Guia sobre estades, residència i situacions d'irregularitat

Estades

Les estades són períodes curts per raons de turisme, congressos, intercanvi d'estudiants o situacions específiques. Aquestes estan temporalment acotades i requereixen un control de frontera, que pot exigir o no un visat en funció de la nacionalitat d'origen.

El visat és el document que autoritza l'entrada i, per obtenir-lo, es requereix:

• Bitllet d'anada i tornada.
• Assegurança d'assistència mèdica.
• Certificat mèdic.
• Reserva d'hotel o confirmació de la persona que t'allotjarà.
• Mitjans econòmics mínims per dia.
• Carta d'invitació (en molts casos).

Fins i tot les persones que no necessiten visat (per exemple, de Colòmbia) poden haver de presentar tota la documentació. Si la policia considera que la persona no ve com a turista, sinó amb intenció de quedar-s'hi, pot produir-se un rebuig de frontera. Tot i que es pot interposar un recurs, normalment no hi ha temps per fer-ho ni assistència jurídica disponible.

Residència

Com a resident, es poden distingir dos grans blocs:

• Residents amb activitat lucrativa: Persones que necessiten treballar per guanyar-se la vida.
• Residents sense activitat lucrativa: Persones amb recursos suficients que no necessiten treballar (per exemple, pensionistes).

Dins dels residents amb activitat lucrativa, es diferencia entre:

• Compte propi o aliè: Ets assalariat o t'han contractat.
• Treball de temporada: (Recollida de fruita, hostaleria). Quan s'acaba el permís, no es pot renovar i s'ha de tornar al país d'origen.
• Activitat amb vocació de permanència.

En sol·licitar el visat, es revisa tota la documentació i, si no es compleixen els requisits, es denega l'entrada. La recerca de feina s'ha de fer des del país d'origen (esquema 1+2+2; després del primer any, ja es pot buscar feina en un altre lloc).

Irregularitat

Es pot produir per una entrada irregular o per haver entrat com a turista o resident i no haver pogut renovar el permís. Això es considera una infracció i la conseqüència és l'expulsió.

L'expulsió es pot garantir mitjançant l'internament en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). Els policies detenen la persona i el jutge només pot autoritzar l'internament en situacions límit. La tendència actual no és l'ús del CIE. El termini màxim d'internament és de dos mesos (60 dies) i no es considera una sanció, sinó una mesura cautelar per facilitar que l'Administració pugui executar l'expulsió.