Guia de Procediments d'Infermeria: Sondes, Dietes i Més

Sondes Vesicals i Rentat

Tipus de Sondes: Sonda Tiemann

La sonda Tiemann és una sonda vesical que serveix únicament per a homes, ja que té la punta corbada per poder passar la pròstata amb més facilitat.

Rentat Vesical Continu

Consisteix a introduir una sonda fins a arribar a la bufeta.

Objectius del Sondatge Vesical

• Buidar la bufeta.
• Controlar la diüresi.
• Obtenció de mostra.
• Irrigació de la bufeta.
• Introducció de fàrmacs.

Material per al Rentat Genital

El material per fer el rentat genital és: una esponja sabonosa, aigua, una cunya, una tovallola, un empapador i povidona iodada.

Consideracions per a l'Auxiliar

L’auxiliar haurà de tenir en compte:

• La tècnica ha de ser sempre estèril.
• Cal sondar per la uretra i el meat.
• El sondatge s’ha de fer a poc a poc.
• Mai inflar el globus sense assegurar-se que realment la sonda està ben col·locada.

Oxigenoteràpia: Mascareta de Reservori

Hi ha mascaretes de reservori de no-reinhalació i de reinhalació parcial.

Tipus de Mascaretes de Reservori

• Les de no-reinhalació tenen les membranes blanques (vàlvules unidireccionals). Quan el pacient inspira, entra oxigen de la bossa; quan expira, l'aire surt a l’exterior.
• Les de reinhalació parcial permeten que part de l'aire expirat torni a la bossa i es barregi amb l'oxigen entrant.

Característiques del Flux

És una mascareta de baix flux, és a dir, no sabem exactament la concentració d'oxigen (FiO2) que estem administrant al pacient, ja que depèn del seu patró respiratori. S'ha d'ajustar el flux d'oxigen (en litres per minut) per mantenir la bossa reservori inflada (generalment entre 10-15 L/min).

Aspiració de Secrecions

Quan el pacient no és capaç d’expulsar les secrecions per ell mateix, l’ajudem amb un aspirador de secrecions.

Muntatge de l'Aspirador

Components bàsics:

• Aspirador (font de buit)
• Tub de connexió / col·lector
• Connexió en Y (opcional, per control digital)
• Sonda d'aspiració flexible

Tipus de Dietes Hospitalàries

• Hiposòdica: per a hipertensos.
• Diabètica: per a pacients amb diabetis.
• Hipocalòrica: per a pacients amb sobrepès.
• Hipercalòrica: per a pacients amb pèrdua de gana o desnutrició.
• Hipocolesterolèmica: per a pacients amb colesterol alt.
• Hipoproteica: per a pacients amb insuficiència renal.
• Hiperproteica: per a pacients desnodrits o amb requeriments augmentats.
• Sense gluten: per a intolerància al gluten (celiaquia).
• Sense lactosa: per a intolerància a la lactosa.
• Dieta per a cetoacidosi: específica segons protocol mèdic.

Sondes Nasogàstriques

Tipus de Sondes Nasogàstriques

Hi ha diversos tipus, incloent:

• Salem: Sonda de doble llum. Serveix principalment per buidar l'estómac (descompressió gàstrica), però també podem administrar líquids o medicació. Una llum és per a la succió i l'altra actua com a ventilació per evitar el buit a la paret gàstrica.
• Slik / Sonda fina d'alimentació: Serveix per alimentar. Sol tenir un fiador metàl·lic o plàstic per facilitar la inserció, ja que és tova i flexible.
• Levin: Sonda d'una sola llum. Serveix principalment per buidar l'estómac o administrar alimentació/medicació a curt termini.

Col·locació de la Sonda Nasogàstrica

1. Lubriquem la punta de la sonda.
2. Introduïm la sonda pel nariu, sempre en direcció horitzontal cap a l'orella del mateix costat inicialment.
3. Quan la sonda arribi a l'orofaringe (prop de l'epiglotis), demanem al pacient (si està conscient i col·labora) que empassi saliva o aigua (si és permès) i que toqui la barbeta al pit per facilitar el pas cap a l'esòfag.
4. Un cop introduïda la longitud estimada de la sonda, comprovem la seva correcta col·locació (generalment auscultant l'epigastri mentre s'injecta aire amb una xeringa i/o aspirant contingut gàstric i mesurant-ne el pH). La radiografia de tòrax és el mètode més fiable de confirmació.

Complicacions i Cures

S’ha de tenir en compte les complicacions que ens podem trobar, com ara:

• Úlceres per pressió (nasals, faríngies, esofàgiques, gàstriques).
• Perforació (esofàgica, gàstrica).
• Pneumònia per aspiració (si hi ha reflux o col·locació incorrecta).
• Col·locació errònia a la tràquea o bronquis.
• Obstrucció de la sonda.

Cures importants:

• No barrejar l’alimentació amb la medicació directament a la bossa (administrar per separat i rentar la sonda entre mig).
• Administrar l’alimentació ben triturada (si és artesanal) o la fórmula específica.
• Administrar l'alimentació o la medicació a poc a poc, segons la pauta.
• Tapar la sonda quan no s'estigui utilitzant.
• Netejar la sonda amb aigua abans i després de cada administració (alimentació o medicació) per prevenir obstruccions.
• Vigilar signes de complicació i la correcta fixació de la sonda.