost els recursos s'han d'assignar exactament en la quantitat prevista inicialment.

6. En les següents situacions, explica si s'origina el pagament d'algun tipus de tribut:

Els tributs es poden classificar en:

• Taxes: Constitueixen una exacció de caràcter coactiu, la finalitat de la qual consisteix a cobrir el cost d'un determinat servei públic.
• Contribucions especials: S'apliquen quan, com a conseqüència d'alguna obra municipal, es beneficia determinats veïns en particular, o quan se suposa que hi ha hagut un augment del valor del terreny i dels edificis a causa de les obres municipals.
• Impostos: Constitueixen ingressos coactius que es recapten sense que existeixi una contraprestació directa.

Matricular-se en una universitat pública

En aquest cas, s'hauria de pagar una taxa, ja que el seu pagament respon a la recepció d'un servei.

Renovar el DNI

Igual que en el cas anterior, es tracta d'una taxa el pagament de la qual es produeix en fer ús del servei de renovació del DNI.

Omplir el dipòsit de gasolina

En aquest cas es pagarien dos impostos: l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i l'Impost especial sobre hidrocarburs. En ambdós casos, es defineixen pel seu caràcter coactiu i l'absència de contraprestació.

Comprar un ordinador

Es gravaria amb l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Igual que en el cas anterior, es tracta d'un impost pel seu caràcter coactiu i l'absència de contraprestació.

7. Determina si els següents impostos són progressius, regressius o proporcionals:

Per determinar si un tribut és progressiu, regressiu o proporcional, hem de calcular el tipus mitjà i el tipus marginal:

• El tipus mitjà (T*) s'obté dividint l'obligació tributària total (T) entre la base imposable (I).
• El tipus marginal (t) s'obté dividint la variació que experimenta l'obligació tributària total entre la variació que experimenta la base imposable.

La relació entre ambdues magnituds determina el caràcter de l'impost. Així, si en créixer la base imposable:

• El tipus marginal és superior al tipus mitjà, direm que l'estructura del tipus de gravamen és progressiva.
• El tipus marginal és igual al tipus mitjà, direm que l'estructura del tipus de gravamen és proporcional.
• El tipus marginal és inferior al tipus mitjà, direm que l'estructura del tipus de gravamen és regressiva.

IMPOST 1

• Situació 1: Base imposable = 12.000; Obligació tributària = 1.200
• Situació 2: Base imposable = 28.000; Obligació tributària = 5.000
• Situació 3: Base imposable = 35.000; Obligació tributària = 7.500

Tipus mitjà 1: (1.200 / 12.000) * 100 = 10%
Tipus mitjà 2: (5.000 / 28.000) * 100 = 17,86%
Tipus mitjà 3: (7.500 / 35.000) * 100 = 21,43%
Tipus marginal (1-2): (5.000 - 1.200) / (28.000 - 12.000) = 23,75%
Tipus marginal (2-3): (7.500 - 5.000) / (35.000 - 28.000) = 35,71%
Conclusió: El tipus marginal és superior al tipus mitjà en créixer la base imposable, per la qual cosa es tracta d'un impost progressiu.

IMPOST 2

• Situació 1: Base imposable = 16.000; Obligació tributària = 1.800
• Situació 2: Base imposable = 38.000; Obligació tributària = 1.790
• Situació 3: Base imposable = 45.000; Obligació tributària = 1.700

Tipus mitjà 1: (1.800 / 16.000) * 100 = 11,25%
Tipus mitjà 2: (1.790 / 38.000) * 100 = 4,71%
Tipus mitjà 3: (1.700 / 45.000) * 100 = 3,78%
Tipus marginal (1-2): (1.790 - 1.800) / (38.000 - 16.000) = -0,05%
Tipus marginal (2-3): (1.700 - 1.790) / (45.000 - 38.000) = -1,29%
Conclusió: El tipus marginal és inferior al tipus mitjà en créixer la base imposable, per la qual cosa es tracta d'un impost regressiu.

IMPOST 3

• Situació 1: Base imposable = 19.000; Obligació tributària = 2.280
• Situació 2: Base imposable = 38.000; Obligació tributària = 4.560
• Situació 3: Base imposable = 76.000; Obligació tributària = 9.120

Tipus mitjà 1: (2.280 / 19.000) * 100 = 12%
Tipus mitjà 2: (4.560 / 38.000) * 100 = 12%
Tipus mitjà 3: (9.120 / 76.000) * 100 = 12%
Tipus marginal (1-2): (4.560 - 2.280) / (38.000 - 19.000) = 12%
Tipus marginal (2-3): (9.120 - 4.560) / (76.000 - 38.000) = 12%
Conclusió: El tipus marginal és igual al tipus mitjà en créixer la base imposable, per la qual cosa es tracta d'un impost proporcional.

8. Explica a quin principi (benefici o capacitat de pagament) responen els tributs següents:

El principi del benefici postula que un sistema fiscal equitatiu és aquell en el qual cada ciutadà ha de contribuir a les càrregues públiques en funció de l'interès que per a ell suposin les despeses públiques. Els beneficis derivats per a cada ciutadà dels serveis públics són els que han de determinar les seves aportacions per impostos.

Segons el principi de la capacitat de pagament, cada contribuent ha de pagar en funció de les seves facultats o capacitat per afrontar la càrrega impositiva. Aquesta capacitat l'ha d'apreciar algun índex representatiu, ja sigui la seva riquesa, les seves rendes o les seves despeses.

