Guia de Prevenció de Riscos Laborals a Espanya

1. Quina és la legislació aplicable en PRL a Espanya?

La principal legislació és:

Constitució Espanyola. Article 40.2

Encomana als poders públics vetllar per la seguretat i la higiene en el treball. Aquest mandat comporta la necessitat de desenvolupar una política de protecció del risc derivats del seu treball.

Estatut dels Treballadors (E.T.). Article 4.2.d.

Proclama “el dret dels treballadors a la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene”. I a l’article 19.1 esmenta el dret a la seguretat en el treball.

Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL)

L’ ingrés del nostre país en la Unió Europea va fer necessari traslladar a la nostra legislació la normativa europea (89/391 CEE) en matèria de seguretat i salut. Amb aquesta finalitat va néixer aquesta llei. Té com a objectiu promoure la seguretat i salut dels treballadors i defineix un cos bàsic de garanties i responsabilitats amb vista a establir un nivell de protecció de la salut dels treballadors, enfront dels riscs derivats de les condicions de treball. Aquesta llei desenvolupada reglamentàriament pel Reial Decret 39/1997 de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i amb posterioritat per altres reglaments que regulen aspectes concrets de la prevenció o estan destinats a la prevenció de riscs en determinats sectors.

2. Què és el Risc Laboral?

El concepte de risc està unit al de probabilitat. El risc és la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat de la seva feina.

Gravetat del risc: probabilitat que es produeixi el dany en relació amb la severitat del propi dany, és a dir, en funció de les conseqüències que pugui generar. Per tant, la gravetat d’un risc serà alta si la probabilitat que es produeixi i el dany que pot ocasionar son elevats.

Imminència del risc: l’article 4 de la Llei de Prevenció defineix el risc laboral greu i imminent com el que resulti racionalment probable que es materialitzi en un futur immediat i que pugui suposar un dany greu per a la salut.

Perill: risc amb una possibilitat molt elevada de produir un dany, greu o no, en un període de temps molt curt o de forma immediata.

3. Què és el Dany Laboral?

Danys derivats del treball

El dany laboral és tota malaltia, patologia o lesió ocasionada amb motiu o per culpa de la feina.

Els danys derivats del treball son:

• Accident de treball (AT): tota lesió corporal patida amb motiu o com a conseqüència del treball realitzat.
• Malaltia professional (MP): es materialitzen a mig o llarg termini, ja que són conseqüència d’una exposició prolongada en el temps a condicions ambientals o inadequades. En la seva aparició intervenen quatre factors: freqüència d’exposició, intensitat de contaminant, tipus i nombre de contaminants i característiques individuals.
• Malalties derivades del treball: les condicions, l’organització i el tipus de treball també poden produir danys com poden ser: l’estrès, depressió, insomni, ansietat, agressivitat, irritabilitat, mobbing laboral, síndrome de burnout, envelliment prematur, etc.

4. Què són les mesures de prevenció?

Mesures de prevenció: tracten d’eliminar o minimitzar els riscos, evitant que es produeixin danys: per exemple, comprar maquinària que no faci sorolls estridents per evitar danys auditius.

5. Què són les mesures de protecció?

Quan les mesures de prevenció, que són les que eviten el risc, són insuficients, es prenen les mesures de protecció per evitar o reduir el danys.

6. Tècniques de prevenció de riscos laborals

Seguretat en el Treball:

La seguretat en el treball és el conjunt de mesures que, actuant sobre les causes dels riscos (caigudes, fractures, contusions, cremades, cops, talls, incendis, explosions, atrapades, atropellaments, aixafaments, contactes elèctrics, sordesa...) d’accidents de treball, tracten d’eliminar-les i disminuir-les per evitar que es produeixin aquests accidents.

Higiene Industrial:

La higiene industrial és el conjunt de tècniques no mèdiques que s’ocupen d’estudiar, valorar o modificar els agents físics (mecànics com el soroll o les vibracions, tèrmics, d’il·luminació, o radiacions), químics (explosius, comburents, inflamables, tòxics, cancerígens, corrosius, asfixiants i/o irritants) i biològics presents en l’ambient laboral per prevenir l’aparició de malalties professionals en els treballadors exposats.

Ergonomia, Psicosociologia, Medicina del treball i Política social

• L’ergonomia és la tècnica que s’encarrega de fer més còmode el treball a l’individu, fent les màquines, les eines i els equips més confortables.
• La psicosociologia és la tècnica que tracte d’evitar la insatisfacció laboral que pot produir la forma en què estigui organitzat i ordenat el treball, a més de les característiques personals del treballador.
• La medicina del treball actua sobre la salut del treballador en 3 vessants:

Preventiva (evita l’aparició de malalties), Reparadora (tracta de restablir la salut del treballador) i Rehabilitadora (tracta el malalt per tal que recuperi el major grau possible de les seves facultats).

• Política social: actua tractant d’evitar tots els danys.

7. Estrès, Burnout, Mobbing i Boreout

Estrès laboral: resposta de l’organisme quan les demandes de l’ambient de treball excedeixen la capacitat del treballador, que reacciona fugint de la situació o confrontant-la amb violència.

Burnout: situació en què es desequilibren les expectatives en l’àmbit professional i la realitat del treball diari. Repercuteix directament en la qualitat de vida i produeix un esgotament professional.

Mobbing: situació en què un treballador o grup de treballadors exerceix una violència psicològica extrema i sistemàtica, durant un temps prolongat, sobre un altre company de treball (mobbing horitzontal). També pot ser quan un superior persegueix el subordinat (bossing), o bé els subordinats persegueixen el superior per no considerar-lo capacitat (pot succeir, però no és habitual).

Boreout: quan el treballador s’està 8 hores diàries a la feina sense tenir res a fer, fingint que fa alguna cosa. Es basa en: la infraexigència del treballador, que podria rendir més del que se li exigeix; l’avorriment, de forma que el treballador entra en desgana i apatia, i el desinterès, ja que no se sent identificat amb la seva feina ni amb l’empresa.

8. Organismes de prevenció de riscos

Organisme de la Unió Europea: Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball.

• Organisme Internacional: Organització Internacional del Treball (OIT), que vam estudiar a la Unitat 1.
• Organismes Nacionals: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) / Comissió Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. / Xarxa Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball. / Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals (FUNPRL)
• Organismes a Catalunya: Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball. / Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral. / Centres de Seguretat i Salut Laboral (un per província). / Inspecció de Treball i Seguretat Social.