Guia de Salut Infantil: Prevenció, Malalties i Protocols

Definició de Salut

La salut està relacionada amb l'estat emocional, mental i l'estructura biològica. Tot i que sovint es defineix com l'absència de malalties, aquesta definició és incompleta i poc precisa. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut és un estat de complet benestar físic, psíquic i social, i no només l'absència de malalties.

La Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut

La promoció de la salut consisteix a proporcionar a la gent els mitjans necessaris per millorar la seva salut i exercir un major control sobre aquesta. Les àrees d'actuació són:

• Construir polítiques públiques saludables.
• Crear ambients que afavoreixin la salut.
• Reforçar l'acció comunitària.
• Desenvolupar habilitats personals.
• Reorientar els serveis de salut.

El Paper dels Educadors davant les Malalties

Els educadors han de contribuir a tractar, a través de la detecció dels primers símptomes, les malalties que es puguin estar incubant. Si actuem correctament, es farà un diagnòstic ràpid i s'aplicarà el tractament adequat. L'educador actua sobre les alertes dels símptomes, tenint en compte les indicacions que els infants mostren.

Signes d'Alarma i Actuació

Febre

És el signe més freqüent que indica una infecció. Altres indicis són canvis en el color de la cara, lluentor als ulls, disminució de l'activitat i somnolència. En aquests casos, hem de prendre la temperatura.

Vòmit

És l'expulsió del contingut de l'estómac. Pot anar acompanyat de nàusees, febre o diarrea.

Exantemes

Les taques vermelles a la pell són un símptoma de malaltia infecciosa. Les més típiques són la varicel·la i el xarampió.

Malalties Comuns i Gestió Escolar

Quan no dur l'infant a l'escola

No s'ha de portar un infant al centre educatiu si presenta alguna de les següents condicions:

• Diarrea
• Estomatitis
• Erupcions cutànies
• Conjuntivitis
• Helmintiasi (cucs intestinals)
• Escarlatina
• Galteres (parotiditis)
• Rubèola
• Tos ferina
• Varicel·la
• Xarampió

Malalties Específiques

La parotiditis (galteres)

És una malaltia vírica molt freqüent que afecta el teixit glandular i nerviós. Pot aparèixer de manera epidèmica o esporàdica. Encara que pot manifestar-se a qualsevol edat, té més incidència entre els 4 i 10 anys.

Xarampió

És una malaltia vírica caracteritzada per maculopàpules a la cara i el pit, acompanyada de febre. És una malaltia exantemàtica que produeix lesions cutànies per tot el cos, en forma de taques envermellides i elevades.

Varicel·la

És una malaltia exantemàtica infectocontagiosa causada pel virus de la varicel·la zòster. Es dona amb més incidència en la població infantil d'entre 2 i 8 anys.

La nasofaringitis o refredat comú

És el procés víric respiratori més comú en la infància, que afecta principalment el nas i la gola.

Bronquitis

El signe més característic és la tos. És una malaltia que afecta el tracte respiratori inferior per obstrucció dels bronquis i provoca dificultats respiratòries. Les sibilàncies són un so muscular que es percep en la bronquitis, sobretot en l'expiració.

Pneumònia

És una inflamació del parènquima pulmonar. És freqüent en lactants i nens molt petits, i pot aparèixer com a malaltia primària.

Malalties transmissibles parasitàries

Són produïdes per protozous i paràsits pluricel·lulars, com Giardia lamblia i la pediculosi (polls).

Vies de Transmissió

• Contagi directe: De persona a persona.
• Contagi indirecte: A través d'un mitjà contaminat.

Protocol d'Actuació en Cas d'Accident o Malaltia

És important seguir un protocol per tal d'evitar conseqüències més greus. Cal saber valorar-ne la gravetat i actuar, quan sigui necessari, amb rapidesa i decisió.

1. Abans: Disposar d'un lloc concret, conegut i de fàcil accés per als professionals, amb dades personals i de salut actualitzades, juntament amb la cartilla de la Seguretat Social i de vacunes. Tenir a mà els números de telèfon dels pares, del CAP, hospitals, ambulàncies, taxis, etc.
2. Quan es produeix l'accident: Avisar els pares, informar-los del que ha passat i de l'estat de l'infant. Acompanyarem l'infant només en cas que els pares no puguin venir a temps o la urgència ho requereixi.
3. Quan detectem símptomes: Avisar els pares, descriure els símptomes i l'estat de l'infant, i demanar que el vinguin a buscar. En cas greu, s'actuaria com en els accidents.
4. Després: Enregistrar l'accident i quines mesures s'han adoptat.