• L'IRPF: Es basa en el principi de la capacitat de pagament. El contribuent haurà de fer front a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en funció de l'import de les seves rendes, amb independència dels serveis públics rebuts.
• Una taxa que es cobra de manera proporcional al volum d'escombraries generades: Atén al principi del benefici, ja que la taxa pagada guarda relació amb el servei públic de recollida i reciclatge d'escombraries. Qui més escombraries generi i, per tant, requereixi un servei més gran de recollida i tractament d'escombraries, haurà de pagar un import més alt d'aquesta taxa.
• Un impost als ciutadans que circulen amb cotxe pel centre de Londres: Igualment, respon al principi del benefici. Els ciutadans hauran de pagar aquest impost per contribuir, almenys en part, als costos que suposa la circulació de vehicles al centre de Londres (manteniment de vies, etc.).
• L'IVA: Respon al principi de la capacitat de pagament. Grava el consum de béns i serveis. La capacitat de pagament que es posa de manifest és el consum. No guarda cap relació amb la percepció de serveis públics.

9. Quina és la característica comuna entre les taxes i les contribucions especials que les diferencia dels impostos? I quina és la característica comuna dels tres tipus d'ingressos tributaris que els diferencia d'un preu públic?

La característica comuna de les taxes i les contribucions especials és que en ambdós casos existeix una contraprestació per part de l'administració, a diferència dels impostos, en els quals no existeix una contraprestació directa.

La característica comuna dels impostos, taxes i contribucions especials és que tots tres són ingressos coactius (obligatoris). Això els diferencia d'un preu públic, com el pagament per l'estacionament en un pàrquing municipal, que suposa un pagament voluntari per la prestació d'un servei que també podria oferir el sector privat.

10. Comenta la següent situació des del punt de vista de l'equitat horitzontal i la neutralitat impositiva:

Dos germans hereten el patrimoni familiar. L'hereu 1 rep un habitatge habitual (700.000 €), el negoci familiar (300.000 €) i efectiu (100.000 €). L'hereu 2 rep una segona residència (700.000 €), un vaixell (300.000 €) i una col·lecció d'art (100.000 €). Aplicant les reduccions i bonificacions de l'impost sobre successions i donacions, a l'hereu 1 se li calcula una quota de 80.000 €, mentre que a l'hereu 2 l'obligació tributària és de 200.000 €.

Hereu 1:

• Total base imposable: 1.100.000 €
• Quota: 80.000 €
• Tipus mitjà: (80.000 / 1.100.000) * 100 = 7,27%

Hereu 2:

• Total base imposable: 1.100.000 €
• Quota: 200.000 €
• Tipus mitjà: (200.000 / 1.100.000) * 100 = 18,18%

El principi d'equitat horitzontal estableix que les persones que es troben en la mateixa situació han de rebre el mateix tracte impositiu.

El principi de neutralitat estableix que l'impost ha de ser neutral per evitar qualsevol conseqüència involuntària que perjudiqui la competència.

S'incompleixen ambdós principis. El conjunt de béns heretats és d'igual import en ambdós hereus; no obstant això, la quota de l'impost difereix significativament, la qual cosa genera que el tipus impositiu en el primer cas sigui del 7,27%, mentre que en el segon és del 18,18%. Per tant, s'incompleix el principi d'equitat horitzontal: dues herències d'igual quantia reben un tracte impositiu desigual.

El principi de neutralitat impositiva s'incompleix, ja que l'hereu 1 està rebent un tracte de favor respecte a l'hereu 2. Aquest tracte distintiu generarà interferències respecte a les decisions dels particulars (per exemple, planificació hereditària). Aquest exercici il·lustra com dues herències idènticament valorades acaben tributant de manera molt diferent bàsicament per la diferent naturalesa dels béns heretats. Davant una legislació com aquesta, resulta previsible que les decisions individuals dels ciutadans respecte a l'estalvi resultin condicionades quant als tipus de béns que s'adquireixen.

Exercici 2

Primera part

Elabora el pressupost de la Comunitat Autònoma X per a l'any 2010 i calcula el dèficit sobre el PIB.

CAPÍTOL DE DESPESES (Imports en milions d'euros)

• I. Despeses de personal: 9.600
• II. Compres de béns i serveis: 6.500
• III. Despeses financeres: 1.100
• IV. Transferències corrents: 7.100
• V. Fons de contingència: 150
• Total operacions corrents: 24.450
• VI. Inversions reals: 2.800
• VII. Transferències de capital: 600
• Total operacions de capital: 3.400
• Total operacions no financeres: 27.850
• VIII. Actius financers: 1.005
• IX. Passius financers: 1.730
• Total operacions financeres: 2.735
• TOTAL PRESSUPOST DESPESES: 30.585

CAPÍTOL D'INGRESSOS (Imports en milions d'euros)

• I. Impostos directes: 6.300
• II. Impostos indirectes: 8.100
• III. Taxes i altres ingressos: 2.000
• IV. Transferències corrents: 3.900
• V. Ingressos patrimonials: 0
• Total operacions corrents: 20.300
• VI. Alienació d'inversions reals: 600
• VII. Transferències de capital: 650
• Total operacions de capital: 1.250
• Total operacions no financeres: 21.550
• VIII. Actius financers: 35
• IX. Passius financers: 9.000
• Total operacions financeres: 9.035
• TOTAL PRESSUPOST INGRESSOS: 30.585

Càlcul del dèficit:
Dèficit = Ingressos no financers - Despeses no financeres = 21.550 - 27.850 = -6.300 milions d'euros

Pes del dèficit sobre el PIB (208.000 milions d'euros):
(6.300 / 208.000) * 100 = 3,03%

Segona part

Amb la informació proporcionada, elabora el pressupost per al 2011.

