Guia de Proves Diagnòstiques i Historial Clínic en Atenció Primària

Exploracions Instrumentals Elementals

Certes exploracions instrumentals poden fer-se a la consulta del metge, ja que estalvien temps i diners alhora que permeten conèixer millor la patogènia del procés morbós.

Amb aquest instrumental podrem efectuar les següents exploracions:

• Exploració neurològica (parells cranials i reflexos/sensibilitat de les extremitats).
• Fons de l'ull.
• Faringe.
• Oïda externa.
• Tensió arterial.
• Tacte rectal o examen ginecològic extern.

Historial Clínic

Aquest document perllonga en el temps la relació entre el pacient i el metge. Pot ser utilitzat per terceres persones; a tal fi, és convenient que els documents manuscrits siguin clars i llegibles.

Per tant, és millor informatitzar l'historial, fer-ho ràpidament i evitant, en la mesura del possible, les abreviacions innecessàries.

L'historial és una font de dades que poden ajudar des d'un malalt en concret fins a la pràctica docent o la investigació.

També, des d'un angle comunitari, ens ajudarà en la gestió, planificació i control de la qualitat assistencial i com a fonament per a estudis epidemiològics i estadístics.

Exploracions Complementàries

Proves Diagnòstiques en Atenció Primària

Són aquelles proves que són sol·licitades directament pel metge i que no impliquen un trasllat de la responsabilitat respecte al pacient.

Recordem que més proves diagnòstiques no és més qualitat assistencial.

Principis Clau en la Sol·licitud de Proves

• Confiança entre el clínic i els serveis encarregats de les proves.
• És el professional qui realitza la demanda, no el pacient.
• Simplificar protocols per a malalts crònics.

Proves de Laboratori

Són les proves més demanades en atenció primària. Entre el 4% i el 8% de les visites al metge implicaran una demanda de proves.

Els dos aspectes clau per rendibilitzar aquest tipus de proves són:

• La selecció del tipus de proves.
• L'establiment de mecanismes de garantia de qualitat.

A partir de la sensibilitat i l'especificitat, i tenint en compte la prevalença del problema de salut en la comunitat de treball, es determinarà el valor predictiu de la prova.

Si la prevalença és alta, un resultat positiu confirmarà la presència de la malaltia. Però si és negatiu, no ajudarà a excloure-la.

Per contra, si la prevalença és baixa, un resultat negatiu permetrà descartar-la, però si és positiu, no permetrà afirmar la seva existència.

Aquesta petició de prova analítica és selectiva en teoria; en la pràctica, s'agrupen diversos paràmetres o proves en una mateixa sol·licitud.

A partir de les anteriors consideracions, s'obtenen diferents perfils:

• Perfils bioquímics: Es poden obtenir un ampli nombre de proves amb un cost raonable i en un temps curt.
• Perfils seqüencials: La decisió de practicar cada prova es fonamenta en els resultats de l'anterior, i el diagnòstic s'efectua de forma lògica. Així, les proves molt sensibles per detectar una malaltia són continuades per proves més específiques per eliminar falsos positius.

Proves com a Sistemes de Detecció (Screening)

Evitarem les proves bioquímiques per detectar fases subclíniques de malalties en persones asimptomàtiques, així com en persones amb risc de patir una malaltia en el futur.

Les alteracions són poc freqüents i l'anomalia bioquímica està dèbilment lligada a la malaltia.

Com més proves s'efectuïn, més probabilitat hi haurà de falsos positius.

Els perfils semiològics tampoc són els més indicats, p. ex.:

Per exemple, un hemograma complet per identificar una anèmia té un rendiment massa baix per justificar el seu cost.

Proves com a Sistemes Diagnòstics

En malalties de la tiroide, anèmia, anomalies proteiques, hepatitis vírica i infeccions de les vies urinàries, seria adequada una petició seqüencial.

Així, el laboratori retindria les mostres per si cal mesurar un altre paràmetre.

Proves com a Sistemes de Control

En comparació amb proves de detecció i diagnòstic, les proves utilitzades per al control tenen més probabilitats de presentar resultats anormals, de mostrar canvis respecte a la prova anterior i, per tant, de provocar canvis sobre l'actuació del pacient.

Una petició selectiva serà la millor opció, ja que el seu cost-benefici és prou adient.

Només seleccionarem les proves més rellevants respecte al procés que volem controlar.