Guia Ràpida de Dubtes Lingüístics: Per Què, Mal, Preposicions i Més

Guia Ràpida de Dubtes Lingüístics

1. Diferència entre "perquè", "per a què" i "per què":

• Perquè: Conjugació casual (darrere del verb va indicatiu). Conjugació final (darrere del verb va el subjuntiu). També pot ser un substantiu, equivalent a "motiu".
• Per a què: Només apareix en frases interrogatives i amb verbs com "servir", "usar", "utilitzar".
• Per què: Preposició + relatiu o preposició + interrogatiu.

2. Remarques sobre "mal" i "bé":

• L'adverbi mal s'utilitza davant del verb.
• L'adverbi malament s'utilitza darrere del verb.
• L'adverbi bé s'utilitza darrere del verb.
• L'adverbi ben s'utilitza davant del verb.

3. Preposicions de lloc: "a" / "en":

• A: S'utilitza amb sintagmes introduïts per l'article definit i llocs determinats.
• En: S'utilitza amb sintagmes no introduïts per l'article definit o llocs on no s'hi pot ser.

4. Diferència entre "per" i "per a":

• Per: Causa.
• Per a: Finalitat i destí.

5. Caiguda i canvi de preposició:

• Caiguda: Preposició + complement directe (CD) o preposició + oració subordinada.
• Canvi de preposició: Verb + preposició + infinitiu.

6. El "lo" neutre:

• Valor generalitzador: La construcció es fa amb "el", "la", "allò", "això", "el que", "la cosa", convertint l'adjectiu en substantiu o recorrent a altres construccions.
• Valor intensiu: La construcció correcta és amb "com més", "tan com", "com ... de", "tan que", "tant com", "que".
• Modismes: A la babalà, a lo loco. A la millor, si molt convé, a lo millor.

7. Substitució d'un pronom feble:

1. Identificar el sintagma substituït.
2. Saber la funció sintàctica.
3. Saber el pronom corresponent a la funció sintàctica.
4. Saber si va davant o darrere del verb.
5. Saber ordenar la posició dels febles si en tinc més d'un.
6. Atendre a les remarques dels febles.

8. Remarques sobre els pronoms febles:

• Sempre junts.
• No pot aparèixer el feble i el sintagma que substitueix.
• L'apòstrof segueix la normativa, tan a la dreta com siga possible (adonar-se'n).
• Primer fica l'apòstrof, després el guionet (dona-l').
• Si davant del verb tinc dos febles, les formes em, et, es passen a me, te, se.
• No es poden repetir febles (EXCEPCIÓ: si tinc dos febles darrere del verb, el segon ha de mantenir la forma de davant del verb).
• La combinació de febles ho + hi no és correcta = l'hi.
• No inventar febles.
• Casos especials.

9. Pronoms febles de complement directe (CD) i atribut:

• Atribut:
  • Ella és llesta = Ella ho és.
  • Ella és molt llesta = Ella n'és.
  • Ella és la llesta = Ella l'és.
• Complement Directe:
  • Amb el, la, les, els: article definit, possessiu, demostratiu.
  • Amb en: article indefinit, quantificador, sense determinant.
  • Amb ho: Paraules: açò, això, allò i oracions subordinades.