CAPÍTOL D'INGRESSOS (Imports en milions d'euros)

• I. Impostos directes: 6.300,00
• II. Impostos indirectes: 8.100,00
• III. Taxes i altres ingressos: 2.000,00
• IV. Transferències corrents: 3.900,00
• V. Ingressos patrimonials: 0
• Total operacions corrents: 20.300,00
• VI. Alienació d'inversions reals: 600,00
• VII. Transferències de capital: 650,00
• Total operacions de capital: 1.250,00
• Total operacions no financeres: 21.550,00
• VIII. Actius financers: 35,00
• IX. Passius financers: 5.941,50
• Total operacions financeres: 5.976,50
• TOTAL PRESSUPOST INGRESSOS: 27.526,50

CAPÍTOL DE DESPESES (Imports en milions d'euros)

• I. Despeses de personal: 9.408,00
• II. Compres de béns i serveis: 5.850,00
• III. Despeses financeres: 1.500,00
• IV. Transferències corrents: 6.850,00
• V. Fons de contingència: 200,00
• Total operacions corrents: 23.808,00
• VI. Inversions reals: 243,50
• VII. Transferències de capital: 570,00
• Total operacions de capital: 813,50
• Total operacions no financeres: 24.621,50
• VIII. Actius financers: 905,00
• IX. Passius financers: 2.000,00
• Total operacions financeres: 2.905,00
• TOTAL PRESSUPOST DESPESES: 27.526,50

Nota: El pressupost total s'ha reduït un 10% respecte al 2010 (30.585 * 0,90 = 27.526,50). En els ingressos, s'assumeix que les partides romanen constants excepte els passius financers, que s'ajusten per equilibrar el pressupost. En les despeses, les inversions reals són la partida d'ajust per assolir la reducció total del 10%.

Exercici 3

Què són els estabilitzadors automàtics i quins efectes van tenir sobre els comptes públics?

Els estabilitzadors automàtics són instruments fiscals que, pel fet d'existir i sense necessitat de decisions discrecionals del Govern, actuen de forma anticíclica. Quan l'economia es contreu, tenen l'efecte d'una política fiscal expansiva, i quan l'economia entra en una fase expansiva, tenen un comportament restrictiu. L'article els esmenta en dir que es van obtenir menors ingressos impositius en reduir-se les bases imposables amb la recessió i l'augment de les despeses de subsidis per desocupació en elevar-se l'atur, la qual cosa va provocar un dèficit públic del 4,1% del PIB el 2008.

Quan van començar a prendre's mesures de política fiscal restrictiva i per què no es va fer abans?

El 2010 es van adoptar mesures fiscals restrictives. Abans, el Govern havia adoptat mesures discrecionals d'estímul econòmic per combatre la crisi. Les mesures restrictives van incloure:

• Eliminació de la deducció de 400 euros a l'IRPF (excepte per a rendes baixes).
• Elevació del tipus de gravamen sobre l'estalvi i dels tipus de l'IVA.
• Reducció de fons extraordinaris d'inversió.
• Retallades en compres, subvencions i inversions.
• Retallada de les retribucions del sector públic i congelació de pensions.
• Eliminació del xec nadó.

Es van adoptar noves mesures fiscals restrictives als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011?

Sí. Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011 es van articular sobre els principis d'austeritat i reformes. Algunes mesures van ser:

• Elevació de la tributació de les rendes altes a l'IRPF.
• Evitar el diferiment de la tributació de les rendes altes de les SICAV.
• Reducció de la despesa pública i austeritat als ministeris.

Prova d'avaluació contínua 2

Exercici 1

1. En l'IRPF estan gravats els rendiments del treball, arrendaments, interessos, dividends o herències?

INCORRECTE. Els rendiments del treball, els ingressos per arrendaments, els interessos i els dividends sí que són gravats per l'IRPF, però les herències són gravades per l'Impost sobre Successions.

2. Els rendiments empresarials d'un autònom es graven en l'Impost de Societats?

INCORRECTE. Es graven en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). L'Impost de Societats grava les rendes obtingudes per societats i altres persones jurídiques, no per persones físiques.

3. Un IRPF amb un tipus de gravamen fix pot ser progressiu, proporcional o regressiu?

CORRECTE. La progressivitat d'un impost depèn de la seva tarifa i de l'existència d'un mínim exempt. Amb un tipus fix, l'impost pot ser:

• Proporcional: si no existeix mínim exempt.
• Progressiu: si existeix un mínim exempt.
• Regressiu: si existeix, per exemple, un import mínim a pagar amb independència de les rendes.

4. La venda d'una màquina utilitzada en una activitat empresarial és un guany patrimonial a l'IRPF?

INCORRECTE. Les rendes obtingudes per la venda de la màquina s'han d'incloure entre els rendiments d'activitats empresarials, ja que són rendes recurrents pròpies de l'activitat. Els guanys patrimonials es caracteritzen per la seva imprevisibilitat i obtenció no recurrent.

5. En un IRPF amb tarifa progressiva, les deduccions en la quota operen al tipus marginal?

INCORRECTE. Les deduccions en la quota redueixen la quota a pagar i s'apliquen amb independència del nivell de renda, operant al tipus mitjà del subjecte passiu. Les deduccions que operen al tipus marginal són les que s'apliquen sobre la base imposable.

6. La base imposable de l'Impost de Societats es determina per mètodes objectius?

INCORRECTE. Si es parteix del resultat comptable, s'utilitza un mètode directe de càlcul de la base, ja que es parteix del resultat econòmic real de la societat (ingressos menys despeses), sobre el qual es realitzen els ajustos fiscals necessaris.

7. L'existència d'un Impost de Societats provoca un efecte negatiu sobre la formació bruta de capital privat?

CORRECTE. Tot sistema tributari redueix la demanda privada. L'Impost de Societats reforça aquest efecte, ja que les societats tenen una propensió a l'estalvi més gran que els individus. Per tant, un impost sobre els beneficis de les societats afectarà més la formació de capital privat que un impost similar sobre la renda de les persones físiques.

