Guia sobre el procés creatiu i la narració audiovisual

Quin tipus de comunicació és l'art?

L'art és allò que fem entre el que es veu i el que volem comunicar; és l'acte comunicatiu final. L'objectiu és fer sentir el missatge.

Conclusió 1

Si l'art fa aparèixer de cop l'emoció a través de la composició, la feina de l'artista serà saber disposar dels elements perquè l'espectador senti el que ha de sentir, s'entretingui entretingut i arribi al sentiment. La narració és recomposar la història, un procés que l'espectador ha de gaudir. Com diu Robert McKee al seu llibre El guió, el coneixement són els mitjans per aconseguir-ho.

Conclusió 2

La base de la comunicació és emocional, no teòrica. Fa un segle i mig es deia que el món era nostre; el llenguatge teòric volia demostrar que tot sortiria bé, però alguns artistes no podien fer una tesi.

Metodologia del procés creatiu

La idea general és que s'ha de pensar abans d'escriure.

• Conclusió 1: La idea respon a un diàleg entre el que estàs dient i la realitat de l'artista. La clau de la creació és voler participar en tot aquest concepte.
• Conclusió 2: El mètode manual és efectiu perquè és un tipus de diàleg entre molts. Va bé per orientar, ja que no hi ha una sola forma narrativa, sinó moltes.

El significat de l'actualitat artística

• Conclusió 1: Encara que tot es pot fer, en art no tot val el mateix. Hi ha un ideal que genera qualitat. Si hi ha criteris que no es poden traduir, hi ha moltes maneres de fer-ho, però sempre n'hi ha una que es farà malament.
• Conclusió 2: Ningú pot dir objectivament si una obra està bé o malament. Ens hem d'arriscar a opinar donant explicacions vàlides que recolzin el nostre pensament.
• Conclusió 3: Quan es poden trencar les normes? El bon art no és només seguir les regles, sinó canviar la realitat proposant un nou criteri de qualitat.

Narració i disposició del material

Autors com Poe i Cortázar parlen de narrar com a disposar del material per crear un determinat significat. La haka o un anunci d'Adidas són exemples de com, a través de la selecció de plans i el muntatge, una anècdota es converteix en un audiovisual que comunica.

Existeix allò que s'explica (anècdota) i el com s'explica. L'objectiu final no és només explicar què passa, sinó produir un sentiment.

Objectius del llenguatge audiovisual

1. Fer entendre l'anècdota (eix, causalitat, emocions).
2. Crear bellesa (element estètic).
3. Projectar un sentiment a través d'un estil unitari (música, guió, fotografia, moviments de càmera).
4. Afegir capes de significat (per exemple, un tipus de pla que afegeixi un sentiment).

Criteris de construcció

Criteris verticals

Tenen a veure amb el nucli de la història i les relacions entre elements. És la capacitat de saber quins elements crearan significat quan es relacionen.

Criteris horitzontals

• Pregunta (Q): La pregunta de l'escena.
• Canvi: Estat final del personatge.
• Conflicte: Dues tensions oposades.
• Objectiu: El motor del personatge.
• Clímax: La resposta al fet que passa.

Com construïm una peça creativa?

1. Intuïció: El fonamental. És la ganes d'escriure que sorgeix d'una sensació.
2. Acumular i variar: El moment de donar voltes al material (personatges, llocs) sense quedar-se amb la primera idea.
3. El click: La consolidació de totes les idees quan veiem que tot encaixa.
4. Forma: L'estructura teòrica, tot i que el film es defineix en les tres primeres fases.

To i Tema

L'efecte únic és la suma de dos plans que provoca un sentiment. El to és l'art i l'estructura, mentre que el tema és l'actuació i els plans. Exemples com Lost in Translation (soledat vital) o Black Mirror (determinisme i intriga) demostren com la unificació d'aquests elements és clau.

Els dos tipus de tragèdia

• Primera: Una persona que sap el que ha de venir però neix en l'època incorrecta i està destinada al fracàs.
• Segona: Un cercle limitable on, davant d'una situació, mai aconseguim anar en contra de la natura (ex: Drive).