Guia de Principis i Procediments del Dret Processal Penal

Sobreseïment Provisional: Conceptes i Efectes

El sobreseïment provisional suspèn temporalment el procés quan hi ha indicis racionals de la comissió del delicte, però no es pot imputar amb seguretat a cap persona concreta per manca de proves. No produeix efectes de cosa jutjada, de manera que el procés pot reobrir-se si apareixen nous elements de prova abans de la prescripció.

Els efectes principals són:

• Arxiu provisional de les actuacions.
• Cancel·lació de mesures cautelars.
• Possibilitat que l'acusat procedeixi contra l'acusador per denúncia falsa, garantint la presumpció d'innocència.

Pel que fa als recursos, en el procediment ordinari no existeix recurs expressament previst, mentre que en el procediment abreujat es pot impugnar per reforma i apel·lació, també sense efecte suspensiu.

La Prova Il·lícita i la Doctrina dels Fruits de l'Arbre Enverinat

La prova il·lícita és aquella obtinguda amb vulneració de drets fonamentals i, per tant, no pot produir efectes en el procés penal. Aquesta regla protegeix el dret a un procés amb totes les garanties i té una funció dissuasiva davant els abusos de l'autoritat.

La il·licitud s'estén també a la prova derivada, segons la doctrina dels fruits de l'arbre enverinat, tot i que la jurisprudència admet excepcions com:

• La desconnexió d'antijuridicitat.
• El descobriment inevitable.
• La bona fe.

La sentència Falciani estableix que la vulneració d'un dret fonamental no comporta automàticament l'exclusió de la prova, sinó que cal un judici de ponderació per determinar si la vulneració afecta realment el dret a un procés just. Per tant, només s'exclouran les proves quan la vulneració comprometi de manera rellevant les garanties del procés penal.

Conformitat en el Procediment Abreujat

La conformitat incorpora al procés penal el principi de consens, permetent la resolució anticipada del conflicte penal mitjançant un acord entre l'acusació i l'acusat, sota el control de l'òrgan judicial. La seva finalitat no es limita a posar fi al procés, sinó que ofereix una via alternativa de resolució del delicte basada en la negociació, incrementant l'eficiència del sistema penal.

En el procediment abreujat, la conformitat pot manifestar-se:

• Durant el tràmit de qualificació mitjançant l'escrit de defensa.
• Durant el judici oral abans de la pràctica de la prova.

En tots els casos, el jutge exerceix una funció revisora per garantir la legalitat de l'acord i el respecte als drets fonamentals de l'acusat.

El Principi Acusatori i la Congruència

El principi acusatori estableix que no hi ha procés sense acusació, de la qual es deriva que qui acusa no pot jutjar. Exigeix l'existència d'acusació prèvia, coneguda per l'acusat, que delimita l'objecte del procés i condiciona l'àmbit de decisió del tribunal.

D'aquest principi en deriva:

• La necessitat de congruència entre acusació i sentència, que impedeix condemnar per fets o persones diferents dels acusats.
• La prohibició de la reformatio in peius, de manera que si només recorre l'acusat, el tribunal de segona instància no pot empitjorar la seva situació.

El Principi d'Audiència i la Igualtat d'Armes

El principi d'audiència es basa en la idea que ningú pot ser condemnat sense haver tingut l'oportunitat real de conèixer, discutir i contradir les pretensions i proves de la part contrària. És una garantia bàsica del dret de defensa i exigeix la igualtat d'armes entre acusació i defensa al llarg del procés.

Els requisits essencials són:

• Coneixement efectiu de l'acusació.
• Dret a intervenir en el procés.
• Possibilitat de contradicció davant qualsevol modificació rellevant del debat, especialment en el judici oral.

Aquest principi regeix plenament en la fase d'enjudiciament, on la presència de l'acusat és imprescindible, i també es projecta sobre la instrucció i la fase intermèdia, exigint que les actuacions essencials siguin posades en coneixement de l'encausat. Finalment, limita l'actuació judicial, impedint que el jutge resolgui fora del marc sotmès a contradicció en connexió directa amb el principi acusatori i la congruència.