Exercici 2

Primera part

1. Calcula el tipus de gravamen que ha d'aplicar-se.

20.000.000.000 = 10.000.000 * (20.000 - 4.000) * tg → tg = 2.000 / 16.000 = 12,5%

2. Segueix sent progressiu aquest impost malgrat utilitzar-se ara un tipus de gravamen fix?

Sí. La presència del mínim exempt de 4.000 € fa que el tipus mitjà augmenti amb la renda, mantenint la progressivitat.

3. Quins motius podria tenir el govern per canviar l'impost?

Els defensors de l'impost uniforme (flat tax) argumenten que redueix l'excés de gravamen, disminueix l'incentiu a defraudar, simplifica l'administració i millora l'actitud del contribuent, sense un cost important en equitat si s'elegeix un mínim exempt adequat.

4. Calcula el mínim exempt per a una recaptació igual amb un tipus del 20%.

20.000.000.000 = 10.000.000 * (20.000 - mín) * 20% → mín = 20.000 - 10.000 = 10.000 €

5. Calcula dues combinacions de tipus i mínim personal per incrementar la recaptació un 10%.

Nova recaptació: 22.000.000.000 €. Hi ha infinites combinacions, per exemple:

• Si el mínim personal és de 5.000 €, el tipus de gravamen ha de ser del 14,67%.
• Si el tipus de gravamen és del 15%, el mínim personal ha de ser de 5.333,33 €.

Segona part

1. Explica el problema que la inflació pot produir en l'IRPF.

La inflació pot provocar un augment nominal de les rendes sense un augment real de la capacitat de pagament. A causa de la progressivitat de la tarifa de l'IRPF, això pot fer que el contribuent salti a un tram superior de l'escala de gravamen, tributant a un tipus impositiu més alt i augmentant la seva càrrega fiscal real.

2. Posa un exemple que aclareixi aquest problema.

Suposem un contribuent que guanya 20.000 € amb un mínim exempt de 5.000 € i un tipus del 15%. Pagarà 2.250 € i la seva renda disponible serà de 17.750 €. Si l'any següent hi ha una inflació del 5% i la seva renda puja a 21.000 €, sense ajustar el mínim exempt, pagarà 2.400 €. La seva renda disponible serà de 18.600 €, un augment de només el 4,79%, inferior a la inflació. Ha perdut poder adquisitiu. Si s'hagués actualitzat (deflactat) el mínim exempt a 5.250 €, hauria pagat 2.362,50 € i la seva renda disponible hauria estat de 18.637,50 €, un 5% més que l'any anterior, mantenint el seu poder adquisitiu.

3. Podria haver-hi algun cas en el qual la inflació no suposés un problema?

Sí, en dos casos:

1. Si l'impost fos proporcional (tipus únic i sense mínim exempt).
2. Si es deflactessin anualment les tarifes i els mínims exempts en funció de l'IPC.

Exercici 3

Determina les despeses deduïbles per amortització d'un actiu de 100 milions d'euros amb una vida útil de 5 anys, pels mètodes lineal, degresiu amb factor doble i degresiu per suma de dígits.

Mètode Lineal:

• Quota anual: 100 / 5 = 20 milions/any.

Mètode Degresiu (Saldo Doble):

• Coeficient lineal: 20%. Coeficient degresiu: 40%.
• Any 1: 100 * 40% = 40
• Any 2: (100-40) * 40% = 24
• Any 3: (60-24) * 40% = 14,4
• Any 4: (36-14,4) * 40% = 8,64
• Any 5: 12,96 (ajust per amortitzar el restant)

Mètode Degresiu (Suma de dígits):

• Suma de dígits: 1+2+3+4+5 = 15. Quota per dígit: 100/15 = 6,66
• Any 1: 6,66 * 5 = 33,33
• Any 2: 6,66 * 4 = 26,66
• Any 3: 6,66 * 3 = 20,00
• Any 4: 6,66 * 2 = 13,33
• Any 5: 6,66 * 1 = 6,66

En quant es valoren les existències consumides amb cada mètode?

• Mètode FIFO: (200 * 3) + (50 * 4,5) = 825 €
• Mètode LIFO: (100 * 4,5) + (150 * 3) = 900 €
• Mètode NIFO: (250 * 4,75) = 1.187,5 €
• Mètode PMP: Preu mitjà = 3,5 €/unitat. Consum = (250 * 3,5) = 875 €

Part segona

Descriu les tendències actuals de l'Impost de Societats i compara-les amb les recents reformes a Espanya.

Les tendències actuals en l'Impost de Societats (IS) inclouen:

• Reducció dels tipus impositius nominals: Impulsada per la competència fiscal internacional per atraure capital.
• Ampliació de les bases imposables: Per compensar la reducció de tipus, s'ajusta la base de l'impost al resultat comptable, limitant deduccions com l'amortització fiscal i regulant operacions vinculades.
• Nous estímuls fiscals: S'han eliminat crèdits fiscals generals per inversions i s'han introduït incentius més selectius per a activitats com R+D+i, protecció del medi ambient o ús de noves tecnologies.
• Tractament fiscal avantatjós per a les PIMES: S'apliquen tipus més baixos, amortitzacions accelerades i altres mesures per suavitzar la seva fiscalitat.

Les recents reformes a Espanya s'alineen amb aquestes tendències. Per exemple, s'han ampliat les bases imposables (obligació de documentar operacions vinculades) i s'han millorat els incentius per a empreses de reduïda dimensió (PIMES), ampliant el límit de facturació per acollir-se al règim especial i la base sobre la qual s'aplica el tipus reduït. No obstant això, algunes mesures, com la llibertat d'amortització per a fomentar inversions, anirien en contra de la tendència general d'ampliació de la base imposable.

