Guia de Redacció: Currículum, Discurs i Fonologia Catalana

El Currículum Vitae: Estructura i Consells

Un currículum és un document que serveix de presentació a una persona per obtenir un lloc de treball, una beca, un premi, etc. Cal dividir-lo en les següents seccions:

• Dades personals

  Han de constar només les dades que siguin rellevants i necessàries (per exemple: nom, cognom, DNI, data de naixement, telèfon, correu electrònic...).

• Formació acadèmica

  S'han d'incloure els estudis realitzats i els títols obtinguts, indicant el nom del centre educatiu i els anys. Nota: si es té un títol de batxillerat, no s'esmenten els estudis primaris.

• Experiència professional

  S'han de concretar les feines i els càrrecs que s'han ocupat anteriorment en les diferents empreses.

• Dades complementàries

  S'ha d'incloure tot allò que pugui ser d'interès per a l'empresa o institució a la qual s'envia el currículum (per exemple: idiomes, carnet de conduir, coneixements informàtics, etc.).

• Aspectes formals, data i signatura

  A l'hora de redactar el currículum cal tenir cura dels aspectes formals:

  • Ha d'estar escrit amb ordinador.
  • Ha d'estar imprès en un full de mida DIN A4 per una sola cara.
  • Ha d'incloure la data i, si s'entrega en paper, la signatura.

Tipus de Discurs

Discurs directe

Reprodueix literalment les paraules pronunciades per l'emissor, tal com han estat pronunciades per algú.

Discurs indirecte

Explica de manera fidel allò que ha dit l'emissor. Desapareixen els dos punts i les cometes, i es fa servir la conjunció "que", que introdueix les paraules de l'emissor.

Discurs indirecte lliure

Es fa servir molt en textos literaris moderns. Reprodueix les paraules de l'emissor, però sense cap verb introductori i sense la conjunció "que".

Fonologia Bàsica: So, Fonema i Commutació

La commutació: oposició i contrast

Si intentem commutar, és a dir, canviar, els sons d'un mot, podrem establir quins tenen valor distintiu i quins no.

• Relació d'oposició: Es dona quan dos sons poden ocupar un mateix lloc. Per exemple, a "poma" / "pota", la /m/ i la /t/ estan en oposició.
• Relació de contrast: Es dona quan dos sons no poden ocupar el mateix lloc i no es poden commutar. Per exemple, a "poma", la relació entre la /p/ i la /o/ és de contrast.

Els fonemes i la ciència de la fonologia

Els fonemes són unitats mínimes, sense significat, que es poden delimitar en la cadena parlada i tenen un valor distintiu. La fonologia és la ciència que estudia la funció dels sons, és a dir, els fonemes. Estableix quins són els fonemes d'una determinada llengua, els sons distintius que serveixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les altres (per exemple: /o/, /n/, etc.).