Guia Ràpida de Gramàtica Catalana: Ortografia i Sintaxi

Ortografia Catalana: Consonants i Fonètica

Assimilació de Consonants

La M i la N

• M/N-m: Davant de -b, -p, -m. Exemples: combatre, company, immadur.
• N: Davant de v. Exemples: canvi, convenir.

Excepcions:

• Mots compostos: benparlat, benmereixent, enmig, granment, tanmateix.
• Darrere dels prefixos:
  • con-: confessar, conferència
  • en-: enfilar, enfocar
  • in-: inflar, informar

Homòfons i Paraules amb Consonants Duplicades

• Conte: Narració breu.
• Comte: Títol nobiliari.
• Compte: Càlcul / Alerta.

Paraules amb consonants duplicades: annex, connectar, trienni, innocent, innovació, tennis, Anna, Susanna.

La R i la RR

• R simple: Entre vocals. Exemples: cara, pera.
• R múltiple: No entre vocals. Exemples: ram, folre.
• RR múltiple: Entre vocals. Exemples: carrer, marrà.

Ús de la L·L

La L·L s'utilitza en paraules que comencen per:

• AL·L-
• IL·L-
• COL·L-
• GAL·L-
• MIL·L-
• SIL·L-
• EL·LA-
• IL·LA-
• IL·LAR-
• EL·LIR-

Ús de la H

• Amb H inicial: ham, harmonia, herba, hereu, hissar, hivernacle, hort, humitat, hexàgon, hivern, hemorràgia, hulla, haixix.
• Amb H intercalada: ahir, adherir, anihilar, conhort, cohesió, exhalar, exhaurir, inherent, inhibir, menhir, subhasta, subtrahend, tothom, vehement.
• Interjeccions amb H: ah!, oh!, eh!
• Sense H: avui, exuberant, benaurat, malaurat, cacauet, coet, ostatge, orfe, orxata, ou, truja, ui!, ai!, oi?

Consonants Finals Sordes i Sonores (P/B, T/D, C/G)

• Consonants finals sordes (P, T, C): S'escriuen P, T, C a final de mot després de vocal tònica.
• La B: S'escriu B en prefixos com ab-, ob-, sub-.
  • Excepcions: apte, optar, òptic, òptim.
• La P: S'escriu P en prefixos com cap-.
  • Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill.
• La D: S'escriu D en prefixos com ad-.
  • Excepcions: atles, atleta, atzar.
• La G: S'escriu G davant de d, g, m, n.
  • Excepcions: anècdota, acne, pícnic, aràcnid, tècnic.
• La C: S'escriu C en tots els casos (quan és sorda a final de mot).

Sintaxi Catalana: Complements i Pronoms

Complements Verbals

• Complement Directe (CD): Respon a la pregunta "Què?".
• Complement Indirecte (CI): Respon a la pregunta "A qui?" o "Per a qui?".
• Complement de Règim Verbal (CRV): Format per preposició + verb. Si la preposició és "de", es pot substituir per "en" o "hi" segons el context.

Preposicions

Les preposicions més comunes són: a, amb, cap, cap a, contra, de, des de, després, dins, entre, fins, fora, malgrat, mitjançant, per, per a, segons, sense, sobre, sota.

Pronoms Febles

Els pronoms febles són part essencial de la sintaxi catalana. A continuació, es presenten les seves formes i algunes de les seves combinacions més habituals, corregides gramaticalment a partir del text original:

• Formes bàsiques:
  • Singulars: el, la, li (interpretant 'bLi'), en, ho.
  • Plurals: els, les.
• Combinacions de Complement Directe (CD) + Complement Indirecte (CI):
  • CD (el, la, els, les) + CI (hi):
    • l'hi (originalment "el l'hi")
    • la hi
    • els hi
    • les hi
  • CD (el, la, els, les, en, ho) + CI (els):
    • els el (originalment "el els el")
    • els la (originalment "Els la els la", prenent "la" com CD i "els" com CI)
    • els els (originalment "els els els")
    • els les (originalment "les els les")
    • els en (originalment "en els en")
    • els ho (originalment "ho els ho")