Exercici 4

1. Quines problemàtiques tracta el text i quines diferències existeixen entre elles?

El text tracta la doble imposició dels dividends, que pot ser:

• Doble imposició econòmica (interna): Una mateixa renda (el benefici empresarial) és gravada dues vegades: primer a la societat (Impost de Societats) i després a l'accionista quan rep els dividends (IRPF).
• Doble imposició jurídica (internacional): Una mateixa renda obtinguda per una mateixa persona és gravada en dos o més països diferents, a causa de la concurrència de sobiranies fiscals (principis de residència i territorialitat).

2. Quines solucions proposa a cadascuna de les problemàtiques exposades?

Per a la doble imposició econòmica, es proposen sistemes d'integració parcial que operen sobre el soci:

• Sistemes cedulars: Tributació reduïda per als dividends.
• Sistemes d'imputació: L'impost de societats es considera un pagament a compte de l'IRPF de l'accionista.
• Sistemes d'exempció: Els dividends queden exempts en la declaració de l'accionista.

Per a la doble imposició internacional, es proposen dues solucions:

• Sistema de deducció: Permet deduir (total o parcialment) l'impost pagat a l'estranger.
• Sistema d'exempció: Eximeix de tributació al país de residència les rendes obtingudes a l'estranger.

3. Calcula la tributació total dels dividends percebuts pel resident espanyol en diferents escenaris.

Tributació total sense mecanismes de correcció:

• Tributació societat estrangera: 200.000 * 30% = 60.000
• Dividends per soci: (200.000 - 60.000) / 4 = 35.000
• Tributació soci a l'estranger: 35.000 * 10% = 3.500
• Tributació soci a Espanya: 35.000 * 18% = 6.300
• Total tributació per al soci: (60.000 / 4) + 3.500 + 6.300 = 24.800 €

Tributació amb mecanismes de correcció de la llei espanyola:

• Tributació societat i a l'estranger: Igual que abans.
• Tributació a Espanya:
  • Base: 35.000 - 1.500 (exempció) = 33.500
  • Quota íntegra: 33.500 * 18% = 6.030
  • Deducció doble imposició internacional (menor de 3.500 i 6.300): -3.500
  • Quota a ingressar: 6.030 - 3.500 = 2.530
• Total tributació per al soci: (60.000 / 4) + 3.500 + 2.530 = 21.030 €

Tributació si la societat fos resident a Espanya:

• Tributació societat: 200.000 * 30% = 60.000
• Dividends per soci: 35.000
• Tributació soci a Espanya: (35.000 - 1.500) * 18% = 6.030
• Total tributació per al soci: (60.000 / 4) + 6.030 = 21.030 €

Prova d'avaluació contínua 3

Exercici 1

1. L'impost sobre el patrimoni és complementari de l'impost sobre la renda.

VERITABLE. L'impost sobre el patrimoni pot gravar rendes latents que encara no s'han manifestat monetàriament (plusvàlues no realitzades) i que, per tant, no queden gravades per l'Impost sobre la Renda.

2. L'impost sobre donacions, successions i transmissions patrimonials són tots progressius.

FALSA. Mentre que els impostos sobre successions i donacions solen tenir un tipus impositiu progressiu, l'Impost sobre Transmissions Patrimonials sol aplicar un tipus impositiu fix.

3. L'impost sobre transmissions oneroses grava el valor net dels béns transmesos.

FALSA. És un impost que recau sobre el valor brut i no permet la deducció de deutes o càrregues associades al bé transmès.

5. Quan l'impost sobre el patrimoni no és complementari de l'IRPF, és convenient que sigui proporcional.

FALSA. Precisament si es considera un impost amb entitat pròpia, és convenient que tingui una escala de gravamen progressiva per gravar adequadament la capacitat de pagament. Un tipus proporcional s'adequa més a un rol complementari o de control.

6. L'impost sobre la propietat és de caràcter general.

FALSA. És de caràcter parcial, ja que només grava els béns immobles. Un impost general, com el de patrimoni, gravaria tot tipus de béns.

7. L'impost sobre transmissions oneroses és un tribut parcial.

VERITABLE. Només grava una part del patrimoni: el que es transmet.

8. Quan l'impost sobre el patrimoni no és complementari de l'IRPF, és convenient que sigui progressiu.

VERITABLE. En no ser complementari, ha de reflectir per si mateix la capacitat de pagament, la qual cosa s'aconsegueix millor amb una escala progressiva.

9. Tots els impostos sobre la riquesa tenen com a problema comú la valoració de la base liquidable.

VERITABLE. La valoració dels elements patrimonials és complexa i els sistemes utilitzats per l'Administració poden resultar arbitraris i no reflectir el valor real de mercat.

10. L'impost sobre el patrimoni grava el patrimoni net i exclou els patrimonis petits.

VERITABLE. Grava el patrimoni net (actius menys deutes) i sol aplicar-se a persones físiques. Generalment, s'estableix un mínim exempt que exclou els patrimonis petits de la tributació.