Disseny dels Protocols

Els protocols s'han d'elaborar abans que es doni l'emergència. Cal seguir i complir les pautes que dicten la normativa i les instruccions. Han de ser adequats a les característiques del centre i de l'alumnat, ser revisats periòdicament i modificats si és necessari. La seva aplicació ha de ser fruit d'una anàlisi i valoració.

Prevenció de Riscos i Accidents

A l'hora de prevenir qualsevol risc, donarem explicacions curtes, senzilles i concretes, explicant breument quines són les possibles conseqüències del perill.

Conductes per a la prevenció

• Conductes evitatives: Retirar de l'abast dels nens tot allò que pugui ser una causa de risc.
• Conductes prohibides: Formen part de l'establiment de límits i s'apliquen quan els nens ja entenen les ordres.
• Conductes formatives: Es basen en l'entrenament que fan els pares i educadors amb l'infant perquè es vagi responsabilitzant dels seus propis riscos.

Pautes d'Intervenció amb Discapacitat o Inadaptació Social

S'hauran de modificar certs aspectes per evitar el desenvolupament del trastorn i disminuir-ne els efectes a temps. Hi ha una intervenció per rehabilitar i habilitar les capacitats en desenvolupament dels nens amb discapacitat, que té com a objectiu prioritari l'estimulació primerenca. Va dirigida a tres grups:

• Infants amb dèficits orgànics, físics o biològics.
• Infants que han patit un accident de salut no dramàtic.
• Infants procedents d'ambients desafavorits.

El tipus de treball depèn de tres nivells: el de l'infant, el de la família i el de l'equip d'atenció primerenca.

Riscos i Factors d'Accidents en la Infància

Els infants no tenen accés a la informació sobre els productes que usen i de l'entorn on viuen. Sovint, molts ambients on han d'estar (carreteres, escoles, àrees de joc i fins i tot casa seva) no estan triats ni per ells ni pels seus pares. A més, no poden avaluar el perill potencial de molts productes tecnològics. Es donen més accidents quan l'infant té gana o està cansat, si és molt actiu o si està a càrrec d'una persona diferent de l'habitual. A la llar es poden donar cops i caigudes, talls i ferides, asfíxies, ennuegaments, picades, mossegades, etc.

La Prevenció: Nivells i Objectius

Els accidents s'han de tractar dins de les intervencions dirigides a la promoció i prevenció de la salut. La prevenció és l'activitat que intenta evitar l'aparició d'alteracions en la salut.

Nivells de prevenció

• Prevenció primària: Redueix la incidència de la malaltia i els accidents en la infància.
• Prevenció secundària: Redueix la prevalença de la malaltia (ex: medicaments).
• Prevenció terciària: Pretén reduir l'impacte de les complicacions i seqüeles. En formen part el diagnòstic, el tractament, les teràpies, etc.

La prevenció té una doble vessant: l'infant haurà d'aprendre a protegir-se a si mateix i a protegir el seu entorn (per exemple, recollint les joguines). La prevenció ha de formar part del procés d'ensenyament-aprenentatge i es desenvolupa tant en l'àmbit formal com en l'informal.

Per què és necessari prevenir?

• Millorar la qualitat de vida i el benestar de la població.
• Evitar experiències que poden tenir conseqüències traumàtiques per a nens i famílies.
• Reduir la mortalitat infantil.
• Educar en la responsabilitat pel que fa a la pròpia salut.
• Millorar la seguretat de l'infant i dels centres escolars.
• Estalviar costos a la sanitat pública.
• La prevenció de riscos i perills és una necessitat social.

Què cal per a una prevenció efectiva?

• Voluntat política.
• Un marc legal adequat.
• Implicació del sector sanitari.
• Col·laboració de totes les administracions i institucions.
• Formació adequada de les persones que hi intervenen.
• Participació ciutadana.

Dissenys Transversals

Són programes i projectes que elaboren i executen diferents administracions, departaments, entitats i serveis al mateix temps per abordar la prevenció de manera integral.