Guia de procediments: Protocols i fluxogrames

Els procediments: definició i instruments

Els procediments detallen com desenvolupar el procés sencer (com ho fem) de manera pautada i clara. Quan els processos es documenten i es posen per escrit, es converteixen en procediments. Per a això, s'utilitzen dos instruments principals:

1. Els protocols

Són instruments que expressen procediments i on aquests hi queden reflectits.

2. El fluxograma

És una representació gràfica que marca el flux, el curs o el camí d'un esdeveniment i els passos d'un procediment. És un instrument més concret.

A vegades, tant el protocol com el fluxograma van acompanyats.

Elements del fluxograma

El fluxograma té una part gràfica i una altra que és la llegenda (l'explicació que acompanya el gràfic). El llenguatge utilitzat és consensuat de forma general, amb símbols acceptats universalment. Consta de dos elements:

• Les línies: Es diferencien entre principals (marquen el curs central de l'acció fonamental) i secundàries (s'aparten a dreta i esquerra de la principal formant un bucle).
• Els símbols: Contenen un petit text a l'interior que resumeix la idea principal.

Els protocols: definició i objectius

Els protocols neixen per la necessitat d'actuar de la mateixa manera en situacions de risc on s'ha demostrat que les coses s'han de fer d'una determinada manera. L'objectiu és evitar intervencions inadequades o diferències de qualitat entre professionals. Són d'obligat compliment.

A més, són descripcions per escrit de com realitzar processos. No són projectes d'intervenció, programes o plans de treball, sinó instruccions concretes per als professionals. Han de ser concisos, precisos i clars.

Metodologia de protocols: tres etapes

• Etapa 1: Identificació. Decidir quines activitats són imprescindibles per instaurar protocols, especialment les activitats clau on es detecta una excessiva utilització de recursos o temps. Cal tenir en compte la freqüència, però també activitats excepcionals, noves accions, tractaments, proves o situacions amb queixes en la qualitat percebuda.
• Etapa 2: Elaboració. Definició de l'activitat, la població a la qual va dirigida, els objectius (mesurables i quantitatius) i els professionals afectats. S'han de descriure els passos de manera ordenada i lògica. Cal incloure registres de compliment i marcar una vigència per a la seva revisió. Nota: no s'ha d'incloure teoria.
• Etapa 3: Implantació. Difusió del protocol a l'organització per donar-lo a conèixer a tothom. Cal fer una bona explicació mitjançant reunions amb el personal per àrees o unitats.

Inconvenients dels protocols

• Prenen autonomia als professionals en aspectes on és important veure la singularitat de cada cas.
• Es poden veure obligats per una jerarquia que no coneix el tema.
• Estalvien la reflexió, la qual cosa pot crear mentalitats poc reflexives en la intervenció social.