Exercici 2

Primera part

Identifica els impostos sobre la riquesa en les següents situacions:

a) Constitució de la societat FRISTER, SL.:

• Impost sobre Transmissions Patrimonials (Operacions Societàries): Grava la constitució de la societat. És un tribut parcial sobre una manifestació dinàmica de la riquesa.
• Impost sobre el Patrimoni: Grava la titularitat de les participacions socials dels socis. És un tribut global sobre una manifestació estàtica de la riquesa.

b) La senyora Prats regala un habitatge al seu fill:

• Impost sobre la Propietat / Impost sobre el Patrimoni: Mentre la Sra. Prats és propietària.
• Impost sobre Donacions: Grava la donació de l'habitatge al fill.
• Impost sobre la Propietat / Impost sobre el Patrimoni: Mentre el fill és propietari.
• Impost sobre Transmissions Patrimonials (Operacions Societàries): Quan el fill aporta l'habitatge a una societat en una ampliació de capital.

c) Venda d'un pis i constitució d'una hipoteca:

• Impost sobre Transmissions Patrimonials (Transmissions Oneroses): Grava la compravenda de l'habitatge.
• Impost sobre Actes Jurídics Documentats: Grava la constitució de la hipoteca.
• Impost sobre la Propietat / Impost sobre el Patrimoni: Grava la propietat de l'habitatge per part del nou propietari.

Segona part

Calcula la quota de l'impost de successions per a una herència de 600.000 euros.

1) Impost sobre cabal relicte:

Es grava la totalitat de la massa hereditària (600.000 €). La quota total és de 140.530,80 €, que es reparteix entre els hereus. El tipus mitjà efectiu és del 23,42%.

2) Impost sobre participacions hereditàries:

• Vídua (hereta 300.000 €): Deute tributari de 51.408,13 € (tipus mitjà 17,14%).
• Fills (hereten 60.000 € cadascun): Deute tributari de 4.222,47 € cadascun (tipus mitjà 7,04%).
• Amic (hereta 60.000 €): Deute tributari de 12.517,26 € (tipus mitjà 20,86%).

3) Comparació dels resultats:

• Potencial recaptador: L'impost sobre cabal relicte recapta més (140.530,80 € vs. 80.815,27 € en total) a causa de la progressivitat de l'escala aplicada sobre una base més gran i la no aplicació de deduccions per parentiu.
• Capacitat de pagament: L'impost sobre participacions s'ajusta millor a la capacitat de pagament individual de cada hereu.
• Personalització: L'impost sobre participacions és més personalitzat, ja que té en compte el grau de parentiu, la qual cosa explica la gran diferència de càrrega fiscal entre els fills i l'amic, malgrat heretar la mateixa quantitat.

Exercici 3

Primera part

Reflexions sobre l'impost sobre béns immobles (IBI).

1. Com pot variar la capacitat fiscal del propietari?
La capacitat fiscal varia amb el valor de mercat de l'immoble, que pot canviar per especulació, millores en infraestructures, etc. El valor cadastral hauria de reflectir aquestes variacions. A més, en gravar valors bruts, no considera l'endeutament del propietari, que també afecta la seva capacitat de pagament.

2. És el valor cadastral un bon indicador de la capacitat econòmica?
Pot no ser-ho si els coeficients de valoració no s'actualitzen adequadament o s'apliquen de forma arbitrària, creant diferències injustificades. A més, la propietat d'un immoble no garanteix un flux de renda per pagar l'impost.

3. Caldria buscar mètodes alternatius de càlcul?
Qualsevol mètode que s'aproximi millor al valor de mercat milloraria l'equitat. No obstant això, el valor cadastral té l'avantatge de ser un valor administratiu fàcil de calcular i gestionar, malgrat les seves limitacions.

4. Podrien ser les bonificacions a la quota una bona alternativa?
Sí. Les bonificacions per a famílies amb rendes baixes podrien ajudar a ajustar la càrrega fiscal a la capacitat de pagament real del subjecte passiu, mitigant el problema que l'impost grava un patrimoni brut sense considerar els fluxos de renda.

Segona part

Principis impositius afectats per la regulació autonòmica de l'impost de successions.

• Principi d'igualtat (equitat horitzontal): Es vulnera, ja que contribuents en la mateixa situació (heretar la mateixa quantitat) paguen impostos molt diferents segons la comunitat autònoma de residència. Les grans bonificacions en algunes CCAA (com Madrid) creen greuges comparatius.
• Redistribució: Aquest principi es veu seriosament limitat a les CCAA on la càrrega tributària és pràcticament eliminada mitjançant bonificacions, ja que es redueix la capacitat de l'impost per redistribuir la riquesa.
• Neutralitat fiscal (competència entre CCAA): L'existència de normatives tan diferents genera competència fiscal entre CCAA. Això pot incentivar els contribuents a canviar la seva residència fiscal per motius purament tributaris, distorsionant les decisions econòmiques.

Prova d'avaluació contínua 4

1. La determinació de la base de l’IVA de tipus producte brut incentiva la inversió empresarial?

No. L'IVA tipus producte brut no permet deduir el valor dels béns de capital. Això fa que aquests béns resultin més costosos per a l'empresa i, per tant, desincentiva la inversió.

2. Com afecta a una empresa productora que el seu producte passi a estar exempt d'IVA?

Si el producte està exempt, l'empresa no pot deduir l'IVA suportat en les seves compres. Això suposa un sobrecost. No obstant això, com que ja no ha de repercutir IVA al consumidor final, pot augmentar el seu preu de venda (abans d'impostos) sense que el preu final per al consumidor pugi tant, la qual cosa podria augmentar el seu marge de benefici.

3. Quines són les principals crítiques a l’impost sobre el tabac?

Les principals crítiques són la dificultat de mesurar correctament el cost social que pretén corregir, el fet que es basa en un judici moral del legislador i que pot incentivar l'evasió fiscal i el contraban.

4. És adequada la introducció d'un impost per racionar un producte escàs sense substitutius?

No és gaire adequada. Un impost és eficaç per al racionament si desplaça la demanda cap a productes substitutius. Si no n'hi ha, la mesura tindrà una efectivitat escassa, ja que la demanda serà inelàstica, i només aconseguirà augmentar el preu i la recaptació.

6. La fórmula de l'IVA comunitari valora adequadament la base de l'impost?

L'IVA comunitari és de tipus consum. Aquest sistema té l'avantatge de la simplicitat, però no quantifica el valor afegit de manera tan precisa com un IVA de tipus renda, ja que dedueix tota la inversió en el moment de la compra en lloc de fer-ho a mesura que es deprecia.

7. Quina política alternativa a una subvenció es pot suggerir per afavorir un producte sobre el seu substitutiu?

Una política alternativa amb un efecte equivalent és establir un impost sobre el consum del producte competidor. Ambdues mesures (subvencionar un o gravar l'altre) redueixen el preu relatiu del producte protegit, desplaçant la demanda cap a ell. La diferència és que l'impost genera ingressos en lloc de despeses.

8. Quines característiques ha de tenir un producte per aconseguir una gran recaptació amb un impost multifàsic acumulatiu?

El producte s'ha de caracteritzar per tenir un cicle de producció i comercialització llarg, amb moltes fases intermèdies. Com que l'impost grava les vendes a cada fase de manera acumulativa (efecte cascada), com més fases hi hagi, més gran serà la recaptació total.

9. Ordena de major a menor complexitat administrativa: impost multifàsic, monofàsic sobre majoristes i monofàsic sobre minoristes.

1. Impost multifàsic: El més complex, ja que afecta totes les empreses del cicle i requereix calcular el valor afegit a cada fase (en el cas de l'IVA).
2. Impost monofàsic sobre minoristes: Complexitat intermèdia. El nombre de subjectes passius (minoristes) és molt elevat.
3. Impost monofàsic sobre majoristes: El de gestió més senzilla, ja que el nombre de subjectes passius (majoristes) és més reduït i solen tenir una comptabilitat més organitzada.

10. Com variarà la recaptació d'un impost amb tipus específics si augmenta el preu del producte?

La recaptació baixarà. Un tipus específic es calcula per unitat física (ex: euros per litre). Si el preu del producte augmenta, per norma general, el seu consum en unitats disminuirà, i per tant, la recaptació total també ho farà.

Exercici 2

Analitza l'aplicació d'un impost del 8% sobre un producte segons diferents modalitats.

1. Capacitat recaptatòria de cada figura:

• Impost multifàsic acumulatiu: 30,85 € (la més alta, per l'efecte cascada).
• Impost sobre el valor afegit (IVA): 11,44 € (grava el valor final del bé).
• Impost monofàsic sobre fabricants: 8,00 € (la més baixa, grava només el valor de la primera fase).

2. Generació de l'efecte cascada:

L'efecte cascada (impost sobre impost) només es produeix en l'impost multifàsic acumulatiu. Això fa que la càrrega fiscal final depengui del nombre de fases del procés productiu. L'IVA, tot i ser multifàsic, l'evita en gravar només el valor afegit a cada fase. L'impost monofàsic no el genera perquè només s'aplica en una fase.

3. Neutralitat impositiva:

L'impost més neutral és l'IVA, ja que la càrrega fiscal és independent del nombre de fases i dels marges comercials. L'impost multifàsic acumulatiu és el menys neutral, ja que distorsiona els preus relatius a causa de l'efecte cascada. L'impost monofàsic sobre fabricants, tot i no tenir efecte cascada, genera un efecte piramidal (els marges de les fases posteriors s'apliquen sobre un cost que ja inclou l'impost).

4. Altres avantatges i inconvenients:

• Monofàsic sobre fabricants: Avantatge: simplicitat administrativa. Inconvenient: cal definir clarament qui és "fabricant".
• Multifàsic acumulatiu: Avantatge: alta recaptació amb tipus baixos. Inconvenient: efecte cascada, distorsions i dificultats en el comerç internacional.
• IVA: Avantatge: neutralitat, fomenta la inversió, facilita el control fiscal. Inconvenient: major complexitat administrativa.

Exercici 3

1. Quina afirmació és correcta segons el model de descentralització d'Oates?

c) La descentralització de funcions, a igualtat de costos, produeix una millora del benestar general.
El Teorema de la Descentralització d'Oates sosté que, si els costos són iguals, la provisió descentralitzada de béns públics és superior perquè els governs locals poden adaptar millor l'oferta a les preferències diverses de cada territori, augmentant el benestar col·lectiu.

2. Assenyala a quin concepte corresponen els següents recursos de les Comunitats Autònomes.

• Tributs cedits, participació en l'IVA i en impostos especials: PARTICIPACIÓ EN IMPOSTOS.
• Tram autonòmic de l'IRPF i impost sobre vendes minoristes d'hidrocarburs: SISTEMES IMPOSITIUS SUPERPOSATS.
• Impostos propis: SISTEMES IMPOSITIUS SEPARATS.
• Fons europeus: TRANSFERÈNCIES CONDICIONADES.

3. Quina característica és correcta en relació al règim de concert dels territoris forals?

c) Existència d'un “topall” (“cupo”) amb el qual es contribuirà a les càrregues de l'Estat.
Els territoris forals recapten la majoria dels impostos i després paguen una quantitat (el "cupo" o contingent) a l'Estat per finançar les competències no transferides (com defensa o afers exteriors).

4. Per què la gestió dels fons europeus de desenvolupament ha de ser implementada pels governs regionals?

Perquè els governs regionals tenen un millor coneixement de les necessitats i peculiaritats de la seva economia. Això els permet adaptar les polítiques generals a solucions específiques més eficaces territorialment, reaccionar més ràpidament davant de pertorbacions econòmiques (especialment shocks asimètrics) i evitar les deseconomies d'escala i costos administratius d'una gestió centralitzada.

5. Justifica que les CCAA hagin de demanar autorització al govern central per a les seves operacions d'endeutament.

L'endeutament indiscriminat de les CCAA pot posar en perill la política d'estabilització del govern central i el compliment dels objectius de dèficit i deute públic marcats per la UE (Pacte d'Estabilitat i Creixement). A més, existeix un risc moral: els governs territorials poden tenir incentius per endeutar-se en excés, confiant que el govern central els rescatarà per evitar un impagament que afectaria la credibilitat i solvència del deute de tot el país.

Prova d'avaluació contínua 5

Exercici 1

Primera Part

Identifica el fet imposable, la base imposable, el subjecte passiu, l'impost i la capacitat de pagament en les següents situacions:

a) Joan és propietari d'una vivenda que lloga a l'estiu.

• Adquisició de la vivenda: Impost sobre Transmissions Patrimonials (Riquesa).
• Constitució de la hipoteca: Impost sobre Actes Jurídics Documentats (Riquesa).
• Titularitat del patrimoni net: Impost sobre el Patrimoni (Riquesa).
• Propietat de l'immoble: Impost sobre Béns Immobles (IBI) (Riquesa).
• Lloguer de l'habitatge: IRPF (Renda).

b) En Pep té un comerç i la societat Naus SL li lloga una nau.

• Obtenció de rendes (Pep): IRPF (Renda).
• Vendes de l'empresa (Pep): IVA (Consum).
• Adquisició de vehicle / Lloguer de nau (Pep): IVA (Consum).
• Obtenció de rendes (treballadors): IRPF (Renda).
• Propietat de les naus (Naus SL): IBI (Riquesa).
• Resultat econòmic (Naus SL): Impost de Societats (Renda).

Exercici 2

1. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

- Els beneficis per la venda d'un immoble no estan subjectes a l'IRPF.
FALS. El guany patrimonial obtingut es considera un tipus de renda subjecta a gravamen a l'IRPF.

- La consideració de la unitat familiar com a subjecte passiu de l'IRPF pot ser beneficiosa.
CERTA. En casos on un sol membre obté rendes, la tributació conjunta pot ser avantatjosa gràcies a mecanismes com reduccions específiques que mitiguen l'acumulació de rendes.

- Un impost sobre la renda amb tipus fix sempre és proporcional.
FALS. Pot ser progressiu si s'apliquen elements com un mínim exempt o deduccions a la base, que fan que el tipus mitjà augmenti amb la renda.

- L'aplicació de deduccions sobre la base afavoreix les rendes elevades.
CERTA. Les deduccions a la base redueixen la quota en funció del tipus marginal. Com que les rendes altes tenen tipus marginals més alts, el seu estalvi fiscal és major.

- Una societat està utilitzant el mètode FIFO per valorar els seus estocs.
CERTA. Segons els càlculs, les sortides de mercaderies es valoren al preu de les entrades més antigues, i les existències finals queden valorades al preu de les més recents (400 unitats a 12€ = 4.800€), la qual cosa correspon al mètode FIFO (First-In, First-Out).

2. Com pot influir l'impost de societats en la política de dividends i d'inversió?

Política de dividends: L'impost pot incentivar la retenció de beneficis en lloc de la seva distribució com a dividends. Si es retenen, el soci obté un guany de capital latent que només tributarà quan es realitzi (venda de les accions), permetent diferir l'impost i, sovint, tributar a un tipus més baix. Això pot distorsionar l'estructura financera de l'empresa.

Política d'inversió: L'estructura de l'impost afecta les decisions d'inversió. Elements com les deduccions per inversió, la deduccibilitat de les despeses financeres o els diferents mètodes d'amortització dels actius són mesures que influeixen directament en la rendibilitat de les inversions i, per tant, en les decisions de les empreses.

Exercici 3

Comenta el mecanisme adoptat per eliminar l'Impost sobre el Patrimoni a Espanya i les raons d'aquesta mesura.

El govern va optar per no derogar l'impost, sinó per establir una bonificació del 100% de la quota. A efectes pràctics, equival a la seva supressió, però formalment l'impost continua existint. Això impedeix que les Comunitats Autònomes puguin crear un nou tribut sobre el mateix fet imposable.

Les raons per a la seva eliminació van ser diverses: era un impost amb baixa recaptació, considerat anacrònic en el context europeu (pocs països el mantenien), i es criticava que gravava principalment les rendes mitjanes, ja que les grans fortunes disposaven de mecanismes legals per eludir-lo, afectant la seva equitat.

Analitza les funcions de l'impost sobre el patrimoni i els inconvenients de la seva eliminació.

Les funcions de l'impost, a part de la recaptatòria, eren principalment de control fiscal, servint com a complement de l'IRPF i de l'Impost sobre Successions i Donacions en permetre creuar dades patrimonials. La seva eliminació suposa la pèrdua d'aquesta eina de control.

Realitza una valoració personal d'aquest impost.

L'impost es va justificar en el seu moment per millorar la progressivitat del sistema i com a eina de control. No obstant això, el seu elevat cost de gestió, els problemes de valoració, i la seva falta d'equitat real (en afectar més les classes mitjanes que les altes) fan que la seva desaparició sigui acceptable. La progressivitat del sistema es pot aconseguir de manera més directa i eficient a través de la imposició sobre la renda.

Defineix les característiques de l'IVA vigent a la Unió Europea.

L'IVA comunitari és:

• Un impost net, calculat per substracció (mètode de deducció financera o crèdit d'impost).
• De tipus consum, ja que permet la deducció immediata i total de les despeses de capital (inversions).
• Un impost multifàsic, que s'aplica a totes les fases del procés productiu i de distribució.
• D'aplicació general, estenent-se a totes les transaccions de béns i